fou una mestra catalana, militant del PSUC i primera alcaldessa d'Alpens. Acabada la Guerra Civil, fou sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, condemnada i reclosa a la Presó de dones de les Corts;Arxiu Tribunal Militar Tercer-Barcelona. Consell de Guerra Sumaríssim (1939) Causa 000338 contra Joana Matia Borau.Ref.765 també fou apartada del magisteri. És considerada una de les pioneres del municipalisme feminista republicà.
Biografia Nascuda a Barcelona, filla de Macario Matia Sánchez nascut a Palència i mort a Barcelona l'any 1933, militar de professió i de Francisca-Benigna Borau Lacasta (Barcelona 1881-1960), era mestra de professió, estava casada amb Jesús Mercadé Aguadé (Vilabella, 1905- Barcelona, 1995) i tenia dues filles, Maria Mercedes *1931 i Elena *1934.
Durant els cursos 1931-1932-1933, va estar al càrrec de la secció de nenes del Col·legi-Academia Sagrada Família de Barcelona.Arxiu Militar Tercer Barcelona - Auditoría de Guerra de la Cuarta Región Militar. Consejo permanente n.1 Juzgado n.10 - Datos y Antecedentes relativos a JUANA MATIA BORAU para la tramitación del juicio sumarísimo de urgencia n.7269 - Barcelona, 11 mayo 1939 Amb vint-i-sis anys, va ser destinada a Alpens (Lluçanès). Va prendre possessió de la plaça de mestre el 28 de novembre de 1934 i va exercir fins a finals de juliol de 1936. Arran del recent cop d'estat del 18 de juliol, l'Ajuntament va acordar en el ple del dia 31, cessar l'alcalde, Ramon Bosom Marginet, i tres regidors considerats desafectes al Front Popular. Matia va ser nomenada nova alcaldessa en representació del PSUC.Ajuntament d'Alpens. Llibre d'actes de 31 juliol 1936 - Pàg.40-42 Nomenament de la Sra. Joana Matia Borau, del Psuc, com a nova alcaldessa, en aplicació dels articles 71-111 de la llei municipal catalana. Només va ocupar el càrrec tres mesos, però va endegar importants i dràstiques reformes, recordant als fabricants que havien d'augmentar un 15 per cent el sou dels treballadors i complir estrictament els horaris de feina decretats per la Generalitat republicana. Va confiscar els crèdits compartits amb el Bisbat i va rellevar el secretari; també va municipalitzar el Cementiri i va destinar la Rectoria a Casa comunal. Seguint els criteris del Consell de l'Escola Nova Unificada, del pedagog Joan Puig i Elias, Matia va proposar habilitar l'antic convent de monges, junt amb la confiscada Torre-Casino de Miquel Casals i Carles, per a la instal·lació de les escoles municipals. Amb aquesta finalitat va impulsar un crèdit extraordinari de 12.455 pessetes a pagar entre els grans contribuents del poble.
Amb la victòria del general Franco i la desfeta de l'Exèrcit Popular de la República, va ser detinguda amb l'acusació d'haver ostentat el càrrec d'alcaldessa, va ser jutjada en un consell de guerra sumaríssim i sentenciada a una pena de vint anys de presó, que finalment va ser commutada per dos anys i quatre mesos. El 1941 va ser donada de baixa del magisteri. El 1949 li van concedir l'indult, però fins al 24 de novembre de 1976 no va ser amnistiada.
Referències
Categoria:Alcaldes catalans Categoria:Militants barcelonins del Partit Socialista Unificat de Catalunya Categoria:Represaliats polítics Categoria:Morts el 1991 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Comunistes barcelonins Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Alcaldes espanyols Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1908