Errekaleor és un barri de la ciutat de Vitòria, al País Basc. Es tracta d'una urbanització construïda als afores de la ciutat destinada a habitatges per a les famílies obreres arribades a la ciutat amb l'expansió industrial que es va iniciar a partir de la dècada del 1950. En aquest lloc s'ubicava un mil·liari de Pòstum I de la Via XXXIV Asturica Burdigalam de l'Itinerari d'Antoní, i als seus voltants hi havia Suestasium, una domus situada a la vora de la calçada romana. miniatura|Mural de benvinguda a Errekaleor El barri va ser inclòs, en els primers anys del , en el desenvolupament urbanístic del sud de la ciutat fet pel qual es va decretar el reallotjament dels seus habitants per a la seva posterior demolició i reconstrucció com a part integrant del nou barri de Salburua. El propòsit era reconstruir-lo amb moderns edificis que albergarien el doble d'habitatges que els que posseeix el barri actual. Part dels seus terrenys van ser inclosos en la planificació de l'Anell Verd de Vitòria que uniria el parc d'Olarizu, al sud, i els aiguamolls de Salburua al nord. L'any 2013, un cop pràcticament finalitzat el procés de reallotjament dels seus habitants, va ser okupat per estudiants del campus de Vitòria de la Universitat del País Basc donant lloc a la major experiència d'autogestió desenvolupada a l'Estat espanyol en la història recent anomenada Errekaleor Bizirik («Errekaleor viu»).
Història A la dècada del 1950 la ciutat de Vitòria comença una etapa de desenvolupament basada en l'establiment d'indústria, desenvolupament que pren impuls a la dècada següent amb el Pla Nacional d'Estabilització Econòmica, en part traslladada des de la localitat guipuscoana d'Eibar i amb la implantació de les factories de Mercedes i Michelin. Aquestes noves fàbriques fan de pol d'atracció de molts treballadors d'altres localitats peninsulars i sorgeix la necessitat de nous habitatges. En aquest context social es construeix, als afores de la ciutat, a la part sud-est, el barri obrer d'Errekaleor, que pren el nom del petit riu que forma el tàlveg on s'assenta.
El barri va ser impulsat pel Secretariat Social Diocesà i el capellà Carlos Abaitua que va donar suport a la creació de La Cooperativa Alabesa d'Habitatges El Mundo Mejor que va ser qui va promoure el barri d'Errekaleor, el qual va ser construït seguint les directrius de l'època per a aquest tipus d'habitatges amb l'objectiu del règim franquista de proveir a cada família d'un habitatge assequible. Es van construir 192 habitatges distribuïts en 16 blocs, amb 2 portals per bloc, per allotjar unes 1.200 persones. miniatura|Mural dedicat a Romualdo Barroso a Errekaleor El barri va ser ocupat íntegrament per famílies el suport de les quals provenia del treball en la indústria de la zona. Un dels cinc assassinats en la massacre del 3 de març de 1976 per la repressió policial, Romualdo Barroso, n'era veí.
El desembre de l'any 2000, l'ajuntament de Vitòria va aprovar el Pla General d'Ordenació Urbana que contempla l'expansió de la ciutat per Salburua i Zabalgana. Aquesta expansió es va dividir en quinze sectors, nou d'ells al primer barri i els sis restants al segon. El sector 14, anomenat d'Olaran, inclou els terrenys del barri d'Errekaleor que hauria de ser enderrocat i posteriorment reconstruït amb una nova estructura urbana integrada al barri de Salburua. Per això calia el desallotjament i reallotjament del seu veïnat, així que es va obrir un període de propostes i negociacions amb els veïns amb aquest fi.
L'any 2002 l'ajuntament de Vitòria, dirigit llavors pel Partit Popular (PP), va decidir demolir el barri per a prolongar el nou barri de Salburua cap al sud i construir un parc que enllacés els parcs d'Olarizu, al sud, i Salburua. La societat municipal dedicada al procés d'expansió urbanística de la ciutat, Ensanche 21, va ser l'encarregada d'obrir un procés de reallotjament dels habitants. El 2005 es va obrir un concurs d'idees i el 18 de gener de 2006 es van presentar cinc propostes arquitectòniques per reconstruir el barri.
