El Fuciliere va ser un dels dinou destructors de classe Soldati construïts per a la Regia Marina a finals dels anys trenta i principis dels anys quaranta. Completat a principis de 1939, va servir a la Segona Guerra Mundial. A la postguerra va ser cedit a la Unió Soviètica, servint sota el nom de Legkij
Disseny i descripció Els destructors de classe Soldati eren versions lleugerament millorades de la classe Oriani anterior.Brescia, p. 127 Tenien una longitud entre perpendiculars de 101,6 metres i una longitud total de 106,7 metres. Els vaixells tenien una mànega de 10,15 metres i un calat mitjà de 3,15 metres i 4,3 metres amb càrrega profunda.Whitley, p. 169 El Soldatis desplaçaven 1.830–1.850 tones mètriques (1.800–1.820 tones llargues) amb càrrega normal, i 2.450–2.550 tones mètriques (2.410–2.510 tones llargues) amb càrrega profund.Brescia, p. 128 El seu complement durant la guerra era de 206 oficials i mariners.Roberts, p. 300
El Fuciliere estava accionat per dues turbines de vapor d'engranatge Belluzzo, cadascuna impulsava un eix d'hèlix utilitzant vapor subministrat per tres calderes Yarrow. Dissenyats per a una potència màxima de 48.000 cavalls de potència (36.000 kW) i una velocitat de 34-35 nusos (63-65 km/h; 39-40 mph) en servei, els vaixells de la classe Soldati van assolir velocitats de 39-39. 40 nusos (72–74 km/h; 45–46 mph) durant les seves proves de mar amb una càrrega lleugera. Portaven prou fuel oil per donar-los una autonomia de 2.340 milles nàutiques (4.330 km; 2.690 milles) a una velocitat de 14 nusos (26 km/h; 16 mph) i 682 nmi (1.263 km; 785 milles) a una velocitat de 34 nusos (63 km/h; 39 mph).
La bateria principal del Fuciliere constava de quatre canons de 120 mil·límetres de calibre 50 en dues torretes de dos canons, una a davant i a darrere de la superestructura. En una plataforma al mig del vaixell hi havia un canó d'obús estrella de 120 mil·límetres de calibre 15. La defensa antiaèria (AA) del Soldatis era proporcionada per vuit canons Breda Model 1935 de 20 mil·límetres. Els vaixells estaven equipats amb sis tubs de torpedes de 533 mil·límetres en dos muntatges triples al mig del vaixell. Tot i que no tenien un sistema de sonar per a tasques antisubmarines, estaven equipats amb un parell de llançadors de càrrega de profunditat, i portava 34 càrregues. Els vaixells podien portar 64 mines.
Història Servei durant la Segona Guerra Mundial Al començament de la Segona Guerra Mundial va formar part de la XIII Esquadró de Destructors, que va formar juntament amb els bessons Bersagliere, Granatiere i Alpino.
El 7 de juliol de 1940, a les 12.35, va abandonar Palerm juntament amb les unitats seccionals i la VII Divisió de Creuers (Eugenio di Savoia, Duca d'Aosta, Attendolo i Montecuccoli), per després unir-se a la resta de la II Esquadró Naval (creuer pesat Pola, Divisions de creuers I, II i III per un total de 7 unitats i esquadrons destructors IX, X, XI i XII) que, després d'haver actuat com a força de suport a una operació de combois per a Líbia, es van incorporar a l'esquadró I i van participar en la batalla de Punta Stilo del 9 de juliol; tanmateix la VII Divisió (i amb ella la XIII Esquadra) es va unir tard a la resta de la formació italiana, amb la batalla ja en marxa, tenint així només un paper marginal en la batalla.Naval Events, 1-14 July 1940
Després de la Nit de Tàrent de l'11 al 12 de novembre de 1940, en què els cuirassats Duilio, Conte di Cavour i Littorio van resultar greument danyats, els esquadrons X i XIII van ser traslladats a Nàpols per escortar els cuirassats Doria i Vittorio Veneto i Cesare, que havien sortit il·lesss de l'atac anglès a la base de Tàrent.
