Juan Bautista Soler Martí (1879-1936) va ser un empresari i polític valencià. És més conegut com un dels principals exportadors de taronges del País Valencià en el període d'entreguerres; també va ser una de les persones clau darrere del desenvolupament del port de Borriana. Va ocupar molts càrrecs en el negoci local i també va ser alcalde de Borriana entre el 1930 i el 1931. Políticament va dirigir l'organització carlina a la província de Castelló.
Família i joventut esquerra|miniatura|Borriana, principis del segle XX. Els noms de Soler i Martí són força populars al País Valencià. Tanmateix, no hi ha res segur sobre els avantpassats llunyans de Juan Bautista. El seu besavi José Soler Mallent era originari de la població d'Albuixec, a pocs quilòmetres al nord de València; es va casar amb Ramona Torrent Rois, però no hi ha informació sobre la seva ocupació. En algun moment la parella es va traslladar a Borriana, lloc de naixement de l'avi de Juan Bautista, Vicente Soler Torrent (1798–1871) Va treballar com a petit comerciant i potser com a pagès, ocupat amb la recollida i venda de farratge per al bestiar local.María Dolores Agustí Soler, Juan Bautista Soler Martí, representante del comercio naranjero en Burriana (1879–1936), [in:] Rosa Monlleó (ed.), Castelló al segle XX, Barcelona 2006, , p. 238 Casat amb Ramona Torrent Rios, va tenir 12 fills, nascuts entre els anys 1810 i 1840. Un d'ells era el pare de Juan Bautista, Ramón Soler Marco.
Ramón Soler Marco es va casar amb Francisca Martí Perez (1844–?) i la parella va romandre a Borriana. Viuen del mateix comerç de farratge, encara que Ramón també va intentar criar cavalls; la seva família és comptada entre la classe obrera agrària i com el seu avi a la cria dels cavalls, per la qual cosa es dedicaven a recaptar palla per als animals i vendre'n també, al poble els posaren el malnom de "pallasos"."sus padres son labradores", Agustí Soler 2006, p. 238 Van tenir 6 fills, 3 fills i 3 filles,Agustí Soler 2006, p. 238 Juan Bautista probablement va néixer com el més petit. Soler Marco va morir molt jove aixafat per un dels seus cavalls a la seva quadra. Sembla que Juan Bautista i els seus germans es van criar en la pobresa; va aprendre a llegir i escriure a l'exèrcit, ja que el 1898 es va oferir voluntari per estalviar el reclutament al seu germà gran Manuel, que aparentment era més necessari en l'economia familiar al ser sa mare viuda.Bellés, Alcalde de Burriana con la creación del puerto y el Círculo Frutero, [in:] El Periodico Mediterraneo 15.12.02, available here No és clar si va servir a la península o a l'estranger, el seu germà Ramon va servir a la guerra de Cuba. miniatura|Recollida de farratge. Després d'haver acabat el servei militar l'any 1900, Juan Bautista va començar a treballar en un petit negoci del seu germà gran Ramon.Agustí Soler 2006, p. 239 El 1901 es va casar amb una xica del poble, Francisca Maria Antonia Martínez Chiva (1880–1970),Bellés 2012 filla d'un altre comerciant de Borriana, Blas Martínez Sales. No és clar quants fills va tenir la parella; segons una font hi havia 3 nens i 2 nenes,Agustí Soler 2006, p. 246 segons una altra van tenir 4 fills. 2 o 3 d'ells van morir prematurament; Francisca i Dolors van morir a les primeres edats. Hi ha informació confusa sobre un José, que suposadament va morir a una edat primerenca; s'ha sabut que es va disparar quan jugava amb una pistola del seu pare, però no és clar si realment era fill de Soler.according to one source "otro hijo, Pepito, que muere también de pequeño al disparársele una pistol de su padre", Agustí Soler 2006, p. 246. From a press note it appears that the boy was rather the brother of Soler Martí, as it was noted that a boy of 15 named José Soler Martí in 1898 committed "suicidio por imprudencia", El Estandarte Católico 22.07.98, available here Dels dos fills supervivents, tots dos van ocupar importants papers a Borriana. Juan Bautista Soler Martínez, carlí com el seu pare, després de la Guerra Civil va emergir com a secretari provincial de la Falange a Castelló;Andreu Ginés i Sànchez, La instauració del franquisme al País Valencià, Valencia 2011, , p. 57 fins a la seva mort l'any 1970 va ser regidor a l'Ajuntament de Borriana.Mediterraneo 27.10.70, available here José Soler Martinez va exercir com a agent policial a Almeria a principis dels anys quaranta;Óscar J. Rodríguez Barreira, Poder y actitudes sociales durante la postguerra en Almería (1939–1953), Almeria 2007, , p. 59 tots dos es dedicaven a negocis de taronges heretats del seu pare.Ginés i Sànchez 2011, p. 66
