La comptabilitat de gestió o comptabilitat directiva consisteix en la utilització, l'anàlisi i la interpretació de la informació obtinguda de la comptabilitat financera de cara a l'adopció de decisions a curt termini al si de l'organització. És subjectiva i orienta les seves aplicacions cap a aquells subjectes que tenen poder de decisió sobre l'activitat de l'empresa, millora el procediment de la presa de decisions mitjançant l'ús de les dades comptables.
No té gaire o cap exigència formal o legal perquè actua en un àmbit limitat, per això no és tan estandarditzada ni objectiva però serveix per a l'empresa. La comptabilitat de costos és una part fonamental de la comptabilitat de gestió.
Podeu fer servir eines com el cost d'oportunitat, costos del capital o la valoració del risc que són útils a l'organització en la presa de decisions. A més, amb l'aparició de les tècniques modernes de gestió, ja sigui de qualitat o en l'aparell productiu, la comptabilitat de gestió adquireix una rellevància notable. Bàsicament, centra el seu estudi en tots els processos que componen la cadena de valor de l'empresa, atorgant una visió a curt, mitjà i llarg termini.
Evolució històrica Etapes Segons va argumentar Sánchez Fernández de Valderrama al 1988: l'inici i la posterior evolució d'aquesta branca de la disciplina comptable s'ha produït en funció dels canvis en els objectius i les estructures de les mateixes empreses.Sánchez Fernández de Valderrama (Página 841 del libro El nacimiento de la contabilidad de costes y su desarrollo conceptual y metodológico)
Comptabilitat interna El desenvolupament i perfeccionament dels sistemes de costos es poden associar a la història del desenvolupament de la revolució industrial… (Mallo Rodríguez; 1988; pàgina 68 del llibre Comptabilitat de costos i gestió).
Alguns autors com ara López Díaz i Menéndez i Menéndez, Fernández Pirla o Schneider, diferencien dos àmbits al si de l'empresa:
Àmbit intern: procés econòmic de formació de costos en sentit estricte que es caracteritza perquè l'element subjectiu i discrecional hi té un paper fonamental. Àmbit extern: circulació externa de l'empresa que es caracteritza perquè les magnituds que l'integren vénen objectivament determinades per actes de compra i venda amb expressió monetària certa o perquè han estat elaborades anteriorment a l'àmbit intern.
La comptabilitat interna té com a finalitat única la davaluar els processos interns de lempresa.
Comptabilitat de costos (s. XIX-XX) miniatura|Centre administratiu Forma d'acumular i assignar costos històrics a unitats de producte i a departaments, principalment per valorar inventaris i determinar-ne el benefici (Horngren; 1982)
Johnson i Kaplan van observar que no compensava recollir informació sobre costos de productes individuals, per la qual cosa van aparèixer nous sistemes per recollir informació agregada, com ara el sistema del Direct Costing. A més, és en aquesta època quan es comença a calcular el punt mort o llindar de rendibilitat.
En aquesta època cal destacar tres autors
Church Per determinar el cost dels productes s'havia de tenir en compte: el cost primordial, les despeses indirectes de planta i la proporció de les despeses generals i de venda.
Church se centrava a lligar les despeses generals als productes, per la qual cosa Church dividia la fàbrica en centres per poder carregar de manera més fàcil les despeses dels centres a cada producte.
Clark Va identificar diferents tipus de costos:
Costos directes i indirectes Costos diferencials i incorreguts
Va identificar deu funcions bàsiques que exerceix la comptabilitat de Costos:
Ajudar a determinar el preu normal o satisfactori dels productes venuts. Ajudar a fixar un límit mínim per a disminucions de preu. Determinar quins productes són més beneficiosos i quins no ho són. Controleu l'inventari. Fixeu un valor per a l'inventari. Comprovar l'eficiència dels diferents processos. Comprovar l'eficiència dels diferents departaments. Detectar pèrdues, malbarataments i robatoris. Separar el cost de la inactivitat del cost de produir béns. Relacionar-se amb els comptes financers.
Vatter Va diferenciar entre costos fixos (aquests costos són externs a la producció donada en un determinat període) i variables (es veuen afectats per la variació del volum de producció).
Prefereix donar als directius dades ràpides i parcials, que informació sencera, però fora de temps perquè aquesta tingui impacte en les seves decisions.
Distingeix entre la informació destinada a usuaris interns dels usuaris externs.
Comptabilitat analítica de l'explotació miniatura|Fabricació de samarretes Tècnica d'anàlisi de càrregues i ingressos de l'empresa, que té per objecte la valoració dels béns produïts i venuts i el control de les condicions internes d'explotació (Rapin i Poli)
Els objectius segons López Díaz i Menéndez Menéndez són:
Conèixer els costos de les diferents funcions de l'empresa. Determineu bases d'avaluació. Explicar Resultat de comparació cost-preu de venda. Establir previsions de carregar i productes d'explotació. Constatar la realització i explicar desviacions.
Comptabilitat de gestió (1980-Actual) miniatura|Fabricació al taller La comptabilitat de Gestió és l'anàlisi econòmica que ajuda a prendre decisions a la gerència i que mostra com es relacionen el sistema d'informació intern i el procés de decisions de l'empresa. No només és comptabilitat de costos o analítica sinó que també inclou materials de diferents àrees com la teoria de l'organització, les ciències del comportament, la teoria de la informació… Es podria dir que la comptabilitat de gestió és el resultat tant qualitatiu com quantitatiu de la comptabilitat de costos (Ripoll Feliu).
