Osud, JW I/5 (en català El destí), és una òpera en tres actes de Leoš Janáček sobre un llibret en txec del mateix compositor i de Fedora Bartošová. Janáček va iniciar la composició l'any 1903 i la va concloure l'any 1907. És la quarta òpera del compositor i juntament amb la seva darrera, De la casa dels morts, va ser l'única no representada en vida del compositor. Es va poder escoltar per primera vegada l'any 1934 a la Ràdio de Brno, i no va ser estrenada sobre un escenari fins a l'any 1958 al Teatre Mahen de Brno, dirigida per František Jílek.
Origen i context Després de l’èxit de Jenůfa, Janáček inicià la recerca d’un nou tema operístic en un període marcat per la depressió i la crisi personal que patí entre els 40 i els 50 anys, agreujada per la mort de la seva filla Olga, de 21 anys, el 26 de febrer de 1903, i per les tensions d’un matrimoni infeliç. Inicialment, Janáček va seleccionar la novel·la Sonata angelical (Andělská Sonata) de Josef Merhaut com a font per al llibret i arribà fins i tot a visitar els llocs esmentats en el relat, prenent notes sobre les melodies locals. Malgrat aquesta preparació, mai no inicià la composició de l’òpera basada en aquesta obra. miniatura|esquerra|Vista de Luhačovice, en l'època en què el freqüentava Janáček Abans d’emprendre la composició dOsud, Janáček es va mostrar profundament impressionat per dues òperes que va escoltar a Praga el 21 de maig de 1903: La Bohème de Giacomo Puccini i Louise de Gustave Charpentier. De la primera va valorar especialment l’estil conversacional àgil i natural, mentre que de la segona li va cridar l’atenció el realisme en la representació de la vida als barris populars parisencs. També li interessaren els elements més populars de Louise, com les cançons de carrer, les escenes plenes de color i la concepció global de Charpentier, que havia escrit ell mateix el llibret i definia la seva òpera com una «novel·la musical».
Sens dubte, Janáček també estava familiaritzat amb Tosca. La influència general de les òperes italianes del verisme en la seva obra —especialment pel seu caràcter dramàticament intens i violent— ha estat àmpliament reconeguda. No obstant això, existeixen indicis que l’òpera de Puccini va tenir un impacte més directe en l’inici del treball sobre Osud, ja que Janáček va assistir a la primera producció txeca de Tosca al Teatre Nacional de Praga el 26 de novembre de 1903.
miniatura|esquerra|Kamila Urválková, el relat de la seva vida que va fer al compositor va inspirar aquesta òpera
Per recuperar-se dels difícils moments personals, Janáček va passar tres setmanes del mes d’agost a la ciutat balneari de Luhačovice, que es convertiria en el seu lloc de vacances preferit fins a la seva mort. Aquest balneari, freqüentat per l’alta societat txeca, li proporcionà un entorn inspirador per a la nova òpera. Durant la seva estada, hi conegué una jove de Praga, Kamila Urválková, esposa de l’administrador forestal dels boscos txecs (catorze anys més tard també hi trobaria l’últim gran amor de la seva vida: Kamila Stösslová). Després de saber que Janáček era un compositor, Kamila li explicà que havia estat protagonista d’una òpera prèvia, Kamila, de Ludvík Čelanský, estrenada a Praga el 1897, i li confessà que el retrat que Čelanský n’havia fet era inexacte, mostrant-la com a dona flirtejadora i poc responsable. Convencé Janáček perquè creés una nova òpera basada en la seva història, que reflectís la seva veritable personalitat i servís com a acte de reivindicació personal.Tyrrell, John, "Janáček's Fate" (January 1972). The Musical Times, 113 (1547): p. 34–37.
Čelanský i Kamila Urválková van tenir una relació de la qual va néixer un fill. Les pressions exercides per la mare de Kamila, orientades a dissoldre la relació i a assegurar el matrimoni de la filla amb un altre home, fracassaren davant l’embaràs i el naixement del nadó. Janáček desenvolupà Osud com un projecte musical amb finalitat reivindicativa, posant l’accent en la defensa de l’honor de Kamila i reinterpretant els fets des de la seva pròpia perspectiva creativa.
