Els Cornelis Escipions (en ) foren una família romana molt destacada el temps de la República. Era una branca d'origen patrici de la gens Cornèlia, i els seus membres portaven el cognomen d'Escipió (en , 'bastó'). Els seus membres més il·lustres es destacaren sobretot en les guerres de la República el , principalment durant la Segona Guerra Púnica, essent el més famós de tots Escipió l'Africà, un dels grans generals i estrategues de l'antiga Roma i vencedor a la batalla de Zama ().

El primer dels Escipions coneguts és Publi Corneli Escipió, qui fou tribú amb potestat consolar els anys . Els més celebrats de la família arribaren cinc generacions després, amb els germans Gneu i Publi Corneli Escipió i els fills d'aquest darrer, Escipió l'Africà i Escipió l'Asiàtic, destacats sobretot en les campanyes contra Cartago a final del . Els darrers membres de la família es troben durant el final de la República, el ; encara que, durant l'Imperi, també es documenten Escipions, alguns dels quals assoliren el consolat, la seva descendència dels Escipions originals no és segura, atès que podria tractar-se d'un cognomen recuperat per altres membres de la gens Cornèlia. El darrer Corneli Escipió registrat va ser un àugur de finals del .

Cognomen En llatí, Escipió (scipio) significa 'bastó' o 'vara', i es deia que el primer a ser anomenat així va ser un Corneli que servia de bastó o guia al seu pare, que era cec (patrem pro baculo regebat: 'guiava al seu pare com un bastó'). Aquest nom el va transmetre als seus fills, que el van usar com a cognomen hereditari per la família.

Personatges Els personatges més desatacats foren els següents: Luci Corneli Escipió Barbat, cònsol el , destacat en les guerres contra els etruscs Gneu Corneli Escipió Calvus, cònsol el , net de l'anterior, destacat durant la Segona Guerra Púnica en la campanya a Hispània Publi Corneli Escipió, cònsol el , germà de l'anterior, destacat també durant la Segona Guerra Púnica, fou derrotat per Hanníbal al Ticí i al Trèbia (), mort a la batalla del Betis Superior juntament amb el seu germà (). Publi Corneli Escipió Africà, cònsol el , fill de l'anterior, evità la mort en la derrota a Cannes () i liderà la victòria romana definitiva a Zama el . Per les seves victòries rebé el seu sobrenom de «l'Africà». Luci Corneli Escipió Asiàtic, cònsol el , germà de l'anterior, vencedor a la batalla de Magnèsia () contra Antíoc III el Gran, d'on rebé el sobrenom de «l'Asiàtic», en contraposició al seu germà. Cornèlia Africana, filla de l'Africà i mare dels germans Gracs Publi Corneli Escipió Africà Emilià, cònsol el , nascut Luci Emili Paulus, fill de Luci Emili Paulus Macedònic, fou adoptat per un fill d'Escipió l'Africà; es destacà en les Guerres Macedòniques, la guerra de Numància i la destrucció de Cartago. Quint Cecili Metel Pius Escipió, cònsol el , nascut Publi Corneli Escipió, fill d'Escipió Nasica, fou adoptat per Quint Cecili Metel Pius; es destacà en les Guerres civils romanes del bàndol conservador pompeià, i fou derrotat en la batalla de Farsàlia ().

Arbre genealògic

A més, hi hagué altres membres la relació dels quals amb aquesta dinastia és desconeguda: , pretor el a Hispània Ulterior Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó, cònsol sufecte el , probablement nascut amb un altre nom i adoptat per un Corneli Escipió Publi Corneli Escipió, primer marit d'Escribònia, la primera esposa d'Octavià; podria tractar-se del mateix personatge que l'anterior. Va tenir dos fills: Cornèlia, esposa de Paulus Emili Lèpid Publi Corneli Escipió, cònsol el , qüestor pro praetore l'any a Grècia , senador en temps de Tiberi, pare de Lívia Orestil·la, l'esposa de Calígula , cònsol l'any , cònsol sufecte l'any , germà de Publi Corneli Escipió, cònsol l'any 56 , cònsol l'any 68 Els Servi Corneli Escipió Salvidiè Orfit foren una nissaga de senadors i magistrats de l'alt imperi d'origen desconegut, entre els quals un cònsol l'any 51; ; ; ; ; i, finalment, el darrer dels Escipions coneguts, que va ser sali palatí els anys 189 i 190.

Tomba

Com moltes altres famílies romanes, els Escipions posseïen un lloc d'enterrament a Roma, on s'enterraven tots els membres de la família. La tomba dels Escipions, datada del i redescoberta l'any 1780, es trobava prop de la Porta Capena, i és una de les restes més interessants del període republicà. Es va descobrir a l'esquerra de la Via Àpia, a uns 400 passos de la moderna Porta de San Sebastiano.

La tomba conté una de les majors col·leccions d'inscripcions llatines d'època arcaica, i ha estat una important font d'informació sobre el període republicà.

Referències

*Escipions