La hipòtesi de simulació proposa que tota l'existència és una realitat simulada, com ara una simulació per ordinador.
La hipòtesi de simulació està emmarcada dins de l'escepticisme filosòfic, molt present a la història de la filosofia. La hipòtesi ha sigut popularitzada el segle XXI de nou per Nick Bostrom, qui suggereix que aquesta hipòtesi és compatible amb totes les experiències perceptives humanes i que té conseqüències epistemològiques significatives, en forma d'escepticisme filosòfic. La hipòtesi s'ha plantejat diverses vegades en la ciència-ficció, i ha sigut l'eix o argument central en diverses obres de ficció, incloent pel·lícules i novel·les. La proposta plantejada per Bostrom ha sigut definida com a pseudociència per la física teòrica Sabine Hossenfelder i pel cosmòleg George F.R. Ellis, qui va afirmar que "és totalment impracticable des del punt de vista tècnic" i que “Sembla que els protagonistes han confós ciència-ficció amb ciència. Una conversa de bar no és una teoria viable."
Orígens Hi ha una llarga història filosòfica i científica defensant la tesi subjacent que la realitat és una il·lusió. Aquesta hipòtesi escèptica es remunta a l'antiguitat; per exemple, amb el " Somni de papallona " de Zhuangzi, o la filosofia índia de Maya, o en la filosofia grega antiga, on Anaxarc i Mònim de Siracusa comparaven les coses existents amb una pintura d'escena i suposaven que s'assemblaven a les experiències viscudes durant el son o amb la bogeria.Sextus Empiricus Against the Logicians 1.88
Els textos filosòfics asteques teoritzaven que el món era una pintura, o bé un llibre escrit pels Teotl, l'omnipresència metafísica sobre la qual es basava la seva filosofia religiosa.
Argumentació miniatura|150x150px| Nick Bostrom el 2014 Premissa de Nick Bostrom:
Conclusió de Nick Bostrom: El 2003, el filòsof Nick Bostrom va proposar un trilema que va anomenar l'argument de la simulació. Malgrat el nom, l'argument de simulació de Bostrom no defensa directament que els humans visquin en una simulació; en canvi, el trilema de Bostrom argumenta que una de les tres proposicions poc probables és gairebé certament certa:
"La fracció de civilitzacions humanes que arriba a una etapa posthumana (és a dir, una capaç d'executar simulacions d'ancestres d'alta fidelitat) és molt propera a zero", o bé "La fracció de civilitzacions posthumanes interessades a fer simulacions de la seva història evolutiva, o variacions d'aquesta, és molt propera a zero", o "La fracció de totes les persones amb el nostre tipus d'experiències que viuen en una simulació és molt propera a una".
El trilema assenyala que una civilització posthumana tecnològicament madura tindria un poder informàtic enorme; si fins i tot un petit percentatge d'ells hagués d'executar "simulacions d'ancestres" (és a dir, simulacions d'"alta fidelitat" de la vida ancestral que serien indistingibles de la realitat), el nombre total d'ancestres simulats, o Sims, a l'univers (o multivers, si existeix) superaria molt el nombre total d'ancestres reals.
Bostrom continua utilitzant un tipus de raonament antròpic per afirmar que, si la tercera proposició és la certa, i gairebé totes les persones viuen en simulacions, aleshores els humans estan gairebé segurs que viuen en una simulació. També afirma que el seu argument va més enllà de la clàssica hipòtesi escèptica, afirmant que "... tenim raons empíriques interessants per creure que una certa afirmació disjuntiva sobre el món és certa", la tercera de les tres proposicions disjuntives és que som gairebé segur que viuen en una simulació. Així, Bostrom, i d'altres escriptors com David Chalmers, argumenten que podria haver-hi raons empíriques per a la hipòtesi de simulació, i que, per tant, no és una hipòtesi escèptica sinó més aviat una hipòtesi metafísica. Bostrom afirma que no veu cap argument sòlid sobre quina de les tres proposicions del trilema és la vertadera. Com a corol·lari del trilema, Bostrom afirma que "tret que ara estiguem vivint en una simulació, gairebé segur que els nostres descendents mai executaran una simulació d'avantpassats".