L’experimentat compositor i home madur que era Janáček quedà profundament impressionat per la joventut i la bellesa de Kamila Urválková, la qual exercí una clara influència en la concepció d’aquesta òpera. Tanmateix, Janáček sempre abordà la relació amb ella amb un cert escepticisme i amargor, com es reflecteix en el segon acte. Durant la tardor de 1903, iniciaren una correspondència força intensa, interrompuda abruptament a inicis de la primavera de 1904 per ordre del marit d’Urválková. Els últims missatges que Janáček li envià daten del 20 d’abril de 1904, des de Varsòvia, on el compositor es trobava en gestions per a la direcció del Conservatori.
Janáček inicià els treballs dOsud després del 9 d’octubre de 1903, moment en què ja havia remès Jenůfa al Teatre Nacional de Brno. Segons una carta enviada aquell mateix dia a Kamila Urválková, el compositor cercava un llibretista capaç de crear un text «modern, ple de vida i elegant». Janáček elaborà un esbós de la trama en prosa senzilla i, el novembre de 1903, envià aquest text a Fedora Bartošová, jove escriptora i mestra de 20 anys que havia estat amiga de la seva filla Olga, amb la finalitat que el transformés en un llibret en vers d’inspiració puixkinesca, a l’estil del que es va emprar a Eugeni Oneguin. Janáček posseïa habilitats notables com a llibretista: molts dels llibrets de les seves òperes són obra seva, i va ser capaç de transformar en òpera temes aparentment inapropiats, com un còmic d’animals (La guineueta astuta) o les vicissituds de presoners a Sibèria (De la casa dels morts). Malgrat això, possiblement per un moment de manca d’inspiració o per la inexperiència de la seva col·laboradora, el llibret de Osud ha estat qualificat d’«ingenu i maldestre».Desmond Shawe-Taylor. The Operas of Leóš Janáček. Proceedings of the Royal Musical Association, 85th Sess. (1958-1959), p. 46-64 El llibret va experimentar nombroses modificacions a conseqüència d’una revisió profunda de l’òpera el 1906, que inclogué l’eliminació de personatges i la reescriptura completa del segon acte.
Donada la seva inspiració en la relació amb Kamila Urválková, que s’havia vist mal representada en una òpera anterior de Čelanský, El destí pot considerar-se semiautobiogràfica, amb Živný, l’heroi, identificable amb Janáček. No obstant això, l’obra transcendeix la simple reivindicació de Kamila i esdevé una reflexió sobre la creació musical —el protagonista és compositor—, la complexitat de la paternitat i les relacions afectives i familiars, amb una modernitat psicològica que provocà el rebuig dels teatres. Musicalment, l’òpera mostra un estil extremadament personal, inconfusible i recorregut per una passió glaçada que acompanya la peripècia dramàtica. En essència, Osud es presenta com una òpera sobre un compositor que compon una òpera sobre un compositor que ha escrit una òpera. Inspirant-se en Louise de Charpentier, Janáček subtitulà l’obra com a «tres fragments novel·lescos de la vida».
L’únic personatge amb una construcció psicològica plena és Živný; Míla—que segons la petició de Kamila Urválková havia de ser la protagonista central—i la seva mare actuen més com a figures accessòries, tot i que desencadenen les vicissituds de Živný. La mort de Míla i de la seva mare al final del segon acte resulta descol·locada, generant una impressió de fals final. Per superar aquest desequilibri, sovint l’òpera s’adapta mitjançant un salt enrere: l’obra comença amb el tercer acte, mentre Živný narra als seus alumnes els fets del passat, inserint el primer i segon acte amb una pausa intermediària. La narració conclou amb la resta del tercer acte, aconseguint així una major unitat dramàtica i un clímax més convincent, ja que la mort dels tres personatges principals coincideix en el temps escènic. En aquesta versió de salt enrere, l’òpera es concentra en dos actes: el principi del tercer acte i el primer, i després el segon acte més el final del tercer.
