Patxi Errementaria ('Patxi el ferrer' en basc) és un personatge de la mitologia basca. El nom amb què és conegut actualment prové de l'adaptació literària, obra de Joxantonio Ormazabal (1948–2010), d'antics contes recollits per José Miguel de Barandiarán. Tot i que se'l compara amb el Dunstan anglès, Patxi representa el poder dels antics ferrers bascos i s'inspira en llegendes anteriors. Personatge intrínsecament dolent o viciós, va inspirar la dita popular basca:
La llegenda Tot i que en la cultura popular basca actual, aquest ferrer es coneix com a 'Patxi', no sempre se li diu pel nom a les llegendes originals (però sí que hi manté el seu caràcter malèvol). Tal com passa amb el ciclop basc, Tartalo, aquest personatge sembla haver adoptat altres llegendes més antigues. De vegades, el ferrer esdevé un dimoni o Basajaun.
Segons la llegenda, com que lerrementari no estava d'acord amb la doctrina cristiana, el van anar a cercar repetidament dimonis des de l'infern per a endur-se'l i castigar els seus pecats amb turment etern, però el ferrer sempre aconseguia enganyar-los i evitar l'infern, sovint capturant els dimonis amb trampes enginyoses.
Veient que els dimonis eren incapaços d'endur-se'l, finalment qui el va anar a cercar va ser la mort en pesona. El ferrer no va poder resistir-s'hi i la va haver d'acompanyar a l'infern, però un cop allà, els dimonis, escarmentats, no el van voler deixar passar. Aleshores se'n va anar al cel, on Sant Pere tampoc no el va voler deixar entrar, però una dona gran que era allà dalt va reconèixer el ferrer i, temorosa, va mentir parlant bé d'ell fins que Sant Pere la va creure i, finalment, va deixar entrar Patxi el ferrer al cel.
Altres ferrers mitològics Iturengo arotza
A Ituren hi ha també la llegenda del ferrer Erramun Joakin, conegut com a Iturengo arotza 'el ferrer d'Ituren', que s'ha popularitzat per tot el País Basc arran de la cançó tradicional del mateix nom, la qual va incloure Mikel Laboa al seu EP de 1969, al costat dHaika Mutil i dos temes més.
Erramun Joakin tenia fama de mal geni i se li atribuïa haver fos la imatge de San Cristóbal per a fer-ne zintzarriak ('esquellots') per als famosos carnavals d'Ituren i Zubieta. Tot i ser un personatge quasi llegendari, Erramun Joakin Sunbil va existir realment i consta que a finals del va emigrar a Montevideo, on es va morir el 1821.
Sant Dunstan De vegades s'ha comparat Patxi Errementaria amb Sant Dunstan (909–988), patró dels ferrers i els orfebres entre altres oficis i Arquebisbe de Canterbury de l'any 959 al 978. Després de la seva mort es van començar a escampar llegendes sobre els seus miracles; una de les més famoses narra com va derrotar el diable quan aquest el volia enganyar: Dunstan, que era ferrer abans de convertir-se en arquebisbe de Canterbury, va rebre la visita d'un home que volia fer-se posar ferradures als peus, en realitat unes peülles sospitosament forcades. Dunstan va copsar de seguida que el seu client no era altre que Satanàs en persona i, amb molta calma, li va explicar que estava obligat a encadenar-lo a la paret per a poder ferrar-lo. Un cop fet això, Dunstan va clavar-li les ferradures de forma tan dolorosa que el diable va implorar clemència. Dunstan el va alliberar després d'haver-li fet jurar solemnement que no entraria mai a les cases la porta principal de les quals estigués coronada per una ferradura de cavall.
Des d'aquesta data, els cristians han col·locat dalt de les portes, i més tard al bell mig, una ferradura que compleix la doble funció de talismà i de picaporta (més tard, aquest picaporta va canviar la seva forma original).
Creences relacionades amb el ferro miniatura|Portal romànic de l'església de Santa María la Real de Sangüesa. Dalt d'un llop que empaita un cérvol i a sota d'un personatge que mata un animal s'hi veu un ferrer picant ferro amb un mall El ferro està vinculat a diverses supersticions basques i, sovint, a les llegendes es considera com un material que es pot fer servir per a lluitar, ferir i vèncer les bruixes i altres criatures de la nit (Gaueko). Es creu que això prové del fet que les eines de l'edat del ferro, entre elles les espases, eren més fortes que les eines anteriors fetes de bronze, pedra o fusta.
