(Els soldats) és una òpera en quatre actes en alemany composta per Bernd Alois Zimmermann, basada en el drama homònim escrit per Jakob Michael Reinhold Lenz. En una carta que acompanyava un exemplar acabat d'imprimir (23 de juliol de 1776) que va enviar al seu millor amic, el filòsof alemany Johann Gottfried von Herder, Lenz es va descriure a si mateix com "un enigma fins i tot per als meus amics més preuats", i afegia "Aquí tens, a les teves santes mans, la peça que s'ha endut la meitat de la meva vida... (les idees que conté són) certes i ho continuaran sent, fins i tot després que els segles hagin pogut caminar caminar amb menyspreu per damunt del meu cap".
Zimmermann va escriure i revisar la seva òpera en diverses fases entre 1957 i 1964; es va estrenar el 1965 i l'estrena va ser dedicada a Hans Rosbaud . El mateix Zimmermann va escriure el llibret seguint fidelment l'obra amb l'excepció d'alguna repetició del text i alguns talls escadussers. És l'única òpera completa composta per l'autor i es considerada una de les partitures més significatives escrites en la segona meitat del .Introducció a un article de The Economist: "His works include the opera 'Die Soldaten', one of the most important and influential operas written in Germany since the second world war."New National Theatre, Tokyo production notes "A masterpiece of twentieth century opera, famous both for its importance in terms of the idea of opera as "a total work of art" and for how notoriously difficult it is to stage."
Composició Die Soldaten va sorgir com a resultat d'un encàrrec de l'Òpera de Colònia, i Zimmermann va començar a compondre-la el 1957.
La seva idea original era presentar l'òpera en dotze escenaris diferents, envoltant el públic, que s'asseia en cadires giratòries. En avaluar una primera versió d'aquesta idea, però, la direcció de l'Òpera de Colònia, inclòs el director musical, Wolfgang Sawallisch, van advertir Zimmermann de la impossibilitat de dur-la a terme.Llibret de Die Soldaten al DVD (Arthaus 100 270)
El 1963 Zimmermann va completar una Vokal-Sinfonie utilitzant música de l'òpera d'acord amb la idea original, per demostrar que en versió de concert la música era interpretable.New National Theatre, Tokyo production notes "Conductor Wakasugi Hiroshi led the premiere performance of this work in Japan as a vocal symphony in 1999."Avant Garde Project "...this opera was at first declared unplayable, and so in 1963 Zimmermann prepared the Vocal Symphony from a set of linked scenes to demonstrate in concert performance that the music could be played." No obstant, segons la seva vídua, mai no va completar una versió de l'òpera segons aquella primera idea.John Rockwell, "Boston Opera: Die Soldaten Has US Premiere". The New York Times, 8 de febrer de 1982. Va ser entre 1963 i 1964, durant una estada d'estudis a la Villa Massimo de Roma, que Zimmermann va revisar la seva composició en la versió que va estrenar-se l'any següent i que és la que actualment s'interpreta.
Historial de les representacions La WDR (Westdeutscher Rundfunk) va emetre escenes de Die Soldaten el 1963, però la primera representació, amb la companyia de l'Òpera de Colònia dirigida per Michael Gielen, no va tenir lloc fins al 15 de febrer de 1965, després de la revisió de Zimmermann. La WDR ho va enregistrar durant les sessions dels dies 21 i 22 de febrer i 2 i 3 de març al seu estudi principal. L'any 1969, Gielen també va dirigir l'estrena a l'Òpera de l'Estat de Baviera, a Múnic, ressenyada per tota la crítica solvent com un gran èxit. miniatura|170px|esquerra|Die Soldaten al Festival de Salzburg La primera actuació britànica va arribar durant el Festival d'Edimburg de 1972, quan la companyia Deutsche Oper am Rhein va portar una producció de Düsseldorf de 1971 al King's Theatre. L'òpera no va arribar a Londres fins al novembre de 1996, en una posada en escena de l'English National Opera amb Jon Garrison com a Desportes.Ian Pace, "First Performances: Die Soldaten in London". Tempo (New Ser.), 200, 41–42 (1997). L'estrena als Estats Units va ser el 7 de febrer de 1982 per l' Opera Company of Boston dirigida per Sarah Caldwell amb Phyllis Hunter com a Marie, Beverly Morgan com a seva germana Charlotte, William Cochran com a Desportes i Joaquin Romaguera com a capità Pirzel.Michael Walsh, "The End of a World". Time, 22 de febrer de 1982. Die Soldaten va arribar a Nova York el 1991 en una producció de la New York City Opera sota la batuta de Christopher Keene.Peter G. Davis, "Look Back In Angst", New York, 10 de maig de 1999.