Empresari A principis del 1900 Soler va continuar treballant en una petita empresa de comerciants dirigida pel seu germà gran; en un edifici que abans va acollir la sucrera "El Ingenio", el que després de la guerra es coneix com a magatzem de "Calaix", Ramón Soler Martí va instal·lar allí la seu del seu comerç de taronges. L'empresa va tenir un gran èxit comercial, sobretot a causa de les condicions canviants del mercat internacional. Des de finals del segle XIX, les exportacions de taronges valencianes es van disparar, principalment a causa de la creixent demanda a Europa occidental.Vicente Abad García, Historia de la naranja, 1781–1939, Valencia 1984, p. 57 Borriana va esdevenir el principal port d'exportació de la comarca, deixant enrere Gandia, Castelló i Vinaròs;Joaquín Peris Fuentes, El Puerto de Burriana, Burriana 1910, p. 7 a la primera dècada del segle XX les seves exportacions van créixer un 226% en tonatge i un 179% en valor.Agustí Soler 2006, p. 241 Tot i que l'arribada de la Gran Guerra va afectar temporalment el comerç de taronges valencianes, les exportacions van començar a créixer de nou a finals de la dècada de 1910.Francesco Roca y Alcaide, Historia de Burriana, Castellón 1932, p. 520 L'any 1917 Juan Bautista va decidir deixar l'empresa familiar; comptant amb els seus 15 anys d'experiència com a "comprador de taronges", i va fundar una empresa pròpia d'exportació.
Quan Juan Bautista Soler Martí va posar en marxa la seva empresa, l'època daurada del negoci de la taronja valenciana estava a punt de començar.Agustí Soler 2006, p. 243 Les exportacions van continuar augmentant; a principis de la dècada de 1920 al voltant del 70% de les taronges de Borriana es van enviar a la Gran Bretanya, tot i que algunes van arribar fins a Göteborg o Danzig. La infraestructura portuària local, amb prou feines més que un moll de fusta improvisat, ja no era capaç de gestionar el trànsit de càrrega. A principis de la dècada de 1920 Soler i altres empresaris locals liderats per Jaime Chicharro estaven ocupats fent pressió per obtenir ajuda financera; el 1921 els seus esforços van donar lloc a una Reial Ordre que va sancionar importants recursos estatals per al desenvolupament del port i també preveia grans inversions que connectaria el port amb la xarxa ferroviària nacional.Biografia sucinta de D. Jaime Chicharro, [in:] Buris-Ana. Boletín de la Agrupación Burrianense de Cultura 77 (1958), p. 2, 13 miniatura|Taronges de Borriana A mitjans dels anys vint, Soler Martí va emergir com un dels principals empresaris locals. El 1924 esdevingué president del Cercle Fruter,Agustí Soler 2006, p. 247 associació d'uns 140 exportadors locals de taronges, en el futur tornarà a ocuparà el càrrec durant diverses ocasions. No aliè al negoci de la taronja va ser el seu càrrec de president del Banc de Borriana, la institució que va cofundar a principis de la dècada.Agustí Soler 2006, p. 247–248 A la dècada de 1930 va començar a afinar els seus compromisos locals a Borriana, per exemple al Cercle Fruter es va limitar a president de la Secció d'Embarcaments i Exportació.Candidatos carlistas de ayer y de hoy por Castellón y la Tradición, [in:] Carlistas. Historia y Cultura blog 19 febrer 2008, available here En canvi, Soler es va implicar cada cop més en les organitzacions de Castelló i fins i tot valencianes; va exercir de director de la Ponencia Naranjera de Levantesee e.g. Heraldo de Castellón 17.08.26, available here i a principis dels anys trenta va entrar a l'executiu de la Confederación Frutera de Levante;Las Provincias 21.10.32, available here com el seu lobista va seguir visitant els ministres ja durant l'època republicana.Heraldo de Castellón 03.10.32, available here Soler també va intentar diversificar els seus actius; va invertir en la indústria paperera com a copropietari de la Paperera del Millars, també coneguda com Timbrat Borrianenc.Agustí Soler 2006, p. 248 Soler també es va dedicar a l'espectacle; figurava entre els principals accionistes de Cifesa i tenia participacions a la Plaça de Bous i al Teatre Principal de València. En uns 25 anys, va passar d'un empleat poc alfabetitzat d'una petita empresa familiar a un magnat del comerç provincial que dirigeix un negoci internacional i opera oficines comercials a Londres.
