LOperació Arpó (anglès: Operation Harpoon) o Batalla de Pantelleria o Batalla de mitjans de juny (en italià: Battaglia di Mezzo Giugno) va ser un dels dos combois aliats simultanis enviats per proveir Malta al mar Mediterrani central dominat per l'Eix a mitjans de juny de 1942, durant la Segona Guerra Mundial. L'operació Vigorós era un comboi en direcció oest des d'Alexandria i l'operació Arpó era una operació de combois en direcció est des de Gibraltar. Dos dels sis vaixells del comboi Arpó van completar el viatge, a costa de diversos vaixells de guerra aliats. El comboi Vigorós va ser rebutjat per la flota italiana després de ser molt danyat pels avions de l'Eix.
Les notícies de les dues operacions havien estat revelades sense voler a l'Eix per l'agregat militar nord-americà a Egipte, el coronel Bonner Fellers, que havia estat enviant informes militars detallats sobre les activitats britàniques a Washington. El codi nord-americà va ser revelat posteriorment per les interceptacions d'Ultra que havia estat trencat per la intel·ligència militar italiana (Servizio Informazioni Militare).
Fons Malta Setge, 1942
El 1942, el bombardeig de l'Eix a Malta va destrossar els molls, vaixells, avions i aeròdroms a finals d'abril de 1942. El bombardeig de l'Eix es va canviar a objectius previs a la invasió: campaments, casernes, magatzems i cruïlles de carreteres. Després del 18 d'abril, els bombardejos alemanys es van aturar de sobte i els bombarders italians van prendre el control, bombardejant regularment amb petites formacions d'avions. Durant el mes, els avions de l'Axis van fer més de 9.500 sortides contra 388 de la Royal Air Force (RAF), totes menys 30 de les quals eren sortides de caces. Els britànics van perdre 50 avions, 20 abatuts en combat contra 37 pèrdues de l'Eix incorregudes durant el llançament de 6.700 tones llargues (6.808 t) de bombes, tres vegades la xifra de març, 3.000 tones llargues (3.048 t) als molls, 2.600 tones llargues (2.642 t) als aeròdroms. El bombardeig va enderrocar o danyar 11.450 edificis, 300 civils van morir i 350 van resultar greument ferits. Hi havia bons refugis, però algunes de les víctimes van ser causades per bombes d'acció retardada.
Com que Malta es quedava sense subministraments, el comboi MW10 va sortir d'Alexandria el 21 de març. El comboi va ser objecte d'un atac a mitges per part de la flota italiana; els italians van interceptar el comboi i van infligir molts danys a diverses escortes a la Segona Batalla de Sirte, però la força britànica més feble va defensar l'esquadró italià. L'atac al comboi va fer que el comboi arribés a Malta al matí i no a la nit com s'esperava, deixant els vaixells mercants exposats a l'atac aeri de l'Eix. En les 48 hores següents, tots els vaixells mercants van ser enfonsats a Malta o destruïts dins del port; amb prou feines es van descarregar 5.000 tones llargues (5.100 t) de subministraments.
Les racions de carn, greixos i sucre es van reduir encara més i el 5 de maig, la ració de pa es va reduir a 298 g per dia, suficient per durar fins a finals de juliol; les racions de pasta ja s'havien aturat i hi havia hagut una mala collita de patata d'hivern. Tres destructors, tres submarins, tres dragamines, cinc remolcadors, un transportador d'aigua i una grua flotant van ser enfonsats al port i més vaixells danyats. L'illa va continuar funcionant com a punt de partida, però la campanya de bombardeig de l'Eix va neutralitzar Malta com a base ofensiva. Dos vaixells de la 10a Flotilla Submarina havien estat enfonsats, dos van resultar danyats al port i el 26 d'abril la flotilla va ser ordenada fora a causa de l'explotació de petites embarcacions ràpides, que eren indetectables pel radar i inaudibles durant el bombardeig; els dragamines supervivents estaven massa reduïts en nombre per netejar les aproximacions. Van quedar tres avions de reconeixement i només es van fer 22 sortides de bombarders, amb onze més per avions de la Fleet Air Arm (FAA) durant el mes. A principis de juny, només quedaven dos Fairey Albacores i dos Fairey Swordfish.
