Mary Louise Streep, coneguda artísticament com a , és una actriu estatunidenca, destacada per pel·lícules com La decisió de la Sophie, El diable es vesteix de Prada i Mamma Mia. Amb 21 nominacions i 3 victòries, ha estat l'actriu més nominada als Premis Oscar de la història.
Biografia Primers anys Streep va néixer a Nova Jersey el 1949. Cap dels seus pares no era actor, el seu pare era un prestigiós farmacèutic. Té dos germans petits, Harry William Streep III i Dana David Streep, tots dos actors. El seu pare era d'origen alemany i suís; el seu llinatge es remunta a Loffenau, d'on el besavi de Streep, Gottfried Streeb, va emigrar als Estats Units i on un dels seus avantpassats va exercir d'alcalde (el cognom va ser canviat més tard per "Streep"). Una altra línia de la família del seu pare era de Giswil. La seva mare tenia ascendència anglesa, alemanya i irlandesa. Alguns dels avantpassats materns de Streep van viure a Pennsilvània i Rhode Island, i descendien d'immigrants anglesos del . Els seus besavis materns, Manus McFadden i Grace Strain, eren originaris del districte de Horn Head de Dunfanaghy a Irlanda. esquerra|miniatura|Streep com a animadora a Bernards High School, 1966 La mare de Streep, a qui ha comparat tant en l'aspecte com en la manera amb Dame Judi Dench, va animar molt a la seva filla i va inculcar-li confiança des de molt jove. Streep va dir: «Va ser una mentora perquè em va dir: Meryl, ets capaç. Ets molt gran. Ella deia: Pots fer el que et proposis. Si ets mandrosa, no ho aconseguiràs. Però si hi poses la teva ment, pots fer qualsevol cosa. I la vaig creure». Tot i que era naturalment més introvertida que la seva mare, com més tard necessitava una injecció de confiança en l'edat adulta, consultava a vegades amb la seva mare per demanar consell. Streep es va criar com a presbiteriana a Basking Ridge, Nova Jersey, i va anar a la Cedar Hill Elementary School i l'Oak Street School, que era una escola secundària en aquell moment. En el seu debut a secundària, va interpretar a Louise Heller a l'obra The Family Upstairs. El 1963, la família es va traslladar a Bernardsville, Nova Jersey, on va anar a Bernards High School. L'autora Karina Longworth la va descriure com una «nena descarada amb ulleres i cabells encrespats», però va assenyalar que li agradava mostrar-se davant de la càmera a les pel·lícules familiars des de petita. Als 12 anys, Streep va ser seleccionada per cantar en un recital escolar, la qual cosa la va portar a tenir lliçons d'òpera d'Estelle Liebling. Malgrat el seu talent, més tard va comentar: «Estava cantant una cosa que no sentia ni entenia. Va ser una lliçó important: no fer-ho. Trobar allò que vaig poder sentir.» Ho va deixar després de quatre anys. Streep tenia molts amics de l'escola catòlica i assistia regularment a missa. Va ser animadora de l'escola secundària dels Bernards High School Mountaineers i també va ser escollida com la reina del seu últim any. La seva família vivia a Old Fort Road.
Encara que Streep va aparèixer en nombroses obres de teatre durant els seus anys de secundària, no es va interessar en el teatre seriós fins que va actuar a l'obra Miss Julie al Vassar College el 1969, en la qual va cridar l'atenció a tot el campus. El professor de drama de Vassar Clinton J. Atkinson va assenyalar: «No crec que ningú li hagi ensenyat mai a interpretar a Meryl. Realment va ensenyar-se a si mateixa.» Streep va demostrar una habilitat per imitar accents i memoritzar ràpidament les seves línies. Va rebre el seu BA cum laude el 1971, abans de sol·licitar un MFA a la Yale School of Drama i també va estudiar cant amb la professora Estelle Liebling. A Yale, va complementar el seu curs treballant com a cambrera i mecanògrafa, i va aparèixer en més d'una dotzena de produccions escèniques per any; en un moment donat, es va sobrecarregar i va desenvolupar úlceres, així que va contemplar deixar d'actuar i passar a estudiar dret. Streep va interpretar una varietat de papers a l'escenari, des d'Helena a Somni d'una nit d'estiu fins a una dona de 80 anys en cadira de rodes en una comèdia escrita pels dramaturgs desconeguts Christopher Durang i Albert Innaurato.
