El Bersagliere va ser un dels dinou destructors de classe Soldati construïts per a la Regia Marina a finals dels anys trenta i principis dels anys quaranta. Completat a principis de 1939, va ser un dels últims del primer lot d'una dotzena de vaixells a entrar en servei.
Disseny i descripció Els destructors de classe Soldati eren versions lleugerament millorades de la classe Oriani anterior.Brescia, p. 127 Tenien una longitud entre perpendiculars de 101,6 metres i una longitud total de 106,7 metres. Els vaixells tenien una mànega de 10,15 metres i un calat mitjà de 3,15 metres i 4,3 metres amb càrrega profunda.Whitley, p. 169 El Soldatis desplaçaven 1.830–1.850 tones mètriques (1.800–1.820 tones llargues) amb càrrega normal, i 2.450–2.550 tones mètriques (2.410–2.510 tones llargues) amb càrrega profund.Brescia, p. 128 El seu complement durant la guerra era de 206 oficials i mariners.Roberts, p. 300
El Bersagliere estava accionat per dues turbines de vapor d'engranatge Belluzzo, cadascuna impulsava un eix d'hèlix utilitzant vapor subministrat per tres calderes Yarrow. Dissenyats per a una potència màxima de 48.000 cavalls de potència (36.000 kW) i una velocitat de 34-35 nusos (63-65 km/h; 39-40 mph) en servei, els vaixells de la classe Soldati van assolir velocitats de 39-39. 40 nusos (72–74 km/h; 45–46 mph) durant les seves proves de mar amb una càrrega lleugera. Portaven prou fuel oil per donar-los una autonomia de 2.340 milles nàutiques (4.330 km; 2.690 milles) a una velocitat de 14 nusos (26 km/h; 16 mph) i 682 nmi (1.263 km; 785 milles) a una velocitat de 34 nusos (63 km/h; 39 mph).
La bateria principal del Bersagliere constava de quatre canons de 120 mil·límetres de calibre 50 en dues torretes de dos canons, una a davant i a darrere de la superestructura. En una plataforma al mig del vaixell hi havia un canó d'obús estrella de 120 mil·límetres de calibre 15.Fraccaroli, p. 55 La defensa antiaèria (AA) del Soldatis era proporcionada per vuit canons Breda Model 1935 de 20 mil·límetres. Els vaixells estaven equipats amb sis tubs de torpedes de 533 mil·límetres en dos muntatges triples al mig del vaixell. Tot i que no tenien un sistema de sonar per a tasques antisubmarines, estaven equipats amb un parell de llançadors de càrrega de profunditat. Els vaixells podien portar 48 mines.
Història El vaixell construït a les fàbriques de Cantieri Navali Riuniti de Palerm on el seu casc va ser posat als molls el 21 d'abril de 1937, va ser botat el 3 de juliol de 1938 i va entrar en servei l'1 d'abril de 1939. En el curt període d'abans de la guerra va dur a terme activitats de formació i representació participant en la revista naval de 1939 al golf de Nàpols en honor al regent de Iugoslàvia.
