va ser un productor i director de cinema francès.André Génovès (1941-2012) a lefilmdujour.fr
Biografia Després d'intentar iniciar una carrera com a actor, va abandonar el seu projecte per dedicar-se a la immobiliària. Va dur a terme aquesta activitat durant tres anys i va fundar la seva pròpia productora: després va produir la primera pel·lícula de Nadine Trintignant, Mon amour, mon amour (seleccionada per al 20è Festival Internacional de Cinema de Canes).
Des de 1967 fins a 1975, va produir moltes pel·lícules de Claude Chabrol. La seva primera col·laboració (La Route de Corinthe) va acabar amb un sever fracàs comercial.Guy Braucourt, entretien avec André Génovès, La Revue du cinéma, n° 240, juin-juillet 1970, p. 76-81 Ambdós, però, van continuar treballant junts. Amb Génovès, Chabrol signa algunes de les seves pel·lícules més famoses, com ara Que la bête meure, Juste avant la nuit, Le Boucher i Les noces rouges.
André Génovès també és el productor de Mado de Claude Sautet i algunes pel·lícules de Michel Audiard (Elle cause plus... elle flingue, Bons baisers... à lundi). Va donar la seva primera oportunitat a la novel·lista Catherine Breillat, que va passar a dirigir amb Une vraie jeune fille, una adaptació de la seva novel·la. També va produir Barocco, una pel·lícula d'André Téchiné amb Isabelle Adjani i Gérard Depardieu, aleshores a l'inici del seu carrera.Décès du réalisateur et producteur de cinéma André Génovès, jeanmarcmorandini.com
Al llarg dels anys, Génovès també ha produït una sèrie de pel·lícules "per a adults", com ara Émilienne de Guy Casaril o Néa de Nelly Kaplan. Génovès també ha dirigit dos llargmetratges: una comèdia obscena titulada Les Folies d'Élodie, en la qual també interpreta un paper, així com una pel·lícula biogràfica, Mesrine, dedicada al famós mafiós i generalment considerat un fracàs.
Va morir l'1 de febrer de 2012 a Thoiry (Yvelines), als 70 anys, a causa d'una hemorràgia cerebral.
Filmografia Productor
1967 : Mon amour, mon amour de Nadine Trintignant 1967 : La Route de Corinthe de Claude Chabrol 1968 : Les Biches de Claude Chabrol 1968 : Flammes sur l'Adriatique d'Alexandre Astruc 1969 : La Femme infidèle de Claude Chabrol 1969 : La Femme écarlate de Jean Valère 1969 : Que la bête meure de Claude Chabrol 1970 : Le Boucher de Claude Chabrol 1970 : Rêves érotiques (Amour) de Gabriel Axel 1970 : Les Novices de Guy Casaril 1970 : La Rupture de Claude Chabrol 1971 : Juste avant la nuit de Claude Chabrol 1971 : La Décade prodigieuse de Claude Chabrol 1972 : Docteur Popaul de Claude Chabrol 1972 : Elle cause plus... elle flingue de Michel Audiard 1973 : Les noces rouges de Claude Chabrol 1973 : Le Guerriere dal seno nudo de Terence Young 1974 : Nada de Claude Chabrol 1974 : La Gueule ouverte de Maurice Pialat 1974 : OK patron de Claude Vital 1974 : Cinque donne per l'assassino de Stelvio Massi 1974 : La Race des seigneurs de Pierre Granier-Deferre 1974 : Le Cri du cœur de Claude Lallemand 1974 : Vive la France de Michel Audiard (documental) 1974 : Les murs ont des oreilles de Jean Girault 1974 : Bons baisers... à lundi de Michel Audiard 1975 : Femmes vicieuses de Georges Cachoux 1975 : Une partie de plaisir de Claude Chabrol 1975 : Les Innocents aux mains sales de Claude Chabrol 1975 : Émilienne de Guy Casaril 1976 : Une vraie jeune fille de Catherine Breillat 1976 : Néa de Nelly Kaplan 1976 : Mado de Claude Sautet 1976 : Barocco d'André Téchiné 1977 : Alibis de Pierre Rissient 1978 : Plein les poches pour pas un rond de Daniel Daert 1981 : Les Folies d'Élodie d'ell mateix
Director 1981 : Les Folies d'Élodie 1984 : Mesrine
Referències
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Productors de cinema francesos Categoria:Persones de Meknès Categoria:Nascuts el 1941 Categoria:Morts el 2012 Categoria:Directors de cinema marroquins Categoria:Productors de cinema africans Categoria:Morts a Le Chesnay