El desallotjament del barri El 2004 l'ajuntament va taxar els pisos del barri en 88.801 € i va donar als veïns tres alternatives, bescanviar-lo per un pis nou protegit de 68 metres amb tres dormitoris i traster amb opció de garatge, comprar un pis nou protegit de 55 metres amb aparcament o comprar un habitatge protegit major de 68 metres, pagant la diferència, als nous barris de Salburua o Zabalgana. Aquests habitatges serien de protecció convertint-se en habitatges lliures en 20 anys, i els veïns podien posar les seves preferències i després es faria un sorteig.
El gener del 2005 es va plantejar als veïns el que l'ajuntament va anomenar l'«última oferta» i un termini d'una setmana per a comunicar si acceptaven aquesta proposta o no. L'ajuntament va exigir una majoria important de veïns a favor de la proposta per al reallotjament. Abans del 19 de gener, data en què l'associació veïnal d'Errekaleor va donar la resposta, ja havien signat l'acord 98 famílies de les 192 residents al barri. L'ajuntament va demanar que hi hagués un mínim de 160 partidaris del reallotjament per a portar-lo a terme, expropiant-ne la resta. El resultat de la votació per a l'aprovació del reallotjament dels 192 habitatges va ser el següent: van votar-hi 156 dels quals 134 acceptaven l'oferta mentre que 22 s'hi oposaven. Tot i que el gerent de l'agència Ensanche 21 afirmava que era «una majoria important» reconeixia que havia de ser l'ajuntament qui decidís.
El 23 de gener el consistori va decidir donar llum verda al reallotjament i, per tant, a l'enderrocament del barri. El regidor d'urbanisme, Jorge Ibarrondo, va manifestar que el resultat de la votació representava gairebé el 70% dels propietaris, i un percentatge superior al 60% requerit per la llei per posar en marxa una remodelació urbanística d'aquesta magnitud. Un cop presa la decisió, l'enderrocament del barri es va preveure en dos anys. Al febrer es va escollir la proposta de redisseny del barri d'entre les cinc presentades. Es va aprovar el pla parcial del sector 14 de Salburua, on estaven previstos 1.511 habitatges. fet que va suposar el primer pas per a la urbanització i posterior edificació de l'àrea integrant el barri al nou Salburua. El projecte elegit al concurs d'idees per al redisseny del barri d'Erarakaleor va ser el de l'urbanista madrileny Ramón López de Lucio que juntament amb l'estudi VC Arquitectos i l'arquitecte Antonio Vélez proposava l'edificació de 392 habitatges que serien reduïts a 332 realitzats en diversos blocs entre els quals destacaven dues torres de 14 plantes, un edifici de 5 plantes i un altre de 7, tots envoltant una plaça de 7.000 metres quadrats.
A principis de març del 2006 un grup de veïns oposats al reallotjament van crear una plataforma per a impedir el desallotjament del barri i van iniciar la via jurídica per a evitar-lo. L'assemblea fundacional de la plataforma, realitzada al cinema del barri, va comptar amb l'assistència de més de 70 persones, posant en dubte les 140 famílies amb què l'ajuntament afirmava tenir acords. La Plataforma d'Afectats d'Errekaleor va quedar constituïda per 43 famílies que rebutjaven el pla d'enderrocament del barri i el reallotjament.
El 5 d'abril del 2006 es va signar el primer contracte de reallotjament. Els nous habitatges estaven ubicats a l'Avinguda del Mediterrani al barri de Zabalgana. En nombre d'acords va quedar fixat en 137, dels 192 habitatges existents al barri. L'ajuntament va manifestar que no hi haurà pressions ja que no hi havia pressa. El 5 d'octubre del 2006 es va realitzar, al cinema del barri, el sorteig de pisos de reallotjament per a 126 famílies amb què el consistori de Vitòria tenia acord. El sorteig va ser rebutjat per la Plataforma d'Afectats que el va titllar d'«il·legal».
