El mont del Temple o Esplanada de les Mesquites és un turó a la Ciutat Vella de Jerusalem. Antigament lloc de dos temples israelites i jueus successius, ara acull el recinte islàmic conegut com a Al-Aqsa (), que inclou la mesquita d'Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca. Ha estat venerada com a lloc sagrat durant milers d'anys, fins i tot en el judaisme, el cristianisme i l'islam.
L'emplaçament actual és una plaça plana envoltada de murs de contenció (inclòs el Mur Occidental), que van ser construïts pel rei Herodes al segle I aC per a una expansió del Segon Temple Jueu. La plaça està dominada per dues estructures monumentals construïdes durant els califats Rashidun i omeia primerenc després de la captura de la ciutat l'any 637 dC:Nicolle, David (1994). la sala d'oració principal de la mesquita d'al-Aqsa i la Cúpula de la Roca, a prop del centre del turó, que es va completar l'any 692 dC, convertint-la en una de les estructures islàmiques existents més antigues del món. Els murs i portes herodians, amb afegits dels períodes romà d'Orient tardà, musulmà primerenc, mameluc i otomà, flanquegen el lloc, al qual s'hi pot accedir a través d' onze portes, deu reservades per a musulmans i una per a no musulmans, amb llocs de guàrdia de la Policia d'Israel a prop de cadascuna. El pati està envoltat al nord i a l'oest per dos pòrtics de l'època mameluca (riwaq) i quatre minarets.
El mont del Temple jueu El Mont del Temple és el lloc més sagrat del judaisme, i on antigament hi havia dos temples jueus. Segons la tradició i les escriptures jueves, el Primer Temple va ser construït pel rei Salomó, fill del rei David, l'any 957 aC, i va ser destruït per l'Imperi neobabilònic, juntament amb Jerusalem, l'any 587 aC. No s'ha trobat cap evidència arqueològica que verifiqui l'existència del Primer Temple, i les excavacions científiques han estat limitades a causa de sensibilitats religioses. El Segon Temple, construït sota Zorobabel l'any 516 aC, va ser renovat posteriorment pel rei Herodes i finalment destruït per l'Imperi Romà l'any 70 dC. La tradició jueva ortodoxa sosté que és aquí on es construirà el tercer i últim Temple quan vingui el Messies.Baker, Eric W.. El Mont del Temple és el lloc cap al qual es dirigeixen els jueus durant l'oració. Les actituds jueves envers l'entrada al lloc varien. A causa de la seva extrema santedat, molts jueus no caminaran pel Mont mateix, per evitar entrar involuntàriament a la zona on es trobava el Sant dels Sants, ja que, segons la llei rabínica, encara hi ha algun aspecte de la presència divina al lloc.Maimonides, Mishneh Torah, Avoda, Beit haBechira, 6:14.Sidra DeKoven Ezrahi, Bernard Avishai, 'Jews Don’t Have a
És el lloc més sagrat del judaisme perquè en el mont Moria se situa la història bíblica del sacrifici d'Isaac. El lloc de la pedra del sacrifici d'Isaac (la Sagrada Pedra d'Abraham) va ser escollit pel Rei David per construir un santuari que albergués l'objecte més sagrat del judaisme, l'Arca de l'Aliança.
El recinte de la mesquita d'Al-Aqsa, situat a la part superior del lloc, és la segona mesquita més antiga de l'Islam, i una de les tres mesquites sagrades, els llocs més sagrats de l'Islam; és venerada com "el Noble Santuari"."Factbox: Where is Al Aqsa mosque and why is it so important in Islam?". Reuters. Retrieved 2023-07-23. Where and What Is the al-Aqua Mosque? The Al-Aqsa lies at the heart of Jerusalem's Old City on a hill known to Jews as Har ha-Bayit, or Temple Mount, and to Muslims internationally as al-Haram al-Sharif, or The Noble Sanctuary. Muslims regard the site as the third holiest in Islam, after Mecca and Medina. Al-Aqsa is the name given to the whole compound and is home to two Muslim holy places: the Dome of the Rock and the Al-Aqsa Mosque, also known as the Qibli Mosque, which was built in the 8th century AD. El seu pati (sahn) pot acollir més de 400.000 fidels, convertint-lo en una de les mesquites més grans del món. Tant per als musulmans sunnites com per als xiïtes, es classifica com el tercer lloc més sagrat de l'Islam. La plaça inclou el lloc considerat com el lloc on el profeta islàmic Mahoma va ascendir al cel, i va servir com a primera "qibla", la direcció cap a la qual giren els musulmans quan resen. Com en el judaisme, els musulmans també associen el lloc amb Salomó i altres profetes que també són venerats a l'Islam. El lloc, i el terme "al-Aqsa", en relació amb tota la plaça, també és un símbol d'identitat central per als palestins, inclosos els cristians palestins.
