Can Gomis era una residència senyorial situada a l'actual plaça d'Alfonso Comín, al barri de Vallcarca i els Penitents de Barcelona.

Història La finca, procedent del mas Maduixer, és mencionada al qüestionari de Francisco de Zamora (1789) com a residència d'estiu de l'acabalat botiguer de teles Francesc Gomis i Alzina, que el 1800 va ampliar la propietat amb l'adquisició d'una peça de terra del mas Fragadell a Joan Antoni de la Barre i de Pechman, baró de la Barre de Flandes.AHPB, notari Francesc d'Assís Portell, 06-08-1800.

El 1804 va ser ennoblit per Carles IV i va morir el 1815, essent succeït pel seu fill Pau Agustí de Gomis i Pascual. Aquest va morir el 1851, deixant com a usufructuària dels seus béns a la vídua Francesca Xaviera de Ros i Solà, que el 1853 el va cedir al seu fill Casimir de Gomis i de Ros. Aquest moriria l'any següent i l'usdefruit va quedar en mans de la vídua Rosa de Portolà i de Guinart, que parcel·laria la part inferior de la finca al voltant del carrer de Gomis.AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/28, f. 363-366, 19-05-1859. Establiment emfitèutic de dues parcel·les de 60 pams d'ample i 280 pams de fons a Pau Manich i Cabanellas.

El 1870, fugint de la febre groga que assolava Barcelona, s'hi instal·là la Capitania General de Catalunya. L'hereu Lluís de Gomis i de Portolà va donar la casa als jesuïtes, que la van vendre el 1950 a Foment d'Obres i Construccions SA.

El 1956, en unes excavacions al subsòl de l'actual plaça d'Alfonso Comín es van trobar les restes d'una vil·la romana, i molt a prop es va trobar una necròpolis el 1962.

miniatura|esquerra|Vista lateral de la casa miniatura|esquerra|Plànol del 1890, on es pot llegir «C. Gomis»

Descripció La finca, aleshores dins del municipi de Sant Genís dels Agudells (Horta), abastava des del camí de Collserola (actual avinguda de la República Argentina), que feia de límit amb les finques del Frare Negre i el Frare Blanc a Sant Gervasi de Cassoles, fins al torrent dels Penitents (actual carrer d'Esteve Terrades).

El palau era una gran casa senyorial, amb àmplies estances. El jardí, que ocupava 10 mujades (prop de 5 hectàrees), aplegava la tècnica i l'art dels jardins italians del : grans terrasses, balustrades, escalinates, xiprers, estanys, fonts, escultures, etc., tot amb material de primera qualitat, com el marbre blanc de Carrara. L'entrada estava flanquejada per dos templets, hi havia un gran estany amb una estàtua jacent de Lucrècia, en que l'aigua li rajava per la ferida del pit, obra segurament de l'escultor Damià Campeny.

Referències

Vegeu també Palau Gomis Mas Falcó Vil·la Matilde Can Gomis (Santa Perpètua de la Mogoda)

Bibliografia

Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis de Vallcarca i els Penitents