El setge de Tobruk va durar 241 dies el 1941, després que les forces italianes i de l'Afrika Korps avancessin per Cirenaica des d'El Agheila en l'operació Sonnenblume contra les forces aliades a Líbia, durant la campanya del Desert Occidental (1940–1943) de la Segona Guerra Mundial. A finals de 1940, els Aliats havien derrotat el 10è Exèrcit italià durant l'Operació Compass (9 de desembre de 1940 - 9 de febrer de 1941) i van atrapar les restes a Beda Fomm. A principis de 1941, gran part de la Força del Desert Occidental (WDF) va ser enviada a les campanyes grega i siriana. Quan les tropes alemanyes i els reforços italians van arribar a Líbia, només quedava una força aliada mínima, sense equipament i subministraments. Els defensors van ser coneguts ràpidament com les Rates de Tobruk.
L'operació Sonnenblume (6 de febrer - 25 de maig de 1941), va obligar els aliats a retirar-se a la frontera egípcia. Una guarnició, formada majoritàriament per la 9a Divisió australiana (tinent general Leslie Morshead) va romandre a Tobruk, per negar el port a l'Eix, mentre la WDF es reorganitzava i preparava una contraofensiva. El setge de l'Eix de Tobruk va començar el 10 d'abril, quan el port va ser atacat per una força sota el comandament del general Erwin Rommel i va continuar durant tres intents de socors, l'operació Brevity (15-16 de maig), l'operació Battleaxe (15-17 de juny) i l'operació Crusader (18 de novembre – 30 de desembre). L'ocupació de Tobruk va privar l'Eix d'un port de subministrament més a prop de la frontera entre Egipte i Líbia que Bengasi, a 900 km a l'oest de la frontera egípcia, que es trobava dins del rang dels bombarders de la RAF; Trípoli es trobava a 1.500 km a l'oest a la Tripolitània.
El setge va desviar les tropes de l'Eix del front de la frontera d'Egipte i la guarnició de Tobruk va rebutjar diversos atacs de l'Eix. El port va ser bombardejat amb freqüència per artilleria, bombarders en picat i bombarders mitjans, tot i que la RAF va fer sortides defensives des d'aeròdroms llunyans a Egipte. Les forces navals aliades, com la flota britànica de la Mediterrània van alleugerir el bloqueig, portant reforços i subministraments i evacuant ferits i presoners de Tobruk. El 27 de novembre, Tobruk va ser rellevat pel Vuitè Exèrcit en l'operació Crusader.
Antecedents Terreny miniatura|L'àrea dels combats de la campanya del Desert Occidental La campanya del desert occidental es va lluitar des de Mersa Matruh a Egipte fins a Gazala a Cirenaica a la costa líbia, una àrea d'uns 390 quilòmetres d'amplada al llarg de la Via Balbia al llarg de la costa, l'única carretera asfaltada. El Gran Mar de Sorra 240 km terra endins va marcar el límit sud del desert, que era el més ample a Giarabub i Siwa; pels militarts britànics, el desert occidental va arribar a incloure la Cirenaica oriental a Líbia. S'estén cap a l'interior des de la costa una plana elevada i plana de desert pedregós, a uns 500 peus (150 m) sobre el nivell del mar, durant 120–190 milles (200–300 km) fins al mar de sorra. Escorpins, escurçons i mosques poblaven la regió, que estava habitada per un nombre reduït de nòmades. Les pistes beduïnes enllaçaven els pous i el terreny més fàcil de travessar; la navegació era pel sol, estels, brúixola i "sentit del desert", bona percepció de l'entorn adquirida per experiència. Quan les tropes italianes van avançar cap a Egipte el setembre de 1940, el Grup Maletti es va perdre sortint de Sidi Omar i va haver de ser trobat per avions.