Objectius de la comptabilitat de gestió La comptabilitat de gestió ha de tractar les funcions de planificació dels gerents, cosa que suposa: La identificació de tasques. Planificació dels fluxos de recursos òptims i la seva mesura.
Problemes d'organització que inclou: Adequació entre l'estructura de la signatura i les tasques. Instal·lació i manteniment d'un sistema d'informació i comunicació efectiva. Mesurament dels recursos existents, descobriment de l'execució excepcional i identificació dels factors causants de les excepcions esmentades.
Funció del control de gestió, que inclou: Determineu les característiques de les àrees d'execució apropiades que són significatives en termes de les tasques. Contribuir a motivar les realitzacions individuals desitjables mitjançant una comunicació realista de la informació respecte de les tasques.
Sistemes operatius de gestió, per funció, producte, projecte, i una altra segmentació de les operacions, cosa que suposa: Mesurament dels factors en termes de costos rellevants i els ingressos o mesures estadístiques de la producció. Comunicació de les dades apropiades, de caràcter fonamentalment econòmic, al personal clau, i de manera oportuna.
Producció conjunta Concepte Els processos productius poden ser simples o múltiples:
Processos productius simples: són aquells l'objecte dels quals és elaborar un sol producte. Processos productius múltiples: són aquells a través dels quals s'obtenen simultàniament diversos productes diferents.
De vegades passa en determinats processos que l'elaboració d'un producte origina la dels altres (exemple: sectors com la mineria, químics, refineries de petroli, explotacions forestals, ramaderes). En aquests casos el procés de producció múltiple es denomina també de producció conjunta.
La producció conjunta és el procés que produeix inevitablement diferents tipus de productes per les condicions tècniques de com es produeixen i sense que es pugui evitar que es produeixin molts productes.
Els productes obtinguts en la producció conjunta es denominen productes conjunts o co-productes. En els processos de producció conjunta hi ha 2 classes de costos:
Uns costos comuns o conjunts ocasionats a la fase del procés comú als diferents productes. Uns costos autònoms o específics corresponents a la fase del procés específica de cadascun dels diferents productes.
La classificació dels costos en conjunts i autònoms està dividida o separada pel denominat punt de separació (split off point) que estableix per una part quins són els costos conjunts als productes i els costos autònoms o específics de cadascun dels productes.
Subproductes miniatura|subproductes Els subproductes són by-products resultant del procés de producció que, a causa de la seva poca valoració i importància econòmica, no són l'objectiu de producció de l'empresa. Així, en la contabilitat, solen ser considerats dades secundàries.
De vegades el cost que suposa el subproducte al cost del producte principal. D'altra manera, s'ha de comptabilitzar amb un procés.
L'assignació de costos miniatura|CI L'assignació dels costos autònoms o específics meritats a partir del punt de separació no presenta cap dubte, ja que són directament identificables amb els diferents productes.
En canvi, no ho són els costos conjunts, per la qual cosa cal determinar el valor dels factors que s'han fet servir per elaborar cada producte. Hi ha una sèrie de mètodes per assignar els costos als productes conjunts; aquests mètodes són:
Mètode d'utilització o ús. Consisteix en l'assignació dels costos prenent com a referència una unitat física de mesura com el pes dels productes, el nombre d'unitats produïdes, etc. Mètode de la capacitat d'absorció. Consisteix a assignar els costos conjunts als productes en funció del seu valor de realització al mercat: obtenint un valor k que s'anomena "valor de la constant de proporcionalitat" que es multiplica pels diferents preus de realització al mercat (preus de venda) per determinar el cost de vendes.
Aquest darrer mètode s'utilitza en els casos en què l'apreciació pel mercat (preu de venda) dels coproductes sigui molt diferent.
Els costos conjunts en la presa de decisions Cap dels mètodes d'assignació de costos conjunts aporta valoracions dels productes que es puguin tenir en compte per decidir si interessa seguir la fabricació després del punt de separació o si, per contra, és més convenient vendre els productes en aquest punt, imposant que hi hagi mercat per fer-ho.
Tampoc les assignacions de costos conjunts apunten valors dels productes que es puguin prendre com a referència per fixar preus, doncs:
Si s'aplica el mètode en funció de mesures físiques, no hi ha una base objectiva per relacionar el cost assignat amb el valor de venda del producte. Si s'aplica el mètode en funció del preu de venda (valor de mercat), el preu de venda en aquest cas és una dada necessària abans de conèixer el cost assignat als productes, per tant no es pot plantejar un càlcul en funció d'aquest.
Per tant, es pot dir que pel que fa a les decisions sobre continuar o no la fabricació a partir del punt de separació:
Els costos conjunts són irrellevants perquè al punt de separació són costos inevitables. El que importa per prendre la decisió de continuar o no un procés productiu és si els costos addicionals són més grans o no que els ingressos addicionals.
És a dir, cal comparar el 'valor de venda al punt de separació' amb 'el valor de venda al final del procés productiu addicional', la diferència entre tots dos és lingrés addicional que en cas de ser més gran que els costos addicionals indicarà la conveniència de realitzar el procés.
Això no vol dir que el producte en conjunt tingui beneficis però si és segur que el procés addicional en té, la qual cosa és suficient per decidir que es dugui a terme.
Model de costos d'oportunitat Consideracions prèvies La decisió d'invertir capital en una activitat determinada suposa renunciar a invertir-lo en una altra; el cost que assumim per tenir l'oportunitat d'invertir en una altra alternativa i no fer-ho és el que anomenem cost d'oportunitat de la inversió o cost dels recursos financers.