A l'inici de la Segona Guerra Mundial va formar part del XIII Esquadró de Destructors, que va formar juntament amb els seus germans Granatiere, Fuciliere i Alpino
El 7 de juliol de 1940, a les 12.35, va abandonar Palerm juntament amb les unitats seccionals i la VII Divisió de Creuers (Eugenio di Savoia, Duca d'Aosta, Attendolo i Montecuccoli), per després unir-se a la resta del II Esquadró Naval (creuer pesat Pola), Divisions de creuers I, II i III per un total de 7 unitats i esquadrons destructors IX, X, XI i XII) que, després d'haver actuat com a força de suport a una operació de combois per a Líbia, es van incorporar al I Esquadró i van participar en la batalla de Punta Stilo del 9 de juliol; tanmateix la VII Divisió (i amb ella la XIII Esquadra) es va unir tardàment a la resta de la formació italiana, amb la batalla ja en marxa, tenint així només un paper marginal en la batalla.Battle of Britain July 1940
Entre el 30 de juliol i l'1 d'agost va oferir escorta indirecta, juntament amb l'Ascari, el Granatiere i el Fuciliere, als creuers Pola, Zara, Fiume, Gorizia, Trento, Da Barbiano, Alberto di Giussano, Eugenio di Savoia, Duca degli Abruzzi, Attendolo i Montecuccoli i als IX, XII i XV Esquadrons de Destructors per a un total d'11 unitats: dos combois a Líbia, que van veure un total de 10 vaixells mercants, 4 destructors i 12 torpediners.Fall of France, July 1940
Cap al migdia del 27 de novembre, va sortir de Nàpols juntament amb els cuirassats Giulio Cesare i Vittorio Veneto, la resta de la XIII Esquadra i el VII Esquadró de Destructors (Freccia, Dardo, Saetta), participant aleshores en la batalla inconclusa del Cap Teulada.German Raiders, November 1940
El 8 de febrer de 1941 va sortir de La Spezia juntament amb les altres unitats de l'Esquadró XIII, l'Esquadró X (Maestrale, Grecale, Libeccio i Scirocco) i els cuirassats Vittorio Veneto, Cesare i Doria per interceptar la formació britànica que es dirigia a Gènova per bombardejar aquella ciutat; l'endemà l'esquadra italiana es va incorporar a la III Divisió de Creuers (Trento, Trieste, Bolzano) que havia sortit de Messina amb els destructors Carabiniere i Corazziere, però no va aconseguir evitar el bombardeig, ni identificar els vaixells britànics.Force H, February 1941
El matí del 27 de març, va substituir, amb la resta del XIII Esquadró, el X Esquadró (Maestrale, Grecale, Libeccio, Scirocco) a l'escorta del cuirassat Vittorio Veneto, que amb diverses altres unitats – Divisions de creuers I (Zara, Pola, Fiume), III (Trento, Trieste, Bolzano) i VIII (Garibaldi i Duca degli Abruzzi), esquadrons destructors IX (Alfieri, Oriani, Gioberti, Carducci), XVI (Da Recco, Pessagno), XII (Corazziere, Carabiniere, Ascari) – destinat a participar en l'operació «Gaudo», que després va resultar en la desastrosa batalla del Cap Matapan, que va acabar amb la pèrdua de tota la 1a Divisió i els destructors Alfieri. i Carducci. Durant aquesta batalla, els vaixells de l'Esquadró XIII van escortar el Vittorio Veneto, danyat per un torpediner, defensant-lo amb el seu propi foc antiaeri.
L'11 de maig va tornar a formar part de l'escorta indirecta, juntament amb els creuers lleugers Bande Nere, Cadorna, Duca degli Abruzzi i Garibaldi i els destructors Alpino, Fuciliere, Scirocco, Maestrale, Da Recco, Pancaldo, Pessagno i Usodimare, en un comboi format pels mercants Preussen, Wachtfels, Ernesto, Tembien, Giulia i Col di Lanai que es va beneficiar de l'escorta directa dels destructors Dardo, Aviere, Geniere, Grecale i Camicia Nera: havent sortit de Nàpols, els vaixells van arribar a Trípoli el 14.Capture of U.110 and German Enigma, May 1941
Del 19 al 21 de maig, juntament amb els creuers Duca degli Abruzzi i Garibaldi i els destructors Granatiere i Alpino, va actuar com a escorta indirecta d'un comboi a Trípoli (vaixells mercants Preussen, Sparta, Capo Orso, Castelverde i Motia, petrolers Panuco i Superga) amb els destructors Euro, Folgore, Fulmine, Strale i Turbine); el comboi va arribar al seu destí sense pèrdues, malgrat els atacs submarins.Hunt for Bismarck and sinking, May 1941
El 3 de juny va sortir de Palerm per formar part, juntament amb els seus germans Granatiere, Fuciliere i Alpino i els creuers Duca degli Abruzzi i Garibaldi, de l'escorta indirecta del comboi "Aquitania" (vaixells mercants Aquitania, Caffaro, Nirvo, Montello, Beatrice Costa i el petrolier Pozarica), en ruta Nàpols-Trípoli escortats pels destructors Dardo, Aviere, Geniere i Camicia Nera i el torpediner Missori); el 4 de juny, mentre els vaixells es trobaven a unes vint milles de les illes Kerkenna van ser atacats per avions que van llançar-se sobre el Montello, que va explotar sense deixar supervivents, i el Beatrice Costa, que, irreparablement danyat, va haver de ser abandonat i enfonsat pel Camicia Nera.Inshore Squadron, Tobruk, June 1941
El 28 de juliol va sortir a la mar juntament amb el Granader i la VIII Divisió de Creuers (Garibaldi i Montecuccoli) per protegir els vuit combois que navegaven entre Itàlia i Líbia; el submarí britànic Upholder va torpedinar el Garibaldi, causant-li greus danys.