A la primavera i l'estiu, els dies són miserablement calorosos i les nits molt fredes; el Sirocco (Gibleh o Ghibli), un vent calent del desert, aixeca núvols de sorra fina, que redueix la visibilitat a pocs metres i cobreix ulls, pulmons, maquinària, aliments i equipament; els vehicles de motor i les aeronaus necessiten filtres d'oli especials i el terreny erm fa que els subministraments per a les operacions militars s'hagin de transportar des de l'exterior. Els motors alemanys tendien a sobreescalfar-se i la vida útil del motor dels tansc va caure de 2.300/2.600 km a 480/1.450 km, fet que es va agreujar per la manca de peces estàndard per als tancs alemanys i italians. El sòl és una superfície dura que baixa fins al nivell del mar en esglaons, amb la costa tallada per barrancs. Les fortificacions italianes a Tobruk incloïen un perímetre exterior, que comprenia un doble semicercle de punts forts excavats amb murs de formigó, ben posicionats per a l'observació cap endavant, una rasa antitanc interior, algunes parts de la qual es trobaven darrere de filferro de pues que incloïa trampes explosives, així com diverses posicions fortificades més properes al port, a l'encreuament de la carretera Bardia-El Adem i cap a Fort Pilastrino.
Captura de Tobruk Els britànics van capturar Tobruk als italians el gener de 1941 durant l'operació Compass.
Preludi Cyrcom El febrer de 1941, els aliats van derrotar el 10è Exèrcit, després del qual els líders aliats van decidir mantenir la zona conquerida amb mínimes forces i enviar la resta del Western Desert Force a Grècia. La 9a Divisió australiana i la 2a Divisió blindada britànica (general Michael Gambier-Parry), menys un grup de brigada enviat a Grècia, es van deixar protegint la Cirenaica sota el Comandament de la Cirenaica (Cyrcom: tinent general Henry Maitland Wilson), malgrat que la força seria insuficient si els alemanys enviaven reforços a Líbia. El comandament a Egipte va ser assumit pel tinent general Richard O'Connor i el QG del XIII Cos va ser reemplaçat pel quarter general del 1r Cos australià (el tinent general Thomas Blamey). Wavell i el Middle East Command a Egipte creien que els alemanys no podrien atacar fins al maig, quan la 9a Divisió australiana, dues divisions més i tropes de suport, en particular l'artilleria, estarien preparades i els tancs de la 2a Divisió Blindada haurien estat revisats.
La manca de transport feia impossible d'abastir una guarnició a l'oest d'El Agheila, la posició més favorable per a una línia defensiva i va restringir la 2a Divisió Blindada al moviment entre dipòsits de subministrament, reduint encara més la seva limitada mobilitat. Al febrer, el tinent general Philip Neame es va fer càrrec del Cyrcom i va predir que la divisió blindada perdria molts tancs per avaries si s'havia de moure gaire lluny. Neame va demanar una divisió blindada adequada, dues divisions d'infanteria i un suport aeri adequat per mantenir la zona; li van dir que hi havia poc per enviar i res d'això s'enviaria abans d'abril. A principis de març, la 9a divisió australiana va començar a rellevar la 6a divisió australiana (major general Iven Mackay) a Mersa Brega per a l'enviament a Grècia, cosa que va demostrar la dificultat dels moviments tàctics amb un transport insuficient i es va retirar a la zona a l'est de Bengasi.
Neame va rebre l'ordre de conservar les unitats de tancs, retirar-se fins a Bengasi si l'enemic pressionava, abandonar-lo si calia i mantenir el terreny alt a prop de Bengasi durant el màxim de temps possible, sense perspectiva de reforç abans de maig. Neame havia de combatre una acció dilatadora per la Via Balbia cap a Bengasi i després els barrancs prop d'Er Regima i Barce; els tancs es desplaçarien a Antelat per operar contra el flanc i la part posterior d'un atacant que es mogués per la carretera o travessés el desert fins a Tobruk, retrocedint cap el flanc si calia. El 20 de març, la 2a Divisió Blindada va prendre el relleu dels australians, que van tornar a Tocra, prop d'Er Regima. La força havia d'utilitzar els dipòsits de Msus, Tecnis, Martuba, Mechili i Tmimi, El Magrun i Bengasi com a substituts del subministrament amb camions. La 3a Brigada Motoritzada Índia va arribar a finals de març, amb camions però sense tancs, artilleria, canons antitanc i només la meitat dels seus equips de ràdio; la brigada estava basada a Martuba, disposada a utilitzar els seus vehicles per moure's cap a Derna, Barce o Mechili.
