El Segon Temple (en hebreu : בֵּית־הַמִּקְדָּשׁ הַשֵּׁנִי, Bēṯ hamMīqdāš hašŠēnī, traducció. "Segona Casa del Sant"), després conegut com el Temple d'Herodes, va ser el Temple de Jerusalem entre el 516 aC i el 70 aC. Va substituir el temple de Salomó, que se suposa que va ser construït al mateix lloc abans de la seva destrucció per l'Imperi neobabilònic durant el setge babilònic de Jerusalem al c. 587 aC. La construcció del Segon Temple va començar un temps després que l'Imperi Neobabilònic fos conquerit per l'Imperi Persa aquemènida; va seguir una proclamació del rei persa Cir el Granvegeu Edicte de Cir que va posar fi a la captivitat de Babilònia i va iniciar el retorn a Sió. En la història jueva, la finalització del Segon Temple al Judà persa marca el començament del període del Segon Temple.
Segons la Bíblia, el Segon Temple era originàriament una estructura relativament modesta construïda per jueus que havien tornat de l'exili a Babilònia sota l'autoritat del governador nomenat pels perses Zorobabel, net del penúltim rei judaïta Jeconies. No obstant això, durant el regnat d'Herodes el Gran sobre el Regne d'Herodes de Judea, va ser completament renovat; l'estructura original va ser reformada en els grans edificis i façanes que són més reconeguts en models moderns recreats.
Després de romandre durant aproximadament 586 anys, el Segon Temple va ser destruït per l'Imperi Romà durant el setge romà de Jerusalem l'any 70 dC.
Narració bíblica
miniatura|Reconstrucció del temple (il·lustració de Gustave Doré de La Sainte Bible de 1866) L'ascens de Cir el Gran a l'Imperi Aquemènida l'any 559 aC va fer possible el restabliment de la ciutat de Jerusalem i la reconstrucció del Temple. Alguns sacrificis rituals rudimentaris havien continuat al lloc del primer temple després de la seva destrucció. Segons els versos finals del segon llibre de les Cròniques i els llibres d'Esdres i Nehemies, quan els exiliats jueus van tornar a Jerusalem després d'un decret de Cir el Gran (, ), la construcció va començar al lloc original de l'altar del temple de Salomó. Aquests esdeveniments representen la secció final de la narració històrica de la Bíblia hebrea. miniatura|Reconstrucció moderna de Jerusalem durant el segle X aC, que mostra el temple de Salomó, que es trobava al lloc abans de la construcció del Segon Temple. El nucli original del llibre de Nehemies, les memòries en primera persona, podria haver-se combinat amb el nucli del llibre d'Esdres al voltant del 400 aC. L'edició posterior probablement va continuar fins a l'època hel·lenística.
Basat en el relat bíblic, després del retorn de la captivitat de Babilònia, es van prendre arranjaments immediatament per reorganitzar la desolada província de Yehud després de la desaparició del Regne de Judà setanta anys abans. El cos de pelegrins, formant una banda de 42.360, havent completat el llarg i trist viatge d'uns quatre mesos, des de la riba de l'Eufrates fins a Jerusalem, es va veure animat en tots els seus actes per un fort impuls religiós i, per tant, un de les seves primeres preocupacions va ser restaurar la seva antiga casa de culte reconstruint el seu temple destruïtMatthew George Easton (1897).Temple, the Second Easton's Bible Dictionary
A invitació de Zorobabel, el governador, que els va mostrar un exemple notable de liberalitat aportant personalment 1.000 dàrics d'or, a més d'altres dons, el poble va abocar els seus dons al tresor sagrat amb gran entusiasme.Esdres 2 Primer van aixecar i dedicar l'altar de Déu al lloc exacte on havia estat abans, i després van netejar els munts carbonitzats de runes que ocupaven el lloc de l'antic temple; i el segon mes del segon any (535 aC), enmig d'una gran emoció i alegria pública, es van posar els fonaments del Segon Temple. Es va sentir un gran interès en aquest gran moviment, tot i que va ser vist amb sentiments contradictoris pels espectadors.,
Els samaritans volien ajudar amb aquesta feina, però Zorobabel i els ancians van declinar aquesta cooperació, sentint que els jueus havien de construir el temple sense ajuda. Immediatament es van estendre males notícies sobre els jueus. Segons , els samaritans van intentar "frustrar el seu propòsit" i van enviar missatgers a Ecbàtana i Susa, amb el resultat que l'obra va ser suspesa.