A finals de gener del 2007, 163 de les 192 famílies que residien a Errekaleor havien mostrat la seva disposició a permutar el seu habitatge per un pis de protecció oficial a Salburua o Zabalgana. La Plataforma d'Afectats va denunciar a la sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc diferents aspectes del pla municipal, tal com havia anunciat l'octubre de l'any anterior. El març de 2008 el recurs encara estava pendent de resolució, que finalment fallaria a favor dels veïns el 8 d'octubre d'aquell any afirmant que el vial central projectat al barri «és disconforme» amb el Pla General.
El 15 de maig de 2007 es va aprovar, amb els vots favorables del PP i del Partit Socialista d'Euskadi (PSE) a la comissió d'Urbanisme, la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana, que permetia les actuacions al sector 14 de Salburua i, per tant, l'enderrocament d'Errekaleor. El juny del 2007 ja havien estat reallotjades 33 famílies, 25 més tenien signat un acord i 105 un preacord amb l'ajuntament per al reallotjament, mentre que 29 se seguien negant a deixar casa seva. L'ajuntament afirmava que 163 famílies del barri estarien reallotjades l'any 2008.
Els primers dies de gener del 2008 es va produir un intent d'ocupació d'algun dels pisos buits per part de desconeguts. A finals de novembre l'ajuntament va començar a tapiar les portes i finestres dels pisos buits d'Errekaleor, els responsables municipals van afirmar que «no estem disposats a permetre que algunes persones s'aprofitin de la situació i entrin de forma il·legal als habitatges». Albino Joaquín, representant de la Plataforma d'Afectats, va manifestar que la mesura era una coacció per a forçar la marxa dels veïns que es negaven al reallotjament. El pla de reallotjament, que en aquell moment afectava 157 famílies de les quals 56 ja estaven a noves cases i 101 encara estaven esperant pis, es va executar amb un buit normatiu que permetia la venda dels pisos de particulars a l'agència de gestió Ensanche 21 o el lloguer del pis buit a un altre usuari.
El gener del 2009 l'ajuntament de Vitòria va acordar amb el Govern Basc la construcció dels pisos de l'ampliació de Salburua en què s'incloïen els que ocuparien el solar d'Errekaleor, destinant-ne una bona part a habitatge social.
A mitjans de gener de 2010, l'ajuntament de Vitòria va encarregar un projecte d'expropiació per aconseguir els habitatges de les 35 famílies que es negaven a acordar el desallotjament del barri. La societat Ensanche 21 va treure a concurs la redacció del projecte d'expropiació al febrer i esperava tenir-lo enllestit en 4 mesos. El 30 de juliol del 2010 es va aprovar el pla definitiu de la urbanització d'Errekaleor, en què es recull la construcció de 375 pisos, 150 dels quals amb algun tipus de protecció (HPO o pisos taxats) i la resta, 225, lliures. En aquesta data quedaven 12 famílies que es negaven al reallotjament.
El 10 d'octubre del 2010, l'ajuntament de Vitòria i els propietaris dels terrenys del Sector 14 de Salburua van acordar congelar el pla urbanístic que completaria el Pla General a causa de la crisi econòmica sobrevinguda. Amb això, l'enderrocament d'Errekaleor va quedar paralitzat. Llavors de les 192 famílies que habitava el barri 175 havien acceptat el reallotjament i 15 mantenien la seva negativa. El consistori va iniciar un expedient d'expropiació assegurant que requisaria els habitatges d'aquestes famílies la primavera del 2011.
La situació es va mantenir en el temps provocant una situació més gran d'abandonament del barri. L'any 2013 només quedaven 10 propietaris vivint-hi. La primavera del 2015 ja no quedava cap família per a reallotjar després del procés d'expropiació forçosa que havia culminat el gener del 2015. El març del 2016 es va executar l'expropiació dels últims pisos que quedaven per lliurar després de signar la seva inquilina amb l'ajuntament el desallotjament.
Ocupació miniatura|300x300px| Antiga església parroquial reconvertida en gaztetxe