Un dels seus professors va ser Robert Lewis, cofundador de l'Actors Studio. Streep va desaprovar alguns dels exercicis d'actuació que se li va demanar, i va remarcar que una professora va ensenyar la tècnica del record emocional aprofundint en la vida personal d'una manera que li va semblar «desagradable». Va rebre el seu MFA de Yale el 1975. També es va matricular com a estudiant visitant al Dartmouth College el 1970, i va rebre un títol honorari de Doctora en Arts de la universitat el 1981.
1970: primers treballs Un dels primers treballs professionals de Streep el 1975 va ser a la National Playwrights Conference de l'Eugene O'Neill Theatre Center, durant la qual va actuar en cinc obres durant sis setmanes. Es va traslladar a la ciutat de Nova York l'any 1975, i va ser repartida per Joseph Papp en una producció de Trelawny of the Wells al Vivian Beaumont Theatre, al costat de Mandy Patinkin i John Lithgow. Va aparèixer en cinc papers més en el seu primer any a Nova York, incloent-hi les produccions de Papp del New York Shakespeare Festival dEnric V, La feréstega domada amb Raúl Juliá i Measure for Measure al costat de Sam Waterston i John Cazale.-
- Va entrar en una relació amb Cazale en aquest moment, i va residir amb ell fins a la seva mort tres anys més tard. Va protagonitzar el musical Happy End a Broadway, i va guanyar un Obie per la seva actuació a l'obra de teatre Off-Broadway Alice at the Palace.
Streep va començar a fer audicions per al cinema. A dues pel·lícules va fer papers secundaris, The Deer Hunter (1978) amb Robert de Niro i a Kramer vs. Kramer (1979) amb Dustin Hoffman. Quan va guanyar l'Oscar a la millor actriu, en Hoffman va dir de Streep que era una gran treballadora. Encara que Streep no havia aspirat a convertir-se en actor de cinema, l'actuació de Robert De Niro a Taxi Driver (1976) va tenir un profund impacte en ella; es va dir a si mateixa: «Aquest és el tipus d'actor que vull ser quan sigui gran». Streep va començar a fer una audició per a papers de pel·lícula, i es va sotmetre a una audició sense èxit per al paper principal a King Kong de Dino De Laurentiis. De Laurentiis, referint-se a Streep mentre estava davant seu, va dir en italià al seu fill: «Això és tan lleig. Per què em vas portar això?» Desconegut per Laurentiis, Streep entenia l'italià, i ella va comentar: «Em sap molt greu que no sigui tan bonica com hauria de ser, però, ja ho saps, això és tot. Això és el que s'obté.» Va continuar treballant a Broadway, apareixent a la factura doble de 1976 de 27 Wagons Full of Cotton de Tennessee Williams i A Memory of Two Mondays dArthur Miller. Va rebre una nominació al premi Tony a la millor actriu destacada en una obra de teatre. Els altres crèdits de Streep a Broadway inclouen L'hort dels cirerers d'Anton Txékhov i el musical Happy End de Bertolt Brecht - Kurt Weill, en què havia aparegut originalment fora de Broadway al Chelsea Theatre Center. Va rebre nominacions al Drama Desk Award per ambdues produccions.
El primer paper de Streep al llargmetratge va ser al costat de Jane Fonda a la pel·lícula de 1977 Julia, en la qual va tenir un petit paper durant una seqüència de flashback. La majoria de les seves escenes es van editar, però el breu temps a la pantalla va horroritzar l'actriu:
Tanmateix, Streep cita que Fonda va tenir una influència duradora en ella com a actriu, i l'ha acreditat com «obrint probablement més portes de les que probablement conec».