Operacions ofensives
A partir de desembre de 1941, el bombardeig de la Luftwaffe va neutralitzar Malta, els desxifrats de missatges xifrats de C 38m italians van mostrar més navegacions i menys pèrdues i el 23 de febrer de 1942, un comboi italià, liderat pel cuirassat Duilio, va arribar a Trípoli. A finals de febrer, 11 vaixells havien creuat sense escorta i un apagament provocat per un canvi a la màquina C 38m, a principis de març, va fer poca diferència per als britànics per manca de mitjans. Després que els britànics van tornar a entrar en C 38m, al maig s'havien fet 26 viatges de subministrament de l'Eix, només nou van ser detectats pel reconeixement aeri. El 14 d'abril, cinc avions de Malta van ser abatuts i el submarí es va perdre. El 10 de març, el creuer va ser enfonsat per un submarí i el 10 de maig, tres dels quatre destructors van ser enfonsats per la Luftwaffe . Al febrer i març, les pèrdues de l'Eix van ser del 9 per cent dels subministraments enviats, a l'abril menys de l'un per cent i les pèrdues de maig del 7 per cent
L'Eix va poder reforçar el nord d'Àfrica prou perquè el general Erwin Rommel intentés atacar abans que els britànics. A finals d'abril, els caps d'estat major britànics van dictaminar que no hi hauria comboi a Malta al maig, perquè es podia esperar que la flota italiana navegués i el comboi necessitaria cobertura de cuirassats i portaavions, que no estava disponible. Una operació per fer volar Spitfires a Malta va tenir èxit i la munició antiaèria s'havia de subministrar mitjançant un minador ràpid, amb la qual Malta ha de resistir fins a mitjans de juny, quan s'hauria d'haver aclarit la situació al desert occidental. Si Martuba o Bengasi a Cirenaica haguessin estat capturats pel Vuitè Exèrcit, un comboi cap a l'oest des d'Alexandria podria sobreviure sense cobertura de cuirassats i portaavions. També se sabria si els avions de la Luftwaffe s'havien desviat cap al front rus i si la crisi a l'oceà Índic s'havia reduït, suficient perquè els vaixells escortessin un comboi ràpid des d'Alexandria.
Unternehmen Herkules miniatura|Mapa de la Mediterrània central L'operació Hèrcules (italià: Operazione C3) va ser un pla de l'Eix per envair Malta i durant el 1942, el reforç de la Luftwaffe a Sicília i la campanya de bombardeig contra l'illa van fer especular que era el preludi de la invasió. Les informacions recollides de presoners de guerra i de fonts diplomàtiques van provocar una certa aprehensió sobre el significat dels moviments de tropes al sud d'Itàlia. L'absència d'evidència de la intel·ligència de senyals i el reconeixement aeri va portar a la conclusió que una invasió no era imminent, però la necessitat de protegir la font d'informació va significar que això no fos revelat pels britànics. Els preparatius que s'estaven fent es van revelar el 7 de febrer mitjançant el desxifrat dels missatges enviats per Enigma per part de la Luftwaffe, però el 23 de març l'ensurt de la invasió s'havia apagat i s'esperaven més bombardeigs. El 31 de març, el progrés de la campanya de bombardeig de l'Eix va portar a predir que l'intent es faria a l'abril, però aviat es va descartar.
Tot i que el bombardeig va augmentar de 750 tones llargues (762 t) al febrer, a 2.000 tones llargues (2.032 t) al març i 5.500 tones llargues (5.588 t) a l'abril, Enigma descodificava que encara hi havia 425 avions de la Luftwaffe a Sicília, no els avions 650 originalment destinats, perquè els avions van ser detinguts a Rússia per l'ofensiva d'hivern soviètica. El 26 d'abril, Enigma va revelar que el Fliegerkorps II estava sent retirat. El 2 de maig, un grup de bombarders de la Luftwaffe i un grup de caces s'havien retirat amb més per seguir, la qual cosa explicava la calma. Hitler es va mostrar tebi sobre l'operació, en cas que la marina italiana abandonés els Fallschirmjäger (tropes de paracaigudes i planadors), però la captura de Tobruk per l'Eix a mitjans de juny va fer semblar que una invasió era redundant. Hitler i Mussolini van acordar que el Panzerarmee Afrika perseguís els britànics a Egipte durant la resta de juny i fins al juliol, la qual cosa significava cancel·lar Hèrcules.
