The Incredible Shrinking Man és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca de 1957 dirigida per Jack Arnold basada en la novel·la de Richard Matheson del 1956 The Shrinking Man. La pel·lícula és protagonitzada per Grant Williams com Scott i Randy Stuart com la dona de Scott, Louise. Mentre es relaxa en un vaixell, Scott es veu embolicat per una estranya boira. Mesos després, descobreix que sembla que s'està reduint. Quan Scott ha arribat a l'alçada d'un nen petit, la seva condició es coneix al públic. Quan s'assabenta que no hi ha cura per a la seva malaltia, ataca la seva dona. Quan Scott s'encongeix fins al punt que pot cabre en una casa de nines, té una batalla amb el gat de la seva família, que el deixa perdut i sol al soterrani, on ara és més petit que l'insecte mitjà.
La història de la pel·lícula va ser ampliada per Matheson després d'haver venut la història a Universal-International Pictures Co., Inc. També va completar la novel·la sobre la qual es basa la pel·lícula mentre la producció estava en marxa. El guió de Matheson va ser escrit en flashbacks, i Richard Alan Simmons el va reescriure utilitzant una estructura narrativa més convencional. El director Jack Arnold inicialment volia que Dan O'Herlihy interpretés a Scott. O'Herlihy va rebutjar el paper, la qual cosa va portar a Universal a fitxar Williams per protagonitzar-la. El rodatge va començar el 31 de maig de 1956. Les escenes amb efectes especials es van rodar al llarg de la producció, mentre que altres van utilitzar els grans conjunts de la part posterior d'Universal. La producció va superar el pressupost i es va haver d'allargar el rodatge; determinades fotografies d'efectes especials es van haver de tornar a rodar. Williams es va lesionar constantment al plató.
Abans de l'estrena de la pel·lícula a la ciutat de Nova York el 22 de febrer de 1957, el seu final primer va ser posat a prova el públic que sentia que el destí del personatge s'havia de canviar. El final original del director va romandre a la pel·lícula. La pel·lícula va recaptar 1,43 milions de dòlars als Estats Units i al Canadà i va ser una de les pel·lícules de ciència-ficció més taquillera dels anys 50. Una seqüela, The Fantastic Little Girl, escrita originalment per Matheson, no va entrar mai en producció. Es va desenvolupar un remake anys més tard, que finalment es va convertir en la comèdia The Incredible Shrinking Woman (1981). Altres remakes es van planificar a principis dels anys 2000, un dels quals era protagonitzar Eddie Murphy en una variació més còmica de la pel·lícula. El 2013 es va anunciar una nova adaptació, amb Matheson escrivint el guió amb el seu fill Richard Christian Matheson. El 2009, la pel·lícula va ser seleccionada per a la conservació al National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés com a "important culturalment, històricament o estèticament".
Trama Robert Scott Carey, conegut com "Scott", està de vacances amb la seva dona, Louise, quan una estranya boira el cobreix. Sis mesos després, Scott s'adona que la seva roba és massa gran, sospita que s'està encongint i demana assessorament mèdic. Al principi, el metge de Scott confirma la seva reducció mitjançant raigs X. Scott és enviat a un institut d'investigació mèdica, on es determina que l'exposició de Scott a la boira, combinada amb la seva exposició posterior a un pesticida, va reorganitzar la seva estructura molecular, fent-lo encongir. Scott li diu a Louise, a la llum de la seva situació, que és lliure de deixar-lo. Louise promet quedar-se, ja que l'anell de casament de Scott li cau del dit.
La condició de Scott el converteix en una curiositat nacional. L'atenció dels mitjans obliga a Scott a recular-se a casa seva. A Scott se li aconsella que vengui la seva història i comença a portar un diari de les seves experiències. La humiliació de Scott fa que s'enfronti a Louise amb frustració. Es descobreix un antídot que deté l'encongiment de Scott a tres peus d'alçada, però els metges li adverteixen que es mantindrà a aquesta alçada tret que es trobi alguna cosa que reverteixi la seva condició. Emocionalment trencat, Scott surt i coneix a Clarice, una atracció de carnaval i nana, que és exactament l'alçada de Scott. Clarice anima a Scott i l'inspira per continuar amb el seu diari. Més tard, Scott s'adona que ara és més baixet que la Clarice i se'n va a casa abatut.
Scott s'encongeix prou petit com per viure en una casa de nines i es torna més tirànic. Quan Louise marxa de casa per fer un encàrrec, Scott cau al seu soterrani després que Butch, el gat de la família, l'ataqui. Louise torna i suposa que Butch es va menjar a Scott després que troba un tros de roba de Scott. Louise es prepara per marxar, amb l'ajut del germà de Scott, Charlie.
Scott troba moltes dificultats per navegar per la seva base. L'escalfador d'aigua esclata, però quan Charlie i Louise vénen a investigar, en Scott és massa petit perquè escoltin els seus crits demanant ajuda. A continuació, Scott lluita contra una gran aranya mentre troba menjar i refugi. Finalment, mata l'aranya amb una agulla recta i s'enfonsa esgotat. Es desperta, prou petit com per escapar del soterrani a través d'un dels quadrats de la pantalla d'una finestra. Scott accepta el seu destí de reduir-se a la mida subatòmica. Ja no té por, arribant a la conclusió que per petit que es faci, encara importarà a l'univers perquè Déu sabrà que existeix.
