va ser un compositor i crític musical suec. Com a compositor, les seves principals influències musicals van ser Edvard Grieg, August Söderman i Richard Wagner, així com l'idioma popular suec.Percy G. Wilhelm Peterson-Berger, An Introduction. (Stockholm, Wilhelm Peterson-Berger Society) 1982.
Peterson-Berger es va guanyar el sobrenom de Peterson-Arger (“Peterson enrabiat”) per les seves crítiques sovint punyents, que li van valer nombroses enemistats. Amb tot, moltes de les seves cançons i peces per a piano figuren entre les composicions sueques més apreciades.
Al costat d'Hugo Alfvén i Wilhelm Stenhammar, Peterson-Berger es va situar al capdavant del romanticisme nacional —tant artístic com literari— dels anys 1890, i la seva obra es troba impregnada de temes vinculats a la natura i a la vida rural sueca.
Biografia Peterson-Berger va estudiar al Conservatori d'Estocolm entre 1886 i 1889 i després a Dresden durant un any.Haglund R. "Peterson-Berger" a The New Grove Dictionary of Opera ed Sadie S. Macmillan, Londres i Nova York, 1997. Va exercir breument com a professor de música a la ciutat d'Umeå a l’inici de la seva carrera.
Peterson-Berger va desenvolupar la major part de la seva trajectòria a Estocolm, compaginant la seva activitat com a músic (compositor i director) amb la de crític musical al principal diari Dagens Nyheter i en altres revistes especialitzades. La seva tasca com a crític va ser extraordinàriament fecunda: va publicar més de 3.000 ressenyes i articles, i va traduir al suec obres de Nietzsche i Wagner.
Més endavant es va retirar definitivament al camp del centre-nord del país, on va passar l’última dècada de la seva vida a la casa que havia construït inicialment com a residència d’estiu.
Obres Com a compositor, va conrear una àmplia gamma de gèneres; tot i que és especialment recordat per les seves peces breus, també va abordar formes de gran envergadura —cinc drames musicals amb textos propis, cinc simfonies i cinc cantates vocals—, a més de música per a piano, cançons i obres de cambra.
És conegut sobretot per tres àlbums de peces romàntiques nacionals per a piano titulats Frösöblomster I, II i III (Flors de Frösö), que inclouen Vid Frösö kyrka (A l'església de Frösö) i Sommarsång (Cançó d'estiu). Els conjunts, que van ser compostos durant un període de divuit anys (1896 - 1914) i reunits posteriorment com a col·lecció, s'han guanyat la fama de representar una "suecitat" per excel·lència en la línia romàntica i nacionalista de la seva època. La més famosa de les peces, Sommarsång (Cançó d'estiu) recorda les càlides, tranquil·les, harmonioses i brillants vespres prèvies a l'estiu on el sol del nord gairebé mai no es pon; van ser el gran avenç per a Wilhelm. Sommarsång encara és conegut per la majoria dels suecs, fins i tot per a persones en general poc interessades en la música: a la majoria dels joves estudiants de piano dels països nòrdics se'ls ha ensenyat aquesta peça. Les seves cançons per a conjunt vocal també s'executen amb regularitat i formen part del repertori bàsic dels cors suecs.
Altres obres seves inclouen les cinc simfonies -entre elles la núm. 2 Sunnanfärd i la núm. 3 Same-Ätnam generalment considerades les millors-, així com les òperes Ran, Arnljot, Domedagsprofeterna ("Els profetes del dia del judici final") i Adils och Elisiv ("Adils i Elisiv"). El seu domini de les formes més grans, tant en arquitectura com en instrumentació, està en disputa.
Va ser director d'escena a l'Òpera d'Estocolm entre 1908 i 1910. No obstant això, l'òpera Arnljot s'ha convertit en un símbol per a la província de Jämtland i s'hi representa regularment, com a "drama musical", a Arnljotlägden a Frösön, a prop de l'antiga casa de Peterson-Berger, Sommarhagen. Domedagsprofeterna és l'antítesi dArnljot, una comèdia musical lleugera i festiva ambientada a Uppsala del , mentre que la saga Adils och Elisiv on el "talsång" (cançó de parla) sueca va assolir la seva expressió més pura és una obra que exalta la creença de Peterson-Berger en l'humanisme i la bondat del home.Percy G. Wilhelm Peterson-Berger, An Introduction. (Stockholm, Wilhelm Peterson-Berger Society) 1982.
