va ser una activista valenciana, que va comandar a Barcelona la revolta de les dones de 1918, a mitjan gener.

Biografia Va néixer a la població d'Estivella, a la comarca del Camp de Morvedre, del País Valencià. Després de casar-se, s'instal·là a viure al carrer de l'Om, a l'antic Districte V, de Barcelona, que es correspon amb l'actual barri del Raval. Algunes fonts la citen com a militant del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux.

El matí del 10 de gener de 1918, davant de l'encariment del carbó, aliments i combustible, que posava en risc la subsistència de les famílies més humils durant l'hivern, va organitzar una mobilització popular penjant un cartell al carrer de l'Om, on vivia. La crida va reunir més de 400 persones -majoritàriament dones- que van marxar pacíficament cap a la seu del Govern Civil, perquè l'ens havia de vetllar per controlar la inflació dels productes de primera necessitat. Alegre va poder reunir-se amb el governador, Ramón Auñón, però no van arribar a cap acord.

Les protestes van anar a més, repetint la concentració aquella mateixa tarda i també els dies subsegüents. Les dones van impedir que els homes s'hi sumessin, i la vaga feminista va adquirir cada cop més violència, amb milers de manifestants als carrers. Es van apedregar locals d'oci freqüentats pels empresaris locals, als quals titllaven d'especuladors; i van haver de tancar fàbriques i comerços, per por de ser vandalitzats. Amàlia Alegre va convocar una manifestació a la Plaça de Catalunya, que va atreure 5.000 persones, i que només acceptava la presència d'homes si anaven acreditats com a periodistes. El fenomen barcelonès es va reproduir en ciutats espanyoles com La Corunya, Alacant i Màlaga. 16 dies després d'iniciar-se el conflicte, les autoritats van decretar l'estat de guerra, amb la qual cosa quedaren suspeses les garanties constitucionals, i ordenant la intervenció militar a la Rosa de Foc. Sufocada la revolta, el governador va ser destituït i es va aplicar un ferri control de preus.

Alegre també va ser coneguda pel suport a la lluita obrera, refugiant a casa seva sindicalistes de la CNT pròfugs.

Reconeixement i memòria El març de 2023, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar una placa commemorativa en record d'Amàlia Alegre. Se situa al carrer de l'Om núm. 9, on es trobava la casa de la valenciana i des d'on va iniciar-se aquella primera mobilització. A més, Alegre va ser una de les personalitats homenatjades pel consistori barceloní en la campanya Ciutat de Dones d'aquell mateix mes.

Notes

Referències

Bibliografia complementària

Vegeu també Josepa Vilaret Setmana Tràgica Vaga general espanyola de 1917 Solidaridad Obrera (diari) Mujeres Libres Pobresa energètica

Enllaços externs

Categoria:Persones del Camp de Morvedre Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Activistes contra la pobresa Categoria:Estivella Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes valencians contemporanis Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Valencians morts al segle XX