Cap al migdia del 27 de novembre, va sortir de Nàpols juntament amb els cuirassats i Vittorio Veneto i Giulio Cesare, la resta de la XIII Esquadra i el VII Esquadró de Destructors (Freccia, Dardo, Saetta), participant aleshores en la batalla inconclusa del Cap Teulada.1 November, Friday
El 8 de febrer de 1941 va sortir de La Spezia juntament amb les altres unitats de l'Esquadró XIII, l'Esquadró X (Maestrale, Grecale, Libeccio, Scirocco) i els cuirassats Vittorio Veneto, Cesare i Doria per interceptar la formació britànica que es dirigia a Gènova per bombardejar aquella ciutat; l'endemà l'esquadró italià es va incorporar a la III Divisió de Creuers (Trento, Trieste i Bolzano) que amb els destructors Carabiniere i Corazziere havien sortit de Messina, però no va aconseguir evitar el bombardeig, ni identificar els vaixells britànics.1 February, Saturday
El matí del 27 de març, va substituir, amb la resta del XIII Esquadró, el X Esquadró (Maestrale, Grecale, Libeccio i Scirocco) a l'escorta del cuirassat Vittorio Veneto, que amb diverses altres unitats – Divisions de creuers I (Zara, Pola, Fiume), III (Trento, Trieste, Bolzano) i VIII (Garibaldi i Duca degli Abruzzi), esquadrons destructors IX (Alfieri, Oriani, Gioberti, Carducci), XVI (da Recco, Pessagno), XII (Corazziere, Carabiniere i Ascari) – destinat a participar en l'operació «Gaudo», que després va resultar en la desastrosa batalla del Cap Matapan, que va acabar amb la pèrdua de tota la 1a Divisió i els destructors Alfieri i Carducci. Durant aquesta batalla els vaixells de l'Esquadró XIII van escortar el Vittorio Veneto, danyat per un torpediner, defensant-lo amb el seu propi foc antiaeri.
L'11 de maig part de l'escorta indirecta, juntament amb els creuers lleugers Bande Nere, Cadorna, Duca degli Abruzzi i Garibaldi i els destructors Fuciliere, Alpino, Scirocco, Maestrale, da Recco, Pancaldo, Pessagno i Usodimare, a un comboi format pels mercants Preussen, Wachtfels, Ernesto, Tembien, Giulia i Col di Lanai que es va beneficiar de l'escorta directa dels destructors Dardo, Aviere, Geniere, Grecale i Camicia Nera: havent sortit de Nàpols, els vaixells van arribar a Trípoli el 14.World War 2 at Sea, May 1941
El 3 de juny va sortir de Palerm per formar part, juntament amb el Granatiere, l'Alpino i el Bersagliere i els creuers Duca degli Abruzzi i Garibaldi, de l'escorta indirecta del comboi «Aquitania» (vaixells mercants Aquitania, Caffaro, Nirvo, Montello, Beatrice Costa i el petroler Pozarica), en ruta Nàpols-Trípoli escortats pels destructors Dardo, Aviere, Geniere i Bandiera Nera i el torpediner torpediniera Missori); el 4 de juny, mentre els vaixells es trobaven a unes vint milles de les illes Kerkennah, van ser atacats per avions que van impactar amb el Montello, que va explotar sense deixar supervivents, i el Beatrice Costa, que, irreparablement danyat, va haver de ser abandonat i enfonsat pel Camicia Nera.1 June, Sunday
El 14 de juliol va escortar de Trípoli a Nàpols, juntament amb els destructors Malocello i Alpino i els torpediners Orsa, Procione i Pegaso, els mercants Rialto, Andrea Gritti, Sebastiano Venier, Barbarigo i Ankara : el submarí britànic P 33 va torpedinar i enfonsar el Barbarigo en la posició 36°27' N i 11°54' E, després de ser greument danyat per la reacció de l'escorta, mentre la resta del comboi arribava a Nàpols el dia 16.Malta Convoys, 1941
El 21 de juliol va sortir de Palerm per escortar el vaixell cisterna Brarena (escolta reforçada posteriorment pel destructor Folgore) per unir-se a l'escorta d'un comboi - vapors Maddalena Odero, Nicolò Odero, Caffaro i Preussen escortat pels destructors Folgore, Euro, Saetta i Fulmine, després es van unir l'Alpino i la torpedinera Pallade amb destinació a Trípoli, però el dia 22 el comboi va ser atacat pels torpediners Swordifsh del 830 esquadró que va enfonsar Preussen i Brarena.Battle of the Atlantic, July 1941
El 24 de setembre va sortir de Nàpols juntament amb la resta de la XIII Esquadra (Granatiere i Fuciliere als quals s'havia adjuntat temporalment un altre destructor, el Gioberti), els cuirassats Vittorio Veneto i Littorio i els XIV Esquadrons Destructors (Folgore, Da Recco, Pessagno) per interceptar un comboi britànic, però fracassà.1 September, Monday
El 8 d'octubre, a les 22.20 hores, va sortir de Nàpols per escortar a Líbia, juntament amb el Granatiere, l'Alpino i el Fuciliere (posteriorment s'hi van unir l'antic torpediner Cascino procedent de Trapani), el comboi «Giulia», format pel petrolier Proserpina i els transports Giulia, Bainsizza, Nirvo, Zena i Casaregis ; el Bainsizza i el Nirvo, capturats per avaries, però van haver de fer reparacions a Trapani mentre que el 12 d'octubre, a les 22.25, els torpediners britànics del 830è Esquadró van atacar el comboi i van enfonsar el Zena i els Casaregis (respectivament a 34°52' N i 12°22' i 34°10' N i 12°38' E):1 October, Wednesday el comboi «Giulia» va ser el primer comboi víctima dels desxiframents realitzat per l'organització Ultra.
