Lablació amb catèter és un procediment que s'utilitza per eliminar una via elèctrica defectuosa de seccions del cor d'aquells que són propensos a desenvolupar arrítmies cardíaques com ara fibril·lació auricular, aleteig auricular i síndrome de Wolff-Parkinson-White. Si no es controlen, aquestes arrítmies augmenten el risc de fibril·lació ventricular i aturada cardíaca sobtada. El procediment d'ablació es pot classificar per la font d'energia: ablació amb radiofreqüència i crioablació.
Usos mèdics L'ablació amb catèter es pot recomanar per a una arrítmia recurrent o persistent que provoca símptomes o altres disfuncions. La fibril·lació auricular sovint és el resultat d'esclats de taquicàrdia que s'originen en feixos musculars que s'estenen des de l'aurícula fins a les venes pulmonars. L'aïllament de les venes pulmonars mitjançant ablació transcatèter pot restaurar el ritme sinusal.
Eficàcia L'ablació amb catèter de la majoria d'arrítmies té una alta taxa d'èxit. Les taxes d'èxit per a la síndrome de Wolff-Parkinson-White (WPW) han arribat al 95% Per a la taquicàrdia supraventricular (SVT), l'èxit d'un sol procediment és del 91% al 96% (interval de confiança del 95%) i l'èxit de múltiples procediments és del 92% al 97% (interval de confiança del 95%). Per al flutter auricular, l'èxit d'un sol procediment és del 88% al 95% (interval de confiança del 95%) i l'èxit de múltiples procediments és del 95% al 99% (interval de confiança del 95%).
Per la fibril·lació auricular no paroxística, una revisió sistemàtica del 2016 va comparar l'ablació amb catèter amb els fàrmacs per al ritme cardíac. Després de 12 mesos, els participants que van rebre ablació amb catèter tenien més probabilitats d'estar lliures de fibril·lació auricular i menys probabilitats de necessitar cardioversió. Tanmateix, la qualitat de l'evidència va variar de moderada a molt baixa Un estudi del 2006, que incloïa tant la fibril·lació auricular paroxística com la no paroxística, va trobar que les taxes d'èxit són del 28% per a procediments individuals. Sovint, calen diversos procediments per augmentar la taxa d'èxit a un rang del 70-80%.
S'ha descobert que l'aïllament de les venes pulmonars és més eficaç que la teràpia farmacològica antiarrítmica optimitzada per millorar la qualitat de vida 12 mesos després del tractament.
S'ha descobert que l'ablació amb catèter millora els resultats de salut mental en individus amb fibril·lació auricular simptomàtica.
Un estudi del 2018 va mostrar una eficàcia de l'ablació cardíaca per al tractament de la contracció ventricular prematura del 94,1%.
Tècnica L'ablació amb catèter la sol realitzar un electrofisiòleg (un cardiòleg especialment format) en un laboratori de cateterisme.
El procediment d'ablació amb catèter consisteix en introduir diversos catèters flexibles als vasos sanguinis del pacient, normalment a la vena femoral, vena jugular interna o vena subclàvia. A continuació, els catèters s'avancen cap al cor. Els catèters tenen elèctrodes a les puntes que poden mesurar els senyals elèctrics del cor. Aquests elèctrodes creen un mapa de les vies anormals que causen arrítmies. Aleshores, l'electrofisiòleg utilitza el mapa per identificar les zones d'on s'originen els ritmes cardíacs anormals.
Un cop localitzades les zones anormals, s'utilitzen catèters per subministrar energia mitjançant escalfament local o congelació per eliminar (destruir) el teixit anormal que causa l'arrítmia. L'energia s'aplica amb precaució per evitar danys al teixit cardíac sa. Originalment, s'utilitzava un impuls de corrent continu per crear lesions al sistema de conducció intracardíaca. Tanmateix, a causa d'una alta incidència de complicacions, mai es va aconseguir un ús generalitzat.
A diferència dels mètodes tèrmics (calor o fred extrems), l'electroporació s'utilitza i s'avalua com a mitjà per eliminar àrees molt petites de múscul cardíac. El catèter cardíac subministra trens d'impulsos elèctrics ultraràpids d'alt voltatge que formen porus irreversibles a les membranes cel·lulars, provocant la mort cel·lular del múscul cardíac, sense matar els teixits adjacents (esòfag i nervi frènic). Es creu que permet una millor selectivitat que les tècniques tèrmiques anteriors, que utilitzaven calor o fred per eliminar volums més grans de múscul.
Un tipus d'ablació amb catèter és l'aïllament de la vena pulmonar, on l'ablació es fa a l'aurícula esquerra, a la zona on es connecten les 4 venes pulmonars. L'ablació per radiofreqüència per a la fibril·lació auricular pot ser unipolar (un elèctrode) o bipolar (dos elèctrodes). Tot i que la bipolar pot tenir més èxit, tècnicament és més difícil, cosa que fa que la unipolar s'utilitzi més sovint. Però la bipolar és més eficaç per prevenir arrítmies auriculars recurrents.
Referències
Categoria:Procediments cardíacs