Dictadura de Primo de Rivera esquerra|miniatura|Port de Borriana, vista actual. Cap de les fonts consultades ofereix informació sobre les preferències polítiques dels avantpassats de Soler. Un relat clarament partidista afirma que era carlí des de la seva infantesa, però no hi ha cap confirmació disponible. El seu biògraf no es refereix als compromisos polítics de Soler durant la seva joventut.compare Agustí Soler 2006 Les primeres notes de premsa que apunten als seus esforços públics al voltant de la política són aquestes de principis dels anys vint, tot i que estan relacionades amb el lobing per a inversions a Borriana més que amb qualsevol política de partit. El 1924 va ser co-engendrant d'un gran memoràndum, que descrivia més necessitats d'infraestructura al port. Va ser destinat al Directorio militar; a principis de 1924 Soler i altres grups de pressió locals liderats per Chicharro van viatjar a Madrid per presentar el document. La seva missió va tenir èxit; el mateix Miguel Primo de Rivera va demostrar cert interès i l'abril del 1924 va visitar Borriana. Com a destacat empresari local i coautor de Memorandum, Soler va donar la benvinguda efusivament al dictador. En aquesta ocasió va ser un dels que va cofundar el Somatén local, una milícia civil auxiliar promoguda pel règim, i va contribuir a la implantació del primoderiverisme a la província de Castelló.compare Raul González Devis, Católicos y autoritarios: la dictadura de Primo de Rivera en las comarcas castellonenses, [in:] Carlos Navajas, Diego Iturriaga (eds.), Novísima. Actas del II Congreso Internacional de Historia de Nuestro Tiempo, Logroño 2010, , p. 235–244
Des de principis de la dècada de 1920 Soler va ser col·laborador comercial i amic personal de Jaime Chicharro, Cap provincial de Castelló de la Unión Patriótica.González Devis 2010, p. 241 No obstant això, no és clar quina posició va assumir durant les baralles internes de mitjans dels anys vint entre els primoderriveristes de Borriana. Alguns upetistes locals van acusar Chicharro de construir estructures locals principalment al voltant dels seus partidaris personals, normalment relacionades amb el tradicionalisme; el conflicte va culminar l'any 1925, quan Chicharro en protesta va renunciar a la presidència provincial i es va traslladar a Madrid.González Devís 2010, p. 241 (see also footnote) El conflicte no va impedir més la carrera política de Soler; l'any 1927 ingressà a l'executiu de la delegació de Borriana de l'UPHeraldo de Castellón 29.08.27, available here i el 1928 ocupa temporalment el càrrec de president en funcions de l'organització;Heraldo de Castellón 24.09.8, available here a principis de 1929 va cedir el càrrec a un candidat recentment elegit i ell mateix va ser votat a la junta.as "asesor", Heraldo de Castellón 08.01.29, available here El 1928 va entrar al govern local, nomenat pel règim regidor de l'ajuntament de Borriana;Mediterraneo 11.02.78, available here, also Las Provincias 05.02.28, available here el seu mandat va ser renovat a principis de 1930.Las Provincias 16.02.30, available here miniatura|Primo de Rivera