Operació Sonnenblume Després de la magnitud de la derrota italiana durant l'Operació Compass, Hitler va emetre la Directiva 22 l'11 de gener de 1941, ordenant l'enviament d'un Sperrverband (destacament de bloqueig), iniciant Unternehmen Sonnenblume (Operació Gira-sol). El 3 de febrer, Hitler va acceptar enviar una altra divisió panzer per unir-se a la 5a Divisió Lleugera Afrika (major general Johann von Ravenstein). Les primeres tropes alemanyes van arribar a Líbia el 14 de febrer i els primers tancs el 20 de febrer. El general Hans von Funck havia recomanat un cos panzer de dues divisions després d'una visita a Líbia al gener, i el general Enno von Rintelen, l'agregat militar superior a Roma, però Hitler només va acceptar enviar un altre regiment de panzer. Altres elements de la 15a Divisió Panzer (Oberst Maximilian von Herff) van començar a arribar a finals d'abril.
El 24 de març, Rommel avança cap a Mersa Brega i els australians comencen a retirar-se cap a Acroma, on bloquegen la Via Balbia i Machili. El 8 d'abril la 132ª Divisione corazzata "Ariete" conquereix Mechili i captura 3.000 soldats i al general Michael Gambier-Parry. El camí a Tobruk quedava obert.
Setge Encerclament de Tobruk El 8 d'abril, les unitats alemanyes més avançades havien arribat a Derna; però algunes unitats que havien vorejat el Jàbal al-Akhdar es van quedar sense aigua i combustible a Tengeder. Heinrich von Prittwitz und Gaffron, el comandant de la 15a Divisió Panzer, va ser enviat endavant amb una columna d'unitats de reconeixement, antitanc, metralladores i d'artilleria per bloquejar la sortida est de Tobruk mentre la 5a Divisió Lleugera es movia des del sud-oest. i la 27a Divisió d'Infanteria "Brescia" va avançar des de l'oest. El 10 d'abril, Rommel va convertir el canal de Suez en l'objectiu de l'Afrika Korps i va ordenar que s'evités una sortida des de Tobruk. L'endemà, el port va ser assetjat; però la pressa va acabar amb la 5a Divisió Lleugera al costat est, el grup Prittwitz al sud (Prittwitz havia mort) i la 27a Divisió d'Infanteria "Brescia" a l'oest. La Unitat de Reconeixement 3 va anar a Bardia, i una força composta va ser enviada a Sollum per intentar arribar a Mersa Matruh. La Força Mòbil Britànica (brigadier William Gott), a la frontera des del pas d'Halfaya fins a Sidi Barrani, va dur a terme una acció dilatadora al voltant de Sollum i Fort Capuzzo.
Carretera d' El Adem miniatura|Tropes i armes italianes camí de Tobruk 1941 De l'11 al 12 d'abril, el 5è Regiment Panzer va tantejar les defenses de la 20a Brigada Australiana prop de la carretera d'El Adem. Els tancs van ser retinguts pel foc d'artilleria; La infanteria alemanya que va arribar a la rasa antitanc però va ser forçada a retrocedir per la infanteria australiana. Els alemanys es van sorprendre, ja que suposaven que els vaixells que entraven al port de Tobruk havien d'evacuar la guarnició i van planejar un atac nocturn per part de la 5a Divisió Lleugera per al 13/14 d'abril. Grups de vehicles de l'Eix van ser atacats per la RAF, que es rearmava als aeròdroms dins del perímetre. L'atac va començar a la foscor, amb un intent de superar la rasa antitanc a l'oest de la carretera d'El Adem al sector del Batalló Australià 2/17, que els australians van rebutjar. Un altre intent es va fer més tard i a l'alba s'havia establert un petit cap de pont, on el 5è Regiment Panzer va passar i va girar cap al nord, disposat a dividir-se en una columna per al port i una per moure's cap a l'oest per aturar la fugida de la guarnició.