Els Basajaunak són la font d'aquest poder, ja que originalment eren els únics que sabien treballar el ferro, fins que Martin Txiki els va robar, entre altres, aquest coneixement.
Els esquellots Als populars carnavals d'Ituren i Zubieta se senten els sons dels zintzarriak ('esquellots') que duen penjats a l'esquena els joaldunak ('els qui porten esquella'), els membres de les comparses que desfilen pel poble durant els carnavals. Les creences populars difereixen sobre el significat d'aquest costum. N'hi ha que diuen que fan soroll per a foragitar els dimonis o bé per a despertar Amalur o potser l'ós (hartza). Antigament, quan els d'Ituren passaven per Elgorriaga camí de Doneztebe, demanaven permís a l'alcalde de la següent manera:
I l'alcalde, si no hi havia cap mort recent al poble, contestava:
miniatura|Els Joaldunak d'Ituren tot fent sonar els esquellots Això pot fer pensar que els sons dels esquellots podrien tenir el poder d'espantar les ànimes, tot i que sembla més probable que es considerés que allunyaven el mal. A més a més, sembla que els esquellots es podrien haver emprat antigament en la guerra, si més no a partir d'aquesta coneguda frase basca:
Segons Resurrección María de Azkue, per tal de protegir els animals de casa de la desgràcia, a Luzaide es posaven llavors i ciris beneïts dins d'un gran zintzarri (esquellot) i, juntament amb això, un os d'un ocell caçat, mullat amb aigua beneïda. Per descomptat, calia que un capellà beneís tot el conjunt. Després es tancava l'esquellot i, ben tapat, es posava davant de la porta, de manera que quan hi passessin els moltons, ovelles i xais, restessin protegits.
Les campanes De la mateixa manera, les campanes, en ser fetes per ferrers, posseeixen poders màgics. Es diu que el so de les campanes de les esglésies hauria foragitat les bruixes (o les laminak, en altres versions). Més concretament, els seus poders màgics testimonien el poder de Déu. En molts països, les campanes es feien servir per a desviar o eliminar les tempestes.
A Los Arcos, del 3 de maig al 14 de setembre, hi havia la tradició de tocar les campanes de l'Església de Santa Maria cada dia, anunciant el migdia. Aquest costum, anomenat "Tentenublo", es feia amb la intenció d'allunyar les tempestes de calamarsa.
miniatura|La capella de San Salbatore a Mendibe Una llegenda molt popular a la Baixa Navarra parla del poder de la campana de la capella de San Salbatore d'Irati (cf. Llegendes sobre la Basandere): Un jove pastor li roba un valuós canelobre a la Basandere i fuig corrents; quan la Basandere i el Basajaun són a punt d'encalçar-lo, prop de l'ermita de Salbatore, el pastor crida: - Jon Doni Salbatore, zuretzat nuen, othoi urrikal zakizkit! - Senyor San Salvador, el portava per a vós; si us plau, tingueu pietat de mi! A l'instant, la campana de Salbatore comença a repicar i Basandere i Basajaun s'aturen. Aquest últim li diu a crits al pastor: «T'ha salvat aquesta maleïda campana; però el dia que et sorprengui en dejú, ho pagaràs».
El miracle de la creu de ferro miniatura|upright|La creu i el miracle de la farga Mirandaola El 3 de maig de 1580 va tenir lloc un miracle a la farga Mirandaola de Legazpi. Tot i que era diumenge, com que hi havia molta feina, els obrers locals van decidir continuar treballant a la farga en comptes d'anar a missa. Van estar treballant tot el dia, però de les 600 lliures previstes, només van poder obtenir una peça de ferro en forma de creu que pesava entre 12 i 14 lliures. Ho van interpretar com un avís de Déu i el 1633, el bisbe de Pamplona va considerar l'esdeveniment com un miracle.
En el cinema El 2018 es va estrenar la pel·lícula de Paul Urkijo Errementari, basada en el personatge de Patxi Errementaria. La trama, inventada (tot i que incorporant elements de la llegenda original), se situa a Àlaba durant la Primera Guerra Carlina, on discorre la història d'un ferrer tan astut que aconsegueix vèncer el mateix diable, a qui manté en captivitat en una gàbia de ferro.
Notes
Referències
Enllaços externs
La llegenda de Patxi Errementaria al Web de RTVE
Categoria:Personatges llegendaris bascos Categoria:Personatges relacionats amb els gentils bascos Categoria:Ferrers