La matinada del 8 de novembre de 1941, el Fusiliere va sortir de Messina juntament amb la III Divisió (Trento i Trieste) i el Granatiere, l'Alpino i el Fuciliere per fer d'escorta indirecta del comboi «Duisburg»: aquest comboi, format pels transports Duisburg, San Marco, Sagitta, Maria, Rina Corrado, Conte di Misurata i Minatitlan (amb un total de 34.473 t de subministraments a bord, 389 vehicles, 243 homes) va ser dirigit a Trípoli amb l'escorta dels destructors Maestrale, Grecale, Libeccio, Fulmine, Euro i Alfredo Oriani. A la nit següent el comboi va ser atacat i destruït per la Força K britànica (creuers lleugers Aurora i Penelope i destructors Lance i Lively): tots els vaixells mercants i el Fulmine van ser enfonsats, mentre que el Grecale va informar de greus danys. L'Alpíno va participar en la lluita i, al final d'aquesta, només va poder participar, juntament amb Maestrale, Oriani, Euro, Fuciliere i Alpino, en el rescat dels 704 supervivents.Action off Spartivento, loss of HMS Ark Royal, November 1941
El 21 de novembre de 1941 va sortir a la mar per escoltar a Messina, juntament amb el creuer lleuger Garibaldi, els destructors Vivaldi, da Noli, Granatiere, Alpino, Corazziere i Carabiniere i el torpediner Perseo el creuer lleuger Duca degli Abruzzi, molt danyat per torpediners durant una missió d'escorta indirecta a dos combois cap a Líbi.KMS Kormoran and HMAS Sydney, KMS Atlantis and HMS Dunedin lost, November 1941
El 16 de desembre, juntament amb els cuirassats Andrea Doria, Giulio Cesare i Littorio, els creuers pesats Trento i Gorizia i els destructors Granatiere, Maestrale, Alpino, Fuciliere, Corazziere, Carabiniere, Oriani, Gioberti i Usodimare, va formar part de la força de suport en l'operació de combois per a Líbia «M 42» (dos combois formats per vaixells mercants Monginevro, Napoli, Ankarai Vettor Pisani escortat pels destructors Saetta, Da Recco, Vivaldi, Da Noli, Malocello, Pessagno i Zeno, tots dos van sortir de Tàrent i es van dirigir a Bengasi –Ankara i Saetta– i Trípoli –les altres unitats–); els vaixells van arribar al seu destí indemnes el dia 18,1 December, Monday mentre que el grup de suport va participar en un enfrontament poc concloent amb una formació britànica que va prendre el nom de la primera batalla de Sirte, en la qual tanmateix el Fusiliere no va tenir un paper especial.
A les 10.15 del 3 de gener de 1942 va sortir de Messina juntament amb els destructors Fuciliere, Vivaldi, Da Recco i Usodimare per escortar a Trípoli, com a part de l'operació «M 43» (tres combois per a Líbia amb un total de 6 vaixells mercants, 6 destructors i 5 torpediners), un comboi format pels moderns vaixells a motor Nino Bixio, Lerici i Monginevro : tots els vaixells mercants van arribar al seu destí el 5 de gener.Royal Navy Events January 1942