Segons l'ortodòxia jueva, els jueus tenen prohibit ingressar al mont del Temple perquè ho consideren un lloc sagrat i perquè hi hauria la possibilitat de violar el sancta sanctorum del desaparegut temple, és a dir, la zona on tan sols podia (i pot, fins i tot hui dia) ingressar el Summe Sacerdot. Poden ingressar-hi els cristians només si obeeixen unes estrictes regulacions.
Des de les croades, la comunitat musulmana de Jerusalem ha gestionat el lloc a través del Waqf Islàmic de Jerusalem. El lloc, juntament amb tota Jerusalem Est (que inclou la Ciutat Vella), va ser controlat per Jordània des del 1948 fins al 1967 i ha estat ocupat per Israel des de la Guerra dels Sis Dies de 1967. Poc després de capturar el lloc, Israel va retornar la seva administració al Waqf sota la custòdia haiximita jordana, tot mantenint el control de seguretat israelià. El govern israelià imposa la prohibició de l'oració per part dels no musulmans com a part d'un acord generalment anomenat "status quo". El lloc continua sent un punt focal important del conflicte israelià-palestí. miniatura|Extracte d'un mapa britànic de 1841 que mostra tant "Mesjid el-Aksa" com "Jami el-Aksa"
La mesquita musulmana El terme anglès "mesquita al-Aqsa" és una traducció d' al-Masjid al-'Aqṣā () o al-Jâmi' al-Aqṣā ().PEF Survey of Palestine, 1883, volume III Jerusalem, p. 119: "The Jamia el Aksa, or 'distant mosque' (that is, distant from Mecca), is on the south, reaching to the outer wall. The whole enclosure of the Haram is called by Moslem writers Masjid el Aksa, 'praying-place of the Aksa,' from this mosque." Al-Masjid al-'Aqṣā – «la mesquita més llunyana» – deriva de la sura 17 de l'Alcorà («El viatge nocturn»), que diu que Mahoma va viatjar des de la Meca fins a la mesquita, des d'on posteriorment va ascendir al Cel. Escriptors àrabs i perses com el geògraf del segle X Al-Maqdisi, l'erudit del segle XI Nasir Khusraw, el geògraf del segle XII Muhammad al-Idrisi i l'erudit islàmic del segle XV Mujir al-Din, així com els orientalistes americans i britànics del segle XIX Edward Robinson, Guy Le Strange i Edward Henry Palmer van explicar que el terme Masjid al-Aqsa es refereix a tota la plaça de l'esplanada que és el tema d'aquest article (tota la zona, incloent-hi la Cúpula de la Roca, les fonts, les portes i els quatre minarets), perquè cap d'aquests edificis existia en l'època en què es va escriure l'Alcorà.
