Hugo Santiago Muchnik (Buenos Aires, 12 de desembre de 1939-París, França; 27 de febrer de 2018Murió el mítico director de cine argentino Hugo Santiago., infobae, 28 de febrer de 2018) va ser un cineasta i guionista argentí. Va conrear un cinema avantguardista i experimental respecte al muntatge considerat clàssic.
Biografia Hugo Santiago Muchnik va néixer a Buenos Aires. Va estudiar filosofia i literatura en la Universitat de Buenos Aires, on va conèixer a Jorge Luis Borges. En 1959, va ser becat pel Fons Nacional de les Arts i va viatjar a París, on va ser per set anys assistent i deixeble de Robert Bresson. Va tornar a fins de la dècada del seixanta a Buenos Aires i va realitzar Invasión, amb guió original de Borges i Adolfo Bioy Casares.
Primer film Amb Invasión (1969), estrenada en la primera edició de la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Cannes, inici la seva carrera cinematogràfica. La seva trama tracta d'una ciutat assetjada, Aquilea (la fisonomia oculta de la qual els trets de Buenos Aires)
En ella un grup d'homes que la defensen heroicament i els invasors que esperen el moment de l'atac final. El film, que comptava amb guió de Borges i Bioy Casares, creuava el policial negre amb el gènere fantàstic
Films a França Radicat a França, va tornar a col·laborar amb Borges i Bioy a Les autres (1974): lla història d'un home que perd al seu fill i és arrossegat a una sèrie de metamorfosi quan procura esbrinar les causes d'aquesta mort. La pel·lícula va provocar un escàndol durant la seva projecció en Cannes. En Écoute voir... (1979) Catherine Deneuve interpreta a una espècie de Philip Marlowe en versió femenina que es veu embolicada en una trama delirant de sectes i modernes tecnologies. L'última pel·lícula va ser Les Trottoirs de Saturne (1985, amb guió de l'escriptor argentí Juan José Saer) represa la saga de Invasión en la història d'un tanguero d'Aquilea exiliat a París. En 2009 va començar la tercera part d'aquesta trilogia, amb el film que acabaria la saga.“Lejos o cerca, yo vivo en Aquilea”, Página/12, 15 de setembre de 2009
Objectes audiovisuals Des de mitjan anys 1980, Santiago es va dedicar gairebé exclusivament a la realització del que ell mateix denomina "objectes audiovisuals":El cineasta que abordó lo fantástico de modo argentino, Página/12, 1 de març de 2018 Electra (1986, sobre la tragèdia de Sòfocles), La gesta gibelina (1988, sobre L'Orestiada de Xenakis), Enumeracions (1989, inspirada en la Cerimònia musical de Georges Aperghis), La veu humana (1989 a partir de la tragèdia lírica de Francis Poulenc i Jean Cocteau) i La vida de Galileu (1991, posada en escena de l'obra de Brecht).
Filmografia Director El cielo del centauro, 2015 Le loup de la côte Ouest, 2002 Les Trottoirs de Saturne, 1985 Les trois couronnes du matelot, 1982 Écoute Voir..., 1978 Colloque de chiens, 1977 Les autres, 1974 Invasión, 1969 Intérprete ...(Puntos suspensivos) (1970)
Referències
Categoria:Alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires Categoria:Morts el 2018 Categoria:Morts a París Categoria:Directors de cinema de Buenos Aires Categoria:Nascuts el 1939