Set anys més tard, Cir el Gran, que va permetre als jueus tornar a la seva terra natal i reconstruir el Temple, va morir, i va ser succeït pel seu fill Cambises. A la seva mort, el "fals Smerdis", un impostor, va ocupar el tron durant uns set o vuit mesos, i després Darios es va convertir en rei (522 aC). El segon any del seu govern es va reprendre l'obra de reconstrucció del temple i es va portar endavant fins a la seva finalització, sota l'estímul dels sincers consells i admonicions dels profetes Ageu i Zacaries. Estava llest per a la consagració a la primavera del 516 aC, més de vint anys després del retorn de la captivitat. El temple es va acabar el tercer dia del mes d'adar, l'any sisè del regnat de Darius, enmig de grans alegries per part de tot el poble, encara que era evident que els jueus ja no eren un poble independent, sinó que estaven sotmesos a una potència estrangera. El Llibre d'Ageu inclou una predicció que la glòria del Segon Temple seria més gran que la del primer. Encara que el Temple podria haver estat consagrat l'any 516, la construcció i l'expansió poden haver continuat fins al 500 aC.
Alguns dels artefactes originals del temple de Salomó no s'esmenten a les fonts després de la seva destrucció l'any 586 aC, i es presumeixen perduts. El Segon Temple no tenia els següents articles sagrats: L'Arca de l'Aliança que contenia les Tauletes de Pedra, davant de les quals es col·locaven el pot de mannà i la vara d'Aaron L'Urim i el Tumim (objectes d'endevinació continguts en el Hoshen) L'oli sant El foc sagrat
Al Segon Temple, el Sant dels Sants (Kodesh Hakodashim) estava separat per cortines en lloc d'un mur com al Primer Temple. Tot i així, com al Tabernacle, el Segon Temple incloïa: La Menorah (làmpada daurada) per al Hekhal La Taula del Pan de Mostra L'altar d'or de l'encens, amb encensers d'or
Segons la Mixnà,Middot 3:6 la "Pedra de la Fundació" es trobava on hi havia l'Arca, i el Summe Sacerdot hi va posar el seu encenser el Iom Kippur.
El Segon Temple també incloïa molts dels vasos d'or originals que havien estat pres pels babilonis però restaurats per Cir el Gran. Segons el Talmud babilònic tanmateix, el Temple no tenia la Shekhinah (l'habitatge o la presència divina de Déu) i el Ruach HaKodesh (esperit sant) presents al Primer Temple.
Literatura rabínica La literatura rabínica tradicional afirma que el Segon Temple va durar 420 anys i, basant-se en l'obra del Seder Olam Rabbah va construir la construcció l'any 356 aC (3824 aC), 164 anys més tard que les estimacions acadèmiques, i la destrucció l'any 68 aC (3828 AM).Seder Olam Rabbah chapter 30; Tosefta (Zevahim 13:6); Jerusalem Talmud (Megillah 18a); Babylonian Talmud (Megillah 11b-12a; Arakhin 12b; Baba Bathra 4a), Maimonides, Mishneh Torah (Hil. Shmita ve-yovel 10:3). Cf. Goldwurm, Hersh. History of the Jewish people: the Second Temple era, Mesorah Publications, 1982. Appendix: Year of the Destruction, p. 213.
El cinquè ordre, o divisió, de la Mixnà, coneguda com a Kodaixim, proporciona descripcions i discussions detallades de les lleis religioses relacionades amb el servei del temple, inclosos els sacrificis, el temple i els seus mobles, així com els sacerdots que portaven a terme els deures i les cerimònies. del seu servei. Els tractats de l'orde tracten sobre els sacrificis d'animals, ocells i ofrenes de menjar, les lleis de portar un sacrifici, com ara l'ofrena pel pecat i l'ofrena per la culpa, i les lleis d'apropiació indeguda de la propietat sagrada. A més, l'ordre conté una descripció del Segon Temple (tractat Midot), i una descripció i regles sobre el servei de sacrifici diari al temple (tractat Tamid).