Al-Jâmi' al-Aqṣá fa referència al lloc específic de l'edifici de la mesquita congregacional amb cúpula platejada,PEF Survey of Palestine, 1883, volume III Jerusalem, p. 119: "The Jamia el Aksa, or 'distant mosque' (that is, distant from Mecca), is on the south, reaching to the outer wall. The whole enclosure of the Haram is called by Moslem writers Masjid el Aksa, 'praying-place of the Aksa,' from this mosque." també coneguda com a Mesquita Qibli o Capella Qibli ( al-Jami' al-Aqsa o al-Qibli, o Masjid al-Jumah o al-Mughata ), en referència a la seva ubicació a l'extrem sud del recinte com a resultat del trasllat de la qibla islàmica de Jerusalem a la Meca."Al-Aqsa Mosque: Do Not Intrude!". Palestine-Israel Journal. Not only do the Israeli occupation authorities prevent freedom of movement and freedom of worship, they interfere in defining Al-Aqsa Mosque by restricting the meaning of Al-Aqsa Mosque to the southernmost building, Qibli Mosque, rather than all 144 dunums or 36 acres. Els dos termes àrabs diferents, traduïts com a "mesquita" en anglès, són paral·lels als dos termes grecs diferents traduïts com a "temple" al Nou Testament: (equivalent a Masjid) i (equivalent a Jami'a), i l'ús del terme "mesquita" per a tot el recinte segueix l'ús del mateix terme per a altres llocs islàmics primerencs amb grans patis com la Mesquita d'Ibn Tulun al Caire, la Mesquita Omeia a Damasc i la Gran Mesquita de Kairouan. Altres fonts i mapes han utilitzat el terme al-Masjid al-'Aqṣā per referir-se a la mesquita congregacional en si.
En el mont, se situen també dos dels temples més importants de l'islam construïts ambdós al : la Mesquita d'Al-Aqsa, que és la mesquita més gran de Jerusalem. la Cúpula de la Roca, que deu el seu nom al fet que es creu que té a l'interior la pedra sobre la qual Abraham es disposava a sacrificar el seu fill Ismael -segons la tradició islàmica-; els musulmans creuen que, també des d'aquesta mateixa pedra, va ser elevat Mahoma al cel. La cúpula és un dels llocs més representatius de la ciutat. Actualment, el mont és un dels llocs sagrats més disputats del món.
Inici de la Segona Intifada El 28 de setembre de 2000, després d'una visita d'Ariel Xaron i membres del partit Likkud, juntament amb 1.000 guàrdies armats, van visitar el recinte d'al-Aqsa. La visita va ser vista com un gest provocador per molts palestins, que es van reunir al voltant del lloc. Després que Sharon i els membres del Partit Likud marxessin, va esclatar una manifestació i els palestins que es trobaven al recinte del Haram al-Sharif van començar a llançar pedres i altres projectils contra la policia antiavalots israeliana. La policia va disparar gas lacrimogen i bales de goma contra la multitud, ferint 24 persones. La visita va desencadenar una revolta de cinc anys per part dels palestins, comunament coneguda com la Intifada d'al-Aqsa, tot i que alguns comentaristes, citant discursos posteriors de funcionaris de l'Autoritat Palestina, en particular Imad Falouji i Yasar Arafat, afirmen que la Intifada s'havia planificat amb mesos d'antelació, ja al juliol, després del retorn d'Arafat de les converses de Camp David als Estats Units. El 29 de setembre, el govern israelià va desplegar 2.000 policies antiavalots a la mesquita. Quan un grup de palestins va sortir de la mesquita després de les oracions del divendres (Jumu'ah), van llançar pedres contra la policia. La policia va assaltar el recinte de la mesquita, disparant munició real i bales de goma contra el grup de palestins, matant quatre persones i ferint-ne uns 200.Dean, 2003, p. 560.
El 3 de gener de 2023, el ministre de Seguretat Nacional israelià, Itamar Ben-Gvir, va visitar el Mont del Temple a Jerusalem, cosa que va provocar protestes dels palestins i la condemna de diversos països àrabs.
Gestió i accés miniatura|Una porta de seguretat que vigila l'entrada al recinte. Un Waqf islàmic ha gestionat el Mont del Temple ininterrompudament des de la reconquesta musulmana del Regne Llatí de Jerusalem el 1187. El 7 de juny de 1967, poc després que Israel prengués el control de la zona durant la Guerra dels Sis Dies, el Primer Ministre Leví Eixkol va assegurar que "no es causarà cap mal als llocs sagrats per a totes les religions". Juntament amb l'ampliació de la jurisdicció i l'administració israelianes sobre Jerusalem Est, la Kenésset va aprovar la Llei de Preservació dels Llocs Sagrats, que garanteix la protecció dels Llocs Sagrats contra la profanació, així com la llibertat d'accés als mateixos. El lloc continua estant dins de la zona controlada per l'Estat d'Israel, i la seva administració segueix estant en mans del Waqf Islàmic de Jerusalem.