El 1988 i el 1989 Bernhard Kontarsky va dirigir unes representacions a l'Òpera de Stuttgart amb l'interpretació de Nancy Shade com a Marie, que van ser enregistrades en un CD de Teldec i, molt més tard, en un DVD d'Arthaus.
La Semperoper de Dresden va presentar l'òpera per primera vegada el 1995 en una celebrada posada en escena de Willy Decker. L'estrena al Japó, que va tenir lloc al New National Theatre de Tòquio el maig de 2008, dirigida per Hiroshi Wakasugi, va utilitzar la posada en escena de Decker; Wakasugi, que havia estat director titular de la Semperoper entre 1982 i 1991, havia enregistrat l'original (1963) Vokal-Sinfonie "Die Soldaten" für 6 Gesangs-Solisten und Orchester amb l'orquestra de la WDR, a Londres, el 1978.
L'òpera va ser programada al festival Ruhrtriennale d'Alemanya, a Bochum, el 2006, amb posada en escena de David Pountney i direcció musical de Steven Sloane. Aquesta aclamada producció va ser enregistrada i distribuïda posteriorment com a DVD.DVD Die Soldaten La mateixa producció es va presentar amb èxit el 2008 a Nova York, al Park Avenue Armory, dins del programa estival del Lincoln Center Festival.
Die Soldaten va ser interpretada per primera vegada al Festival de Salzburg, l'agost de 2012, amb la Filharmònica de Viena dirigida per Ingo Metzmacher . Un any més tard va ser posada en escena per Calixto Bieito a l'Òpera de Zuric ; Marc Albrecht va dirigir, amb Susanne Elmark com a Marie i Peter Hoare repetint el paper de Desportes que havia cantat a Bochum, Tòquio i Nova York. La mateixa producció va presentarse a la Komische Oper de Berlín el 2014, sempre amb Susanne Elmark en el paper de Marie, dirigida per Gabriel Feltz.
El maig de 2014 l'òpera va tornar a l'Òpera de l'Estat de Baviera en una posada en escena de Andreas Kriegenburg, dirigida per Kirill Petrenko, amb Barbara Hannigan en el paper de Marie. Una de les representacions va ser retransmesa en directe per Internet el 31 de maig de 2014.
L'estrena a l'Amèrica Llatina va tenir lloc el juliol de 2016, en una nova producció del Teatro Colón de Buenos Aires amb una direcció escènica de Baldur Brönnimann i musical de Pablo Maritano, que va merèixer grans elogis de la crítica. La cinquena i última representació es va retransmetre en directe, amb Susanne Elmark en el paper de Marie.
Susanne Elmark és la cantant que més vegades ha cantat Marie en aquests darrers anys: el març de 2018 a l'Òpera de Nuremberg, amb posada en escena per Peter Konwitschny i el maig de 2018, al Teatro Real de Madrid, amb la posada en escena de Calixto Bieito i direcció musical de Pablo Heras-Casado. El centenari de Zimmermann s'ha celebrat també a Colònia amb una producció creada per Carlus Padrissa (La Fura dels Baus) l'abril de 2018.
Rols Rol Tipus de veu Repartiment de l'estrena, 15 de febrer de 1965Director : Michael Gielen Wesener, comerciant de merceria a Lilla baix Zoltán Kelemen Marie, la seva filla soprano Edith Gabry Charlotte, la seva filla mezzosoprano Helga Jenckel Mare de Wesener contralto Maura Moreira Stolzius, un mercer a Armentières baríton Claudio Nicolai La mare de Stolzius contralto Elisabeth Schärtel Obrist (coronel), Graf (comte) von Spannheim baix Erich Winckelmann Desportes, un noble francès tenor Anton de Ridder Capità Haudy baríton Gerd Nienstedt Capità Mary baríton Camillo Meghor Capità Pirzel tenor (agut) Albert Weikenmeier El pare Eisenhardt, un capellà militar baríton Heiner Horn Tres joves agents tenors Norman Paige, Hubert Möhler, Heribert Steinbach Gräfin (comtessa) de la Roche mezzosoprano Liane Synek Fill de la comtessa de la Roche (Jove Comte) tenor Willi Brokmeier El criat de la comtessa sprechgesang El jove guardabosc de Desportes sprechgesang Cambrera andalusa ballarina Madame Roux, propietària del cafè paper mut Funcionaris, oficials, capitans papers muts 18 oficials i alferes sprechgesang i percussió
Sinopsi argumental Lloc: Lilla i Armentières, ciutats properes al Flandes francès. Època: (Zimmermann) "Ahir, avui i demà".