Rededicació dels Macabeus Després de la conquesta de Judea per Alexandre el Gran, va passar a formar part del Regne Ptolemaic d'Egipte fins al 200 aC, quan el rei selèucida Antíoc III el Gran de Síria va derrotar el faraó Ptolemeu V Epífanes a la batalla de Paneion.
El 167 aC, Antíoc IV Epífanes va ordenar que s'erigís un altar a Zeus al temple. També, segons Josep, "va obligar els jueus a dissoldre les lleis del país, a mantenir els seus infants incircumcisos i a sacrificar carn de porc a l'altar; contra la qual tots es van oposar, i els més aprovats d'entre ells van ser condemnats a mort." Després de la revolta dels Macabeus contra l'imperi selèucida, el Segon Temple va ser rededicat i es va convertir en el pilar religiós del regne jueu asmoneu, així com culturalment associat amb la festa jueva de Hanukkà.
Dinastia asmonea i conquesta romana Hi ha algunes evidències de l'arqueologia que es van fer nous canvis en l'estructura del temple i el seu entorn durant el domini asmoneà. Salomé Alexandra, la reina del regne asmoneu va nomenar el seu fill gran Hircà II com a Summe Sacerdot de Judea. El seu fill petit Aristòbul II estava decidit a tenir el tron, i tan aviat com ella va morir, ell es va apoderar del tron. Hircan, que era el següent en la successió, va acceptar conformar-se amb ser Summe Sacerdot. Antípatre, el governador d'Idumæa, va animar Hircan a no renunciar al seu tron. Finalment, Hircan va fugir a Aretes III, rei dels nabateus, i va tornar amb un exèrcit per recuperar el tron. Va vèncer Aristòbul i va assetjar Jerusalem. El general romà Pompeu, que es trobava a Síria lluitant contra els armenis durant la Tercera Guerra Mitridàtica, va enviar el seu lloctinent a investigar el conflicte de Judea. Tant Hircan com Aristòbul li van demanar suport. Pompeu no va ser diligent a l'hora de prendre una decisió sobre això, cosa que va fer que Aristòbul marxés. Va ser perseguit per Pompeu i es va rendir, però els seus seguidors van tancar Jerusalem a les forces de Pompeu. Els romans van assetjar i va capturar la ciutat l'any 63 aC. Els sacerdots van continuar amb les pràctiques religioses a l'interior del Temple durant el setge. El temple no va ser saquejat ni perjudicat pels romans. El mateix Pompeu, potser sense voler, va entrar al Sant dels Sants i l'endemà va ordenar als sacerdots que purifiquessin el Temple i reprenguessin les pràctiques religioses.
El Temple d'Herodes miniatura|El temple d'Herodes tal com s'imagina a la Maqueta de Jerusalem del Segon Temple; a l'est a la part inferior. miniatura|Vista de la Muntanya del Temple l'any 2013; a l'est a la part inferior miniatura|El temple d'Herodes de La presentació al temple (1910)
Expansió de Temenos, data i durada La reconstrucció del temple sota Herodes va començar amb una expansió massiva del Mont del Temple temenos. Per exemple, el complex del Mont del Temple va mesurar inicialment 7 hectàrees (17 acres), però Herodes el va ampliar a 14,4 hectàrees (36 acres) i així va duplicar la seva superfície.Petrech & Edelcopp, "Four stages in the evolution of the Temple Mount", Revue Biblique (2013), p. 343-344 L'obra d'Herodes al Temple es data generalment del 20/19 aC fins a l'12/11 o 10 aC. L'escriptor Bieke Mahieu data l'obra dels recintes del Temple del 25 aC i la de l'edifici del Temple el 19 aC, i situa la dedicació d'ambdós el novembre del 18 aC.Mahieu, B., Between Rome and Jerusalem, OLA 208, Leuven: Peeters, 2012, p. 147–165