Representacions Janáček va presentar l'òpera al Teatre de Brno el 1906 i al Teatre Vinohrady de Praga el 1907, però ambdós teatres van rebutjar la partitura. La partitura es va mantenir al teatre Vinohrady fins i tot després que Janáček amenacés amb demanda contra el teatre i després que el teatre de Brno fes ofertes d'una possible producció.Tyrrell, John, "Janáček's Fate" (January 1972). The Musical Times, 113 (1547): p. 34–37.
Osud es va donar en concert a Brno els anys 1934, 1948Desmond Shawe-Taylor. Janáček celebrations at Brno. Opera, January 1959, Vol.10 No.1, p18-24. i 1954, tots dirigits per Břetislav Bakala.Simeone, Nigel. Note accompanying 'Břetislav Bakala conducts Janáček - The legendary Brno Radio opera broadcasts and other recordings'. CRQ Editions, 2017. La primera posada en escena va ser l'any 1958 a Brno, dirigida per František Jílek, com a part d'un cicle complet d'òperes al Festival Janáček de 1958, en commemoració del 30è aniversari de la mort de Janáček.Amis, John, "Reports from Abroad: Janáček Festival at Brno" (December 1958). The Musical Times, 99 (1390): p. 674–676. Tanmateix, l'estructura de la trama es va alterar de l'original per donar a la història un format de "salt enrere", on la història comença amb l'acte 3 i interpola l'acte 1 i l'acte 2 com a "salts enrere", abans de tornar per acabar l'acte 3.Tyrrell, John, "Janáček's Fate" (January 1972). The Musical Times, 113 (1547): p. 34–37. Un dia després de l'estrena a l'escenari de Brno, a l'Òpera de Stuttgart es va produir una versió on el llibret va ser considerablement revisat (per Kurt Honolka). Va ser en alemany, sota la batuta de Hans Schwieger i amb un repartiment on destacaven Fritz Wunderlich i una joveníssima Anja Silja, del qual ha quedat testimoni discogràfic.
A la Gran Bretanya va arribar en versió televisada per la BBC el 22 de gener de 1972, d'una representació que havia tingut lloc el 16 d'octubre de 1971 al Teatre de Camden de Londres. El 1983, Simon Rattle la va dirigir al Queen Elisabeth Hall. La primera posada en escena del Regne Unit va ser l'any 1984 a l'English National Opera, produïda per David Pountney, en una traducció de Rodney Blumer, però amb l'estructura argumental original de Janáček intacta. La primera producció nord-americana va ser el juliol de 2003 al Bard Summerscape Festival. Els estudiosos han criticat les debilitats de la trama com la raó de la negligència de l'òpera.Hinton, Stephen, "First Performances: Osud" (December 1984). Tempo (New Ser.), 151: p. 52–53.
Aprofitant el muntatge, Charles Mackerras, la duria al disc per a EMI (reeditat per Chandos), amb les veus de Philip Langridge i Helen Field. Als Estats Units va haver d'esperar fins al 2002, al Bard College Festival, amb decorats de Frank Gehry. De l'original txec se n'han fet dos enregistraments, a més de l'esmentat de Jílek, un més recent de Gerd Albrecht (Orfeo).
Rols Rol Tipus de veu Repartiment d'estrena,primera posada en escena a Brno,25 d'octubre de 1958(Director: František Jílek) Míla Valková soprano Jindra Pokorná Živný, un compositor tenor Jaroslav Ulrych La mare de Míla soprano Jarmila Palivcová Dr. Suda tenor Primera Dama soprano Segona Dama soprano vella eslovaca soprano Esposa del regidor soprano Lhotský, un pintor baríton Konečný baríton Senyoreta Stuhlá, mestra mezzosoprano Senyoreta Pacovská soprano
Argument Acte I L’acció s’inicia al balneari de Luhačovice, on el poètic Dr. Suda comparteix moments amb els amics Konečný, Lhotský i la jove Míla. L’arribada d’un nou hoste, el compositor Živný, genera sorpresa quan es descobreix que coneix personalment Míla.