Acte 1 Escena 1 (Estrofa) : Marie s'ha traslladat d'Armentières a Lille amb el seu pare, Wesener, un comerciant d'articles de fantasia. Escriu una carta a la mare del seu promès, Stolzius, un jove comerciant de teixits a Armentières, mentre la seva germana Charlotte fa costura. Ària de Charlotte: Herz, kleines Ding, uns zu quälen (Cor meu, petites coses ens tormenten). S'enceta una discussió entre les germanes quan Charlotte s'enriu de l'amor de Marie per Stolzius.
Escena 2 (Xacona I) : Stolzius s'enyora de Marie des que ha marxat a Lille, però s'anima quan la seva mare li porta una carta.
Escena 3 (Ricercari I) : Desportes és un noble francès de Hainaut i un dels clients de Wesener. Fa la cort a la plebea Marie i es guanya el seu afecte. El seu pare, però, li prohibeix d'anar amb ell al teatre: que un plebeu acompanyés un oficial en públic perjudicaria l'honor de la família.
Escena 4 (Tocata I) : A les trinxeres, a Armentières, els oficials discuteixen amb el pare Eisenhardt els mèrits relatius de la comèdia. El capità Haudy, un dels oficials, considera que té més valor que un sermó. Eisenhardt sosté que la comèdia deteriora en els soldats el sentit del que és correcte: la seva moral relaxada ha comportat la misèria per a un gran nombre de dones joves. Haudy contesta amb l'argument: "Una vegada puta, sempre puta". No, respon Eisenhardt, "una puta no ho seria mai si no hi fos obligada".
Escena 5 (Nocturn I) : Wesener aconsella a la seva filla que sigui prudent en les seves relacions amb Desportes, tot i que alimenta secretament l'esperança que arribi casar-se amb el jove aristòcrata. Mentrestant, diu, no seria prudent renunciar completament a Stolzius. A mesura que es congria la tempesta, Marie es va angoixant pels dilemes que s'acumulen en el seu cor.
Acte 2 Escena 1 (Tocata II) : Els oficials parlen de política i de Stolzius, i filosofen, al cafè Armentières, propietat de Madame Roux. Quan el coronel i l'Eisenhardt marxen, comença un ball a ritme de jazz (Rondeau à la marche), animat per la cambrera andalusa: O Angst! Tausendfach Leben . . . Götter wir sind! (Oh quina por! Milers de vides.. Sóm com deus!) Després de cinc rodolins, la cançó s'atura quan retornen el coronel i Eisenhardt amb Haudy. Arriba Stolzius, i els oficials fan comentaris maliciosos sobre la relació de Marie amb Desportes. Es produeix un gran enrenou.
Intermezzo
Escena 2 (Capriccio, Coral i Xacona II) : Marie ha rebut una carta plena de retrets d'Stolzius. L'està llegint amb llàgrimes als ulls quan entra Desportes. Ell, enburlant-se, li dicta una resposta brusca. La seva adulació té finalment l'efecte desitjat: el cor de Marie està guanyat. A l'habitació del costat, la mare de Wesener canta la cançó popular Rösel aus Hennegay, amb el seu to profètic, Algun dia la teva creu t'arribarà. En un escenari dividit apareixen, d'una banda, Marie i Desportes com una parella enamorada, i de l'altra, Stolzius i la seva mare que intenta convèncer-lo que després d'haver trencat el seu compromís, la "puta dels soldats", Marie, no era digna d'ell. Però Stolzius la defensa i jura venjar-se de Desportes.
Acte 3 Escena 1 (Rondino) : Conversen Eisenhardt i el capità Pirzel, el comportament estrany del qual es presentat com l'efecte de la monotonia del servei militar. Pirzel anuncia que el capità Mary, amic de Desportes, serà traslladat d'Armentières a Lille.