Campanya del desert occidental
miniatura|upright=1.5|Curs de la guerra del desert, que mostra la pèrdua britànica dels aeròdroms libis i egipcis després de la batalla de Gazala Després de l'èxit de l'operació Croat (18 de novembre - 30 de desembre de 1941), el Vuitè Exèrcit va avançar 800 km (500 milles) cap a l'oest fins a El Agheila a Líbia, capturant aeròdroms i zones d'aterratge per proporcionar cobertura aèria als combois de Malta. Els britànics van valorar malament la velocitat del reforç de l'Eix i esperaven atacar molt abans que l'Eix, però Panzerarmee Afrika va anticipar-se al Vuitè Exèrcit iniciant una ofensiva el 21 de gener de 1942. El 6 de febrer, els britànics havien estat derrotats, obligats a retirar-se a l'est del Jàbal al-Akhdar. tornar a la línia de Gazala just a l'oest de Tobruk, on el Panzerarmee havia començat la seva retirada set setmanes abans. A la batalla de Gazala (26 de maig - 21 de juny),el Panzerarmee Afrika va tornar a atacar primer però va semblar a prop de la derrota fins a l'11 de juny. L'operació aliada Julius va començar el mateix dia que l'Afrika Korps va esclatar i el 14 de juny va obligar els britànics a retirar-se cap a Tobruk. Les forces de l'Eix van perseguir els britànics a Egipte i la Força Aèria del Desert va perdre els camps d'aterratge libis des dels quals cobrir els combois de Malta.
Preludi Operació Julius +Esquadrons Anti-submarins a l'operació Juli Tipus Malta Egipte Albacore 830 FAA821, 826FAA Baltimore 69– Beaufort 21739 Blenheim –20313 Greek Hudson –459 RAAF Maryland –203 Spitfire 2 PRU– Sunderland –230 Swordfish(ASV) –815 FAA Wellesley –47 Wellington(torpedo) 38– Wellington(ASV) 221 det.221
Dues setmanes abans dels combois, el portaavions va començar a operar per lliurar 63 Spitfires a Malta, fet que va augmentar el nombre a 95 caces en servei. Les operacions aèries dels dos combois van començar el 24 de maig, quan els bombarders Vickers Wellington de l'esquadró 104 des de Malta van començar a bombardejar els aeròdroms i els ports de Sicília i el sud d'Itàlia. L'11 de juny, els Wellington van ser retirats per acollir sis torpediners Wellington del 38è Esquadró, torpediners Bristol Beaufort del 217è Esquadró i avions de reconeixement Martin Baltimore del 69è Esquadró. Els avions de Gibraltar, Malta i Egipte també van començar els vols de reconeixement l'11 de juny, a la recerca de la flota italiana. Dotze Beauforts del 39 Esquadró estaven basats a Bir Amud a Egipte, prop de la frontera líbia, cinc bombarders B-24 Liberator del 160 Esquadró i uns 24 avions del Destacament Halverson de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units (USAAF) a RAF Fayid, també es van posar a disposició.
Els caces de curt abast amb seu a Palestina, Egipte, Cirenaica i Malta havien de proporcionar cobertura aèria i, a mesura que el comboi es mogués fora de l'abast, la protecció seria assumida pels Curtiss Kittyhawks del 250 Esquadró equipat amb dipòsits de combustible de llarg abast, Bristol Beaufighters dels esquadrons 252 i 272 i caces nocturns Beaufighter del 227. La cobertura aèria de Cirenaica no es podia solapar amb la cobertura de Malta deixant un buit, però els Wellington del Grup 205 i els bombarders lleugers de la Força Aèria del Desert atacarien els aeròdroms de l'Eix al nord d'Àfrica. El Grup 201 (Reconeixement General) proporcionaria sortides de reconeixement i antisubmarins i un petit grup de sabotatge havia d'aterrar a Creta i atacar els avions de l'Eix a terra.
Operació Vigorós