Repartiment Repartiment adaptat de l'American Film Institute. Grant Williams com a Robert "Scott" Carey Randy Stuart com a Louise Carey April Kent com a Clarice Bruce Paul Langton com a Charlie Carey Raymond Bailey com el Dr. Silver William Schallert com el Dr. Bramson Diana Darrin com a infermera Billy Curtis com a nanet Orangey com el gat Butch
Producció Desenvolupament i preproducció miniatura|esquerra|El productor Albert Zugsmith inicialment volia que Dan O'Herlihy (a la foto) interpretés el paper de Scott Carey. La idea de Richard Matheson per a la novel·la original es va inspirar en una escena de la pel·lícula Amor a mitjanit, on el personatge de Ray Milland marxa d'un apartament amb el barret equivocat. És massa gran per a Milland i s'enfonsa al voltant del seu cap i les orelles. Matheson va vendre els drets a Universal amb la condició que escrigués el guió. Va ser el primer guió de Matheson, un format d'escriptura al qual va sentir que s'havia adaptat ràpidament. El guió inicial de Matheson seguia a Scott Carey ja encongit i lluitant contra una aranya al seu soterrani. La seva reescriptura s'explica en forma de flashback: escenes de Carey i l'aranya s'intercalen amb escenes que expliquen la història de la pèrdua gradual d'alçada de Carey.
La pel·lícula ja estava en el seu segon mes de producció abans que la novel·la fos publicada el maig de 1956 per Gold Medal Books. El productor Albert Zugsmith va afegir la paraula "Increïble" al títol de Matheson i va passar el guió a Richard Alan Simmons, que va eliminar l'estructura de flashback del guió. Matheson va parlar més tard de treballar amb Universal, trobant que el productor tenia una "ment molt comercial" que va fer que el guió fos més feble pel que fa al personatge, un crèdit de pantalla amb Simmons. Els crèdits de la pantalla inclouen Matheson com a guionista, mentre que el guió de rodatge enumera tant Matheson com Simmons. El director Jack Arnold va trucar a Randy Stuart, de qui era un amic personal, preguntant-li si estaria interessada a fer el pel·lícula. Zugsmith inicialment volia que Dan O'Herlihy interpretés el paper de Scott Carey. O'Herlihy Acabava de ser nominat a un Premi Oscar pel seu paper a Robinson Crusoe. Després de llegir el guió, es va negar a interpretar un altre personatge aïllat, no volia ser encastat en aquest tipus de paper. Grant Williams fou escollit perquè Universal l'havia vinculat per convertir-se en una estrella. Louise Carey. El 4 d'abril de 1956, Williams i Stuart van fer la prova de pantalla es van considerar acceptables per als papers de Scott i Louise Carey.
Rodatge El primer dia de producció, el 31 de maig, el comitè operatiu d'Universal va decidir que, a causa del tipus de fotografia especial que implicava la realització de la pel·lícula, el departament de publicitat col·laboraria fent publicitat d'una política de portes tancades al plató. La fotografia en plató no es permetria mentre es va rodar la pel·lícula per estimular l'interès del públic i del comerç. El rodatge va durar cinc o sis setmanes, incloses les seqüències d'efectes especials. El pressupost oscil·lava entre els 700.000 i els 800.000 dòlars. El crític de cinema Kim Newman va dir que el pressupost "no era car", la majoria s'utilitzava per a efectes especials.
Algunes fotografies d'efectes especials van ser les primeres preses per a la fotografia. Per exemple, es van tornar a fer fotos de Randy Stuart amb un teló de fons de vellut negre i després compost amb plans de Williams en un conjunt de sala d'estar ampliat. Els seus moviments es van sincronitzar mitjançant negatius de la primera escena exposada a la porta de la càmera, fent el contrari per a l'altra escena. La producció de so va començar el 31 de maig. Es va construir una casa de nines de grans dimensions per a Williams a l'escenari 28. Anteriorment s'havia utilitzat per a The Phantom of the Opera i Dracula. Arnold va dir que va filmar escenes amb el gat en un estudi normal amb un entrenador d'animals que tenia uns 40 gats idèntics. Per persuadir el gat a apropar-se a la casa de nines, Arnold hi va amagar menjar perquè el gat trobés un camí per entrar a la casa. Més tard va cronometrar les reaccions del gat i va dir a Williams que reaccionés davant el gat. L'Arnold va intentar per primera vegada seguir la novel·la i utilitzar una aranya vídua negra. Després de proves preliminars, va trobar que les vídues negres eren massa petites per utilitzar-les correctament a la pel·lícula. Els llums del teló del plató s'havien d'encendre molt alt, provocant la mort de 24 taràntules. Estaven dirigides amb petites bufades d'aire, una tècnica que s'havia utilitzat anteriorment. a la pel·lícula d'Arnold Tarantula. Malgrat que les fonts suggereixen el contrari, les pel·lícules no van utilitzar les mateixes taràntules.
Moltes de les escenes del soterrani es van rodar a l'escenari 12 d'Universal Studios que, segons Tom Weaver, era un dels escenaris sonors més grans del món en aquell moment. Mentre intentava trobar una manera de simular l'aterratge de gotes gegants d'aigua, l'Arnold va recordar una època en què era un nen i va trobar preservatius al calaix del seu pare. Sense saber què eren, els va omplir d'aigua i els va deixar caure. Arnold va demanar uns 100 preservatius i els va col·locar en una cinta de córrer perquè caiguessin en seqüència. L'escena de la inundació es va rodar els dies 2 i 3 de juliol. Hi va haver un retard de 20 minuts en la filmació a causa d'un cable de càmera espatllat. Hi ha hagut un altre retard des de les 11:05 a.m fins a les 11:25 a.m per permetre que l'aigua s'escurcés perquè una grua es pogués utilitzar correctament. Aquestes escenes van implicar jornades laborals de nou hores. Quan els actors no estaven filmant, se'ls va enviar a fer fotografies publicitàries.