Pohádka (en txec, en català Conte de fades), JW VII/5, és una composició de cambra per a piano i violoncel composta per Leoš Janáček el 1910, i revisada el 1923.
L’obra es basa en el poema rus de Vassili Jukovski La llegenda del tsar Berendei (en rus Сказка о царе Берендее) i relata la història d’amor entre el príncep Ivan i la princesa Maria, filla de l’immortal Koixdrei, dins un ambient de balada romàntica. La composició no segueix una narració literal del relat, sinó que en recrea diverses escenes essencials. Els tres moviments s’articulen amb la coherència formal d’una sonata clàssica, que pot entendre’s com una representació simbòlica d’un duet amorós.
Va ser composta en un moment difícil per a Janáček, després de la mort de la seva filla Olga i quan encara buscava el reconeixement musical. Gran part de la música és en tonalitats o modes amb sis bemolls, la qual cosa li dona a la música una qualitat una mica velada semblant a la seva obra per a piano En la boira. Al llarg de la seva vida van conviure diverses versions de la peça, encara que només l'última se sol representar avui dia. És la seva única composició publicada per a aquesta combinació d'instruments.
Versions Primera versió
La primera versió de Pohádka va ser en tres moviments, marcats Introducció-Andante, Con moto i Con moto. El manuscrit autògraf està datat l'any 1910 i no es va publicar. La composició es va estrenar a Brno el 13 de març en presència de Janáček, tot i que sembla que en aquell moment tenia la intenció de formar part d'una obra més gran.Lidové noviny, vol. VIII no.75, 17 March 1910, p.5
Segona versió
La segona versió estava en quatre moviments i es va representar per primera