Robert De Niro, que havia vist Streep a la seva producció escènica de The Cherry Orchard, li va suggerir que interpretés el paper de la seva xicota a la pel·lícula de guerra The Deer Hunter (1978). Cazale, a qui li havien diagnosticat càncer de pulmó, també va ser seleccionat per a la pel·lícula, i Streep va assumir el paper d'una «promesa vaga i habitual» per romandre amb Cazale durant el rodatge. Longworth assenyala que Streep:
Pauline Kael, que després es va convertir en una forta crítica de Streep, va remarcar que era una «autèntica bellesa» que va aportar molta frescor a la pel·lícula amb la seva interpretació. L'èxit de la pel·lícula va fer arribar Streep a un públic més ampli i li va valer una nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària. miniatura|Streep el 1977 A la minisèrie Holocaust de 1978, Streep va interpretar el paper principal d'una dona alemanya casada amb un artista jueu interpretat per James Woods a l'Alemanya de l'època nazi. Va trobar que el material era «decisivament noble» i va afirmar haver assumit el paper per obtenir guanys econòmics. citing Streep va viatjar a Alemanya i Àustria per filmar mentre Cazale es va quedar a Nova York. Al seu retorn, Streep va descobrir que la malaltia de Cazale havia progressat, i ella el va alletar fins a la seva mort el 12 de març de 1978. Amb una audiència estimada de 109 milions, Holocaust va donar un grau més ampli de reconeixement públic a Streep. que es va trobar «al límit de la visibilitat nacional». Va guanyar el premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una minisèrie o una pel·lícula per la seva actuació. Malgrat l'èxit dels premis, Streep encara no estava entusiasmada amb la seva carrera cinematogràfica i va preferir actuar a l'escenari.
Va interpretar el paper secundari de Leilah a Uncommon Women and Others de Wendy Wasserstein en una producció de televisió «Theater in America» del maig de 1978 per a Great Performances de PBS. Va substituir a Glenn Close, que va interpretar el paper a la producció Off-Broadway al Phoenix Theatre.
Amb l'esperança de desviar-se del dolor de la mort de Cazale, Streep va acceptar un paper a The Seduction of Joe Tynan (1979) com l'interessat amorós d'Alan Alda, i després va comentar que l'havia interpretat amb el «pilot automàtic». Va interpretar el paper de Katherine a The Taming of the Shrew per a Shakespeare in the Park, i també va tenir un paper secundari a Manhattan (1979), de Woody Allen. Streep va dir més tard que Allen no li va proporcionar un guió complet, donant-li només les sis pàgines de les seves pròpies escenes, i no li va permetre improvisar una paraula del seu diàleg.
En el drama Kramer contra Kramer, Streep va ser presentada al costat de Dustin Hoffman com una dona infeliçment casada que abandona el seu marit i el seu fill. Streep va pensar que el guió representava el personatge femení com « massa dolent» i va insistir que no era representatiu de dones reals que s'enfrontaven a la ruptura del matrimoni i a les batalles per la custòdia dels fills. Els creadors van estar d'acord amb ella i es va revisar el guió. En preparar-se per al paper, Streep va parlar amb la seva pròpia mare sobre la seva vida com a dona amb carrera, i va freqüentar el barri de l'Upper East Side on es va ambientar la pel·lícula, observant les interaccions entre pares i fills. El director Robert Benton va permetre a Streep escriure el seu propi diàleg en dues escenes clau, malgrat algunes objeccions de Hoffman, que «odiava les seves entranyes» al principi. Hoffman i el productor Stanley R. Jaffe van parlar més tard de la feina incansable de Streep, amb Hoffman comentant: «És extraordinàriament treballadora, fins al punt que és obsessiva. Crec que no pensa en res més, sinó en el que està fent.» La pel·lícula va ser controvertida entre les feministes, però va ser un paper que el crític cinematogràfic Stephen Farber creia que mostrava la «propia intensitat emocional de Streep», escrivint que era una de les «rares intèrprets que pot impregnar els moments més rutinaris amb un toc de misteri».