El 24 de setembre de 1941, juntament amb el Granatiere, el Fuciliere i un altre destructor adjunt a la XIII Esquadra, el Gioberti) va sortir de Nàpols juntament amb els cuirassats Vittorio Veneto i Littorio i el XIV esquadró de destructors (Folgore, da Recco, Pessagno) per interceptar un comboi britànic, però no ho va aconseguir.Malta Convoy "Halberd", September 1941
El 8 d'octubre, a les 22.20 hores, va salpar de Nàpols conjuntament amb els seus germans Granatiere, Fuciliere i Alpino (després s'afegiria el Cascino, que provenia de Trapani) per escortar el comboi "Giulia" fins a Líbia, format pel petrolier Proserpina i els transports Giulia, Bainsizza, Nirvo, Zena i Casaregis; el Bainsizza i el Nirvo, amb avaries, van haver de fer reparacions a Trapani mentre que el 12 d'octubre, a les 22.25, els torpediners britànics del 830è Esquadró van atacar el comboi i van enfonsar el Zena i els Casaregis (respectivament a 34°52' N i 12°22' E i 34°10' N i 12°38' E):Cruiser Force K, Malta, October 1941 el comboi "Giulia" va ser el primer comboi víctima dels desxiframents d'ULTRA.
El matí del 8 de novembre de 1941, el Bersagliere va sortir de Messina juntament amb la III Divisió (Trento i Trieste) i el Granader, Fuciliere i Alpino per fer d'escorta indirecta del comboi "Duisburg": aquest comboi, format pels mercants Duisburg, San Marco, Sagitta, Maria, Rina Corrado, Conte di Misurata i Minatitlan (amb un total de 34.473 t de subministraments a bord, 389 vehicles i 243 homes) va ser dirigit a Trípoli amb l'escorta dels destructors Maestrale, Grecale, Libeccio, Fulmine, Euro i Alfredo Oriani. A la nit següent el comboi va ser atacat i destruït pels britànics "Force K" (creuers lleugers Aurora i Penelope i destructors Lance i Lively): tots els mercants i el Fulmine van ser enfonsats, mentre que el Grecale va informar de greus danys. A les 00.40 del 9 de novembre -disset minuts abans de l'inici de la baralla- el Bersagliere (que, amb la resta de l'escorta indirecta, navegava a 12 nusos a popa del comboi, a l'est, a uns 4.000-5.000 metres d'aquest) va ser el primer vaixell italià que va albirar les unitats de la Força K i fer sonar el senyal de descobriment., que, però, va ser rebut pel vaixell insígnia -el Trieste- i a la proa -el Maestrale- només quan la batalla ja estava en marxa; després de l'albirament el destructor italià va obrir foc amb el seu Ansaldo 120/50 entre l'1.01 i l'1.05, contra el vaixell anglès més proper, un creuer i va colpejar-lo diverses vegades a la coberta amb mal resultat mentre s'hi seguia apropant; albirat i confós amb un altre dels destructors d'escorta directe, va ser disparat per unes quantes salves dels canons secundaris de 102 mm de Penelope. Independentment dels cops que el van pastar, va continuar la seva acció fins que, havent arribat a menys de 4.000 metres del casc enemic, va arribar l'ordre del comandament de la divisió d'interrompre l'atac i fer marxa enrere. Aleshores va decidir tornar a caure cap a l'est. Després de la batalla i la destrucció del comboi, al Bersagliere només quedava participar, juntament amb el Maestrale, el Oriani, l'Euro, l'Alpino i el Fuciliere en el rescat dels 704 supervivents.Action off Spartivento, loss of HMS Ark Royal, November 1941
El 21 de novembre de 1941 va sortir a la mar per escortar a Messina, juntament amb el creuer lleuger Garibaldi, el creuer pesant Trieste, torpedinat i greument danyat pel submarí HMS Utmost durant una missió d'escorta indirecta a dos combois per a Líbia.KMS Kormoran and HMAS Sydney, KMS Atlantis and HMS Dunedin lost, November 1941