També va escriure una vuitantena de cançons, moltes de les quals ambientades amb poemes d'Erik Axel Karlfeldt, per exemple Aspåkerspolska
Selecció d'obres Orquestral Cadascuna de les simfonies de Peterson-Berger porta un títol: Simfonia núm. 1 en si bemoll major, Baneret [La bandera], si bemoll major, 1889–1890, 1903, rev. 1932–1933 Simfonia núm. 2 en mi bemoll major, Sunnanfärd [El viatge cap al sud], mi bemoll major, 1910 Simfonia núm. 3 en fa menor, Same-Ätnam [Lapònia], fa menor, 1913–1915 Simfonia núm. 4 en la major,Holmia [Estocolm], la major, 1929 Simfonia núm. 5 en si major, Solitudo, si menor, 1932–1933 Simfonia núm. 6, Hellas ("Grècia"), 1935-1938 - inacabada
Dansa oriental ("Danza oriental"), 1889-1890 Concert per a violí en fa sostingut menor, 1915-1928 Romanç en re menor per a violí i orquestra, 1915 Törnrosagagan ("La història de la bella dorment"), 1934
Òpera Ran, 1899-1900 Lyckan ('La felicitat'), 1903 Arnljot, 1907-1909 The Doomsday Prophets ('The Doomsday Prophets'), 1912-1917 Adils i Elisiv, 1921-1924
Vocal Sveagaldar, cantata, 1897 Cançons parcials/música per a cor: Deu cançons per a cor mixt; Àlbum, 8 cançons per a cor mixt (incloent els seus escenaris de 'Stemning' de J. P. Jacobsen i 'I Fyrreskoven' de Helena Nyblom); Nit de juny (paraules de MJ Lermontov traduïdes per W P-B; Ocell d'or; Arbre, Ingerid Sletten, princesa (paraules Bjornstjerne Bjornson); Va arribar la primavera a Walborg Night; Rest in the Forest – Chorus mysticus (paraules JS C Welhaven); Nit d'estiu. Cançons solistes: Jamtlandsminnen (Memòries de Jamtland) opus 4 (1893), quatre cançons en to popular suec (Op. 5) incloent 'When I walk alone in the dark forest' i 'Among the tall pine trunks', De les cançons de Fridolin (De les melodies de Fridolin) amb paraules d'E A Karlfeldt (1900), Ur Hösthorn (1928), Återkomst (Retorn)
Música de piano Frösöblomster ("Fröso Flowers"), 1896, 8 peces que inclouen Cançó d'estiu, Lawn tennis, To the roses, Felicitacions i Vid Frösö church Frösöblomster II, 1900, 6 peces Frösöblomster III: I sommarhagen, 1914, inclòs Intåg i Sommarhagen Sis cançons per a piano, 1897 Memòries de viatge, 1908 Earina, 1917, 7 peces Italiana, 1922 Anacreontika, dos llibres, 1924 i 1936
Crític i escriptor A més de ser compositor, Peterson-Berger també va ser un crític musical respectat encara que molt controvertit per al diari d'"Estocolm Dagens Nyheter" ("Notícies del dia") entre 1896 i 1930.Haglund R. Peterson-Berger in The New Grove Dictionary of Opera ed Sadie S. Macmillan, Londres i Nova York, 1997. Va ser conservador i va lluitar contra la creixent influència del modernisme en la música, especialment d'Arnold Schoenberg i els seus seguidors. El seu progrés es va veure obstaculitzat per molts enemics que va fer a través dels seus escrits; va atacar el virtuosisme vistos i l'academicisme sec amb sàtira però també amb rigorositat.Haglund R. Peterson-Berger in The New Grove Dictionary of Opera ed Sadie S. Macmillan, Londres i Nova York, 1997. Per als compositors o intèrprets que no s'ajustaven al seu gust (o que eren dones músics joves i insegures, per posar un exemple típic), no estava per sobre dels insults personals greus.
Altres escrits inclouen Svensk musikkultur (cultura musical sueca, 1911) que inclou atacs clars i satírics contra l'establishment musical predominant, Richard Wagner som kulturföreteelse (Richard Wagner com a fenomen cultural, 1913), així com traduccions de Tristany i Isolda. (per a una producció de 1909 a Estocolm), i El naixement de la tragèdia (1902) i Així parlava Zaratustra (1919) de Friedrich Nietzsche.Percy G. Wilhelm Peterson-Berger, An Introduction. Stockholm, Wilhelm Peterson-Berger Society, 1982.
L'home Més tard, un conegut va recordar la seva sorpresa quan, en un viatge en tren des d'Estocolm a Östersund i Frösön, l'home gran i famós crític va esclatar de sobte a plorar i es va sentir suau com un nen quan el paisatge bucòlic del seu estimat Jämtland començava a desplegar-se per la finestra. Fins i tot aquest escriptor, però, va assenyalar que fins i tot l'aspecte físic i el comportament amenaçador i miserable de Peterson-Berger s'ajustaven a l'estereotip del dur escandinau.
La seva casa a l'illa de Frösön prop d'Östersund (on va passar els estius a partir de 1914 i després va viure permanentment a partir de 1930) està oberta al públic durant els mesos d'estiu i és tal com la va deixar el compositor. La sala de música de la planta baixa té el seu piano de cua (era un pianista competent), una sala de treball (amb una “finestra” amb vista a Storsjön) i una biblioteca (amb la seva col·lecció de llibres i partitures), mentre que a la planta superior es poden veure els dormitoris. Hi vivia sol amb un majordom i els seus gats. També hi ha una petita cafeteria on es venen llibres i CD.Percy G. Wilhelm Peterson-Berger, An Introduction. Stockholm, Wilhelm Peterson-Berger Society, 1982.
Referències
Bibliografia The National Encyclopedia, volum 15 (1994) | Nationalencyklopedin
Fonts Percy G. Wilhelm Peterson-Berger, Una introducció. Estocolm, Societat Wilhelm Peterson-Berger, 1982. http://www.cpdl.org/wiki/index.php/Wilhelm_Peterson-Berger]/a la Biblioteca de domini públic coral (ChoralWiki) https://www.peterson-berger.se https://www.arnljot.se
Categoria:Crítics musicals Categoria:Alumnes del Reial Conservatori d'Estocolm Categoria:Persones del Comtat de Västernorrland Categoria:Morts a Suècia Categoria:Compositors suecs del Romanticisme Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors suecs morts al segle XX