miniatura|324x324px|Sota l'efecte del camp extern B, el vector de magnetització M es relaxa fins a la seva configuració d'equilibri precedint al voltant del camp magnètic. En física i química, concretament en ressonància magnètica nuclear (RMN), imatges per ressonància magnètica (MRI) i ressonància de spin electrònic (ESR), les equacions de Bloch són un conjunt d'equacions macroscòpiques que s'utilitzen per calcular la magnetització nuclear M = (Mx, My, Mz) en funció del temps quan hi ha temps de relaxació T1 i T₂. Aquestes són equacions fenomenològiques que van ser introduïdes per Felix Bloch l'any 1946.F. Bloch, "Nuclear Induction", Physical Review 70, 4604–73 (1946) De vegades s'anomenen equacions de moviment de magnetització nuclear. Són anàlegs a les equacions de Maxwell-Bloch.
Sigui M(t) = (Mx(t), My(t), Mz(t)) la magnetització nuclear. Aleshores les equacions de Bloch diuen:
on γ és la relació giromagnètica i B(t) = (Bx(t), By(t), B0+ΔBz(t)) és el camp magnètic experimentat pels nuclis. La component z del camp magnètic B es compon de vegades de dos termes: un, B0, és constant en el temps, l'altre, ΔBz(t), pot dependre del temps. Està present en imatges de ressonància magnètica i ajuda amb la descodificació espacial del senyal de RMN.
M(t)×B(t) és el producte creuat d'aquests dos vectors. M0 és la magnetització nuclear en estat estacionari (és a dir, per exemple, quan t → ∞); està en la direcció z.
Referències
Categoria:Ressonància magnètica nuclear