Crítica El filòsof Barry Dainton modifica el trilema de Bostrom fonamentant que totes les escoles de pensament filosòfic podrien estar d'acord que les experiències de simulació d'avantpassats neuronals amb prou tecnologia no es podrien distingir de les experiències no simulades. Fins i tot si els Sims d'ordinador mai són conscients. Dainton conclueix: o bé la fracció de civilitzacions a nivell humà que assoleix una etapa posthumana i que són capaços i disposats d'executar un gran nombre de simulacions d'ancestres neuronals és propera a zero, o bé existeix algun tipus de simulació d'ancestres (possiblement neural).
Alguns estudiosos rebutgen categòricament —o no estan interessats en— el raonament antròpic, descartant-lo com a "merament filosòfic", infalsificable o inherentment poc científic.
Altres crítics proposen que la simulació podria ser encara a la seva primera fase o primera generació, i que totes les persones participants a la simulació que algun dia es crearan encara no existeixen.
El cosmòleg Sean M. Carroll argumenta que la hipòtesi de la simulació condueix a una contradicció: si els humans són típics, com s'assumeix, i no són capaços de realitzar simulacions, això contradiu l'assumpció de l'argumentador que és fàcil per a nosaltres preveure que altres civilitzacions poden molt probablement realitzar simulacions.
El físic Frank Wilczek planteja una objecció empírica, dient que les lleis de l'univers tenen una complexitat oculta que "no s'utilitza per a res" i que les lleis estan limitades pel temps i la ubicació, tot això és innecessari en una simulació. També es pregunta que, si vivim en una simulació, de què està fet el món des d'on es simula i quines són les seves lleis?
També s'ha argumentat que la probabilitat que els humans visquin en un univers simulat no és independent de la probabilitat prèvia que s'assigna a l'existència d'altres universos.
En l'àmbit de la física, Wheeler va observar per primera vegada la visió de l'univers i el seu funcionament com un flux i reflux d'informació.Wheeler, J.A. (1990) Information, Physics, Quantum. In: Zurek, W.H., Ed., Complexity, Entropy, and the Physics of Information, Addison-Wesley, Boston, 354-368. En conseqüència, van sorgir dues visions del món: la primera proposa que l'univers és un ordinador quàntic, mentre que l'altra proposa que el sistema que realitza la simulació és diferent de la seva simulació (l'univers).Campbell, T., Owhadi, H., Sauvageau, J. and Watkinson, D. (2017) On Testing the Simulation Theory.
Defensors miniatura|Elon Musk defensa la hipòtesi Elon Musk creu fermament en la hipòtesi de simulació. En un podcast amb Joe Rogan, Musk va dir: "Si assumeixes algun índex de millora, els jocs eventualment seran indistinguibles de la realitat" abans de concloure "que és molt probable que estiguem en una simulació". També va declarar en una entrevista del 2016 que "hi ha una possibilitat entre mil milions que estiguem a la realitat bàsica".
Un altre defensor de la hipòtesi és l'astrofísic Neil Degrasse Tyson, que va dir en una entrevista a NBC News que la hipòtesi és correcta, amb un 50 per cent de probabilitats i afegint: "M'agradaria poder donar un argument fort en contra d'això". però no en trobo cap".
Tanmateix, en una entrevista posterior a Chuck Nice, Tyson comparteix que el seu amic J. Richard Gott, professor de ciències astrofísiques a la Universitat de Princeton, el va fer conscient d'una forta objecció a la hipòtesi de la simulació. L'objecció assenyala que el tret comú que tenen tots els hipotètics universos simulats d'alta fidelitat és la capacitat de produir universos simulats d'alta fidelitat. I com que el nostre món actual no posseeix aquesta capacitat, voldria dir que o som l'univers real i, per tant, encara no s'han creat universos simulats, o som els últims d'una llarguíssima cadena d'univers simulats, una observació que fa que la hipòtesi de simulació sembli menys probable. Pel que fa a aquesta objecció, Tyson va remarcar "això canvia la meva vida".
Comprovació El 2012 Silas R. Beane, Zohreh Davoudi i Martin J. Savage van publicar un article científic on proposen un mètode per provar la hipòtesi. Sota l'assumpció de recursos computacionals finits, la simulació de l'univers es duria a terme dividint el continu espai-temps en un conjunt discret de punts, que pot donar lloc a efectes observables. En analogia amb les minisimulacions que fan avui dins la Teoria de gauge per construir nuclis a partir de la teoria subjacent de les interaccions fortes (coneguda com a cromodinàmica quàntica), en el seu treball s'han estudiat diverses conseqüències observacionals d'un espai-temps semblant a una quadrícula. Entre les aplicacions proposades, hi ha una anisotropia en la distribució de raigs còsmics d'energia ultra alta que, si s'observés, seria coherent amb la hipòtesi de simulació segons aquests físics. El 2017, Campbell et al. van proposar diversos experiments destinats a provar la hipòtesi de simulació en el seu article "On Testing the Simulation Theory".
El 2019, el filòsof Preston Greene va suggerir que potser seria millor no esbrinar si vivim en una simulació, ja que, si es descobrís que és cert, aquest coneixement podria acabar amb la simulació.
Filosofia L'argument del somni Hi ha una llarga història científica i filosòfica a la tesi que la realitat és una il·lusió. Trobem els orígens d'aquesta hipòtesi escèptica a l'antiguitat, per exemple al "Somni de la Papallona" de Zhuangzi, o la filosofia dels Maya, o a filosofia de l'antiga Grècia d'Anaxarchus i Monimus.
Un somni es pot considerar un tipus de simulació, amb la capacitat d'enganyar a aquell que està dormint. Com a resultat, Bertrand Russell ha argumentat que la "hipòtesi del somni" no és una impossibilitat lògica, però que el sentit comú i consideracions de simplicitat hi van en contra. Un dels primers filòsofs a qüestionar-se la distinció entre els somnis i la realitat va ser Zhuangzi, un filòsof Xinès del segle 4 aC. Ell va teoritzar el problema conegut com el "Somni de la papallona", que, traduïda per Lin Yutang, va així:"Hi havia una vegada, jo, Zhuangzi, somiava que era una papallona, volant aquí i allà, a tots els efectes una papallona. Jo només era conscient de la meva felicitat com una papallona, ignorant que jo era Zhuangzi. Aviat em vaig despertar, i allà vaig ser, de veritat, una altra vegada. Ara no sé si era llavors un home que somia que jo era una papallona, o si ara sóc una papallona, somiant que sóc un home. Entre un home i una papallona hi ha necessàriament un distinció. La transició es diu transformació de coses materials ".Les arrels filosòfiques d'aquest argument també les rescata Descartes, un dels primers filòsofs de l'oest en fer-ho. En el seu llibre Meditacions de prima filosofia afirma que "...no hi ha clares distincions per les quals podem diferenciar clarament la vigília del somni", i arriba a la conclusió que "és possible que estigui somiant ara mateix i que totes les meves percepcions siguin falses".
Chalamers (2003) discuteix la hipòtesi del somni i declara que té dues formes diferents:
Que està actualment somiant i, per tant, la majoia de les seves creences del món són incorrectes; Que sempre ha estat somiant, per tant, els objectes que percep sí que són reals, malgrat que ho siguin només en la seva imaginació
Tant la hipòtesi del somni com la hipòtesi de la simulació s'han de percebre com hipòtesis escèptiques. Un altre estat mental en el qual alguns argumenten que les percepcions individuals no tenen cap mena de base física en el món real és la psicosi.
El filòsof Ludwig Wittgenstein ha argumentat que teories escèptiques com aquestes no tenen sentit, ja que posen en dubte el coneixement que cal per entendre-les.