Res a declararTítol en català a Ésadir (títol original en francès: Rien à déclarer) és una pel·lícula francobelga de comèdia de 2010, escrita i dirigida per Dany Boon. Boon també interpreta un dels protagonistes, juntament amb Benoît Poelvoorde; el repartiment també compta amb Karin Viard, François Damiens, Bouli Lanners i Olivier Gourmet. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
La cinta tracta temes com la xenofòbia i com la visió que la Unió Europea té d'Europa a la pràctica pot ser perjudicial per a l'economia local a les regions frontereres.
Argument Ruben Vandervoorde (Benoît Poelvoorde), agent de duanes belga, s'assabenta que el seu lloc de treball i els dels seus companys desapareixeran de manera imminent quan s'elimini el control de la frontera entre França i Bèlgica l'1 de gener del 1993 a causa de la Unió Duanera de la Unió Europea. Set anys més tard, els funcionaris del lloc fronterer situat a la localitat de Courquain (França) / Koorkin (Bèlgica) es veuen obligats a treballar en equip formant una brigada mixta. Com els negocis de la frontera han anat tancant han de treballar al No Man's Land, el restaurant que regenten Irène (Karin Viard) i Jacques (François Damiens) Janus i on els agents de duanes d'ambdós països solen fer els seus àpats.
Però la francofòbia de Vandervoorde, que li ve del pare i intenta inculcar al seu fill, és un impediment. L'agent francès Mathias Ducatel (Dany Boon) enemic declarat de Vandervoorde, està secretament enamorat de Louise, la germana d'aquest; li demana que s'hi casi, però intenta per tots els mitjans ocultar-ho a en Ruben. Ruben i Mathias deixen finalment de banda les seves antigues picabaralles i uneixen esforços per pentinar les carreteres rurals frontereres amb una frontera mòbil, un vehicle especial de les duanes internacionals: un Renault 4L a punt d'anar al desballestament.
El narcotraficant M. Duval (Laurent Gamelon) també s'ha d'adaptar a la lliure circulació. Després d'intentar diverses vegades fer passar les seves mercaderies per la frontera, fins i tot utilitzant una ambulància, recorrerà a Jacques desesperat per evitar que els agents de duanes que li segueixen el rastre interceptin les seves càrregues.Res a declarar a FilmAffinity Res a declarar a AlloCiné
Repartiment Intèrpret PersonatgeVeu en català Benoît Poelvoorde Ruben Vandevoorde Xavier Fernández Dany Boon Mathias Ducatel Àlex Messeguer Karin Viard Irène Janus, propietària del No Man's Land Teresa Manresa François Damiens Jacques Janus, propietari del No Man's Land Toni Sevilla Julie Bernard Louise Vandevoorde Núria Trifol Éric Godon Willems, el cap de duanes belga Joan Massotkleiner Zinedine Soualem Lucas Pozzi Ramon Hernández Bruno Lochet Tiburce, el missatger de la droga Jaume Villanueva Nadège Beausson-Diagne Nadia Bakari Philippe Magnan Mercier, el cap de duanes francès Eduard Elias Guy Lecluyse Grégory Brioul Joan Antón Ramoneda Laurent Gamelon M. Duval, el traficant de droga Domènec Farell David Coudyser el conductor de la campanya Jérôme Commandeur el conductor francès Albert Trifol Bouli Lanners Bruno Vanuxem Eduard Doncos Jean-Luc Couchard germà Vanuxem Marc Torrents Olivier Gourmet el sacerdot Chimay Enric Isasi-Isasmendi Bruno Moynot agent immobiliari Jaume Mallofré Jean-Paul Dermont Léon Vandevoorde, pare de Ruben i de Louise Laurent Capelluto La Balle, el rus Marc Torrents Chritel Pedrinelli Olivia Vandevoorde Joachim Ledeganck Léopold Vandevoorde Elisabet Bargalló Sylviane Alliet clienta del No Man's Land
Producció miniatura|Macquenoise es va convertir en Courquain/Koorkin durant el rodatge. La pel·lícula és una coproducció entre França i Bèlgica de les productores Pathé i Les Productions du Ch'timi amb TF1 Films Productions i Scope Pictures, amb Jérôme Seydoux com a productor. Va comptar amb un pressupost de 23,5 milions d'euros, 6 milions dels quals per part de TF1 Films Productions, i que inclouen precompres de Canal+ i CinéCinéma, així com el subsidi de Wallimage i prop d'1,5 milions en màrqueting invertits per Pathé.
Tot i que la producció és del 2010Rien à déclarer - Visas et Classification, al web del Centre National du Cinéma et de l'Image Animée Res a declarar a Unifrance i la preestrena va fer-se el 15 de desembre d'aquell any, la pel·lícula no es va estrenar de manera oficial fins al 26 de gener de 2011, tot i que tan sols a les sales de cinema belgues i en algunes franceses, i posteriorment va fer-ho a diversos països de manera escalonada durant el 2011, i al Líban i als Emirats Àrabs Units el 2012. Per a la seva estrena, se'n van fer 975 còpies.
El primer dia de càsting va tenir lloc al centre cultural de Chimay el 22 de gener de 2010. Van presentar-s'hi 2.000 persones per intentar aconseguir una plaça com a extra, i el sou era de 30 euros al dia.2.000 candidats à la figuration, page 4, Dany Boon sans frontière, cahier spécial La Voix du Nord / Nord Eclair / Nord Littoral, 20 janvier 2011 Els extres havien d'anar-hi amb roba de la dècada del 1980 i del 1990.Leur aventure sur le tournage, page 14, Dany Boon sans frontière, cahier spécial La Voix du Nord / Nord Eclair / Nord Littoral, 20 janvier 2011
Per primera vegada al cinema, la pel·lícula va gaudir d'una roda de premsa uns dies abans de l'inici del rodatge, a causa de la gran expectació del públic.On n'est pas en Roumanie !, page 8, Dany Boon sans frontière, cahier spécial La Voix du Nord / Nord Eclair / Nord Littoral, 20 janvier 2011.
Guió El guió el va elaborar Dany Boon i va comptar amb la col·laboració de la seva dona Yaël,Res a declarar a SensCritique Res a declarar a DVDFr Res a declarar a cinelog.fr acreditada de vegades com a col·laboradora artística.Casting du film Rien à déclarer : Réalisateurs, acteurs et équipe technique, a AlloCiné En una entrevista del 2011, l'actor va explicar que la idea de la història té el seu origen en la seva infància, quan anava a peu per un llarg camí de sirga per comprar-li cigarretes al seu pare a la frontera amb Bèlgica, i afegia: «Abans que caigués la frontera, hi havia alguna cosa realment fantàstica a lliscar entre les línies imaginàries que separaven els dos països».
En una altra ocasió, Boon va declarar que el guió estava inspirat tant en la seva joventut com en la història d'amor dels seus pares. Rememorant els seus dies d'adolescent, quan duia els cabells llargs i la carpeta de dibuixos amb insígnies de The Cure, l'actor va explicar que era aturat i escorcollat pels agents de duanes cada vegada que la creuava; i allà, va afegir, es trobava «en una autèntica terra de ningú. Era com estar en un carrer de western». La part del rebuig i del racisme hi és evocada: «El meu pare era cabilenc i la meva mare francesa», i quan ella es va quedar embarassada va ser rebutjada per part de la seva família.
A la pel·lícula, Dany Boon es diu Mathias Ducatel; Ducatel és en realitat el cognom de la seva mare.Genealogia de Daniel Farid Hamidou àlies Dany Boon a Généastar
Per preparar la seva pel·lícula, Boon va recercar en els arxius de l'època i també va entrevistar-se amb diversos antics duaners que encara eren funcionaris l'any 1993, quan els seus càrrecs van desaparèixer.
Localització Es va començar a rodar el 15 de febrer de 2010. La localitat belga de Macquenoise, al municipi való de Momignies, va fer d'escenari per a la pel·lícula, en particular el lloc duaner, tot i que a Res a declarar el poble s'anomena Courquain en francès o Koorkin en flamenc. Dany Boon havia visitat diversos antics llocs fronterers abans de decidir escollir el de Macquenoise, en part perquè el lloc havia mantingut l'autenticitat. Posteriorment la localitat va acollir un museu amb accessoris i material emprat durant la filmació.
També es va rodar a la localitat francesa d'Hirson, a l'entitat de Momignies i a les localitats belgues d'Onhaye, Dinant, Chimay i Bruxelles (Ixelles), així com als pobles valons de Corroy-le-Grand, de Seloignes i Forges. Algunes escenes es van rodar a l'edifici de l'herbari del Jardí botànic nacional de Bèlgica, a Meise, en particular a l'escala.
Les primeres ubicacions de la pel·lícula van tenir lloc al lloc fronterer francès de Baisieux, entre Tournai i Villeneuve-d'Ascq, el 4 de desembre de 2008.Le 4 décembre 2008, à la douane de Baisieux, c'est là que tout a commencé, article de Christophe Caron, page 2, Dany Boon sans frontière, cahier spécial La Voix du Nord / Nord Eclair / Nord Littoral, 20 janvier 2011 Dany Boon «volia sentir les relacions entre les persones, la manera de dirigir-se al seu cap, el que penjaven a les parets, les relacions franco-belgues, etc.», segons va explicar l'agent de duana Catherine Boilly.
Automòbil miniatura|El Renault 4L modificat que es va emprar a la pel·lícula. Va ser Jean-Claude Lagniez, pilot de carreres i cap de Ciné Cascade (que condueix el Ferrari que és avançat pel Renault 4L personalitzat a la pel·lícula) qui es va encarregar de la personalització dels cotxes de la pel·lícula. Va comprar un 4L en bon estat i el va fer envellir amb un òxid fals. S'havia previst un segon 4L per poder substituir els recanvis, en particular les rodes.Voici les autres vedettes du film !, article de C. C., page 4, Dany Boon sans frontière, cahier spécial La Voix du Nord / Nord Eclair / Nord Littoral, 20 janvier 2011 Per necessitats de la pel·lícula, es van fabricar dos models 4L personalitzats. Per a això, Jean-Claude Lagniez i el seu equip van utilitzar les rodes, els motors i el tren de rodatge de dos Citroën BX GTI 16 vàlvules (2 litres, 160 CV); per a la part superior del cotxe, es van transformar peces de 4L, i els parafangs davanter i posterior es van fer sobre bases de Volkswagen Escarabat. Les portes posteriors estaven soldades, un aleró instal·lat a la part davantera, seients de cub, un volant esportiu i barres de seguretat a l'interior. Es van haver d'afegir altres arcs i reforçar el xassís per millorar el maneig del cotxe.
El 4L personalitzat de la pel·lícula es va vendre finalment a una subhasta el juny de 2011 a un propietari d'una discoteca de Lilla per 25.000 euros, que van ser donats a la Fondation de France. El nou propietari va declarar: "Volia complaure Dany primer amb una oferta alta, però també assegurant-me que el cotxe de la pel·lícula es quedés al nord. (...) Prestaré el vehicle a ajuntaments i associacions per a exposicions”. Malauradament, el vehicle va ser víctima d'un accident de trànsit en el camió que el transportavai va quedar totalment destruït.
Una còpia del vehicle, que servia de reclama a l'exterior del museu de Macquenoise, va ser cremada quan aquest va ser vandalitzat l'any 2018; l'R4 customitzat que va ser utilitzat durant el rodatge de la pel·lícula, que es trobava a l'interior del garatge, va salvar-se de l'atac i es va poder conservar.
Escena eliminada Es va rodar una escena final com a conclusió, de 10 minuts de durada, però finalment va ser eliminada durant el muntatge i la pel·lícula acaba d'una manera totalment diferent. El director va declarar: «Vaig partir de la idea que, molt sovint, els estrangers es tornen més racistes amb els estrangers que la gent dels països on estan establerts i que es neguen a associar-se amb aquesta paraula d'"estranger"», motiu pel qual va crear uns orígens bretons per a Léon Vandevoorde (Jean-Paul Dermont), el pare de Ruben i de Louise, qui havia esdevingut «més belga que belga» després d'haver patit racisme quan era més jove. Boon va desvelar els motius de l'eliminació d'aquesta seqüència: «Funcionava a la lectura, però en absolut a la pantalla per la bona i senzilla raó que danyava el caràcter de Benoît [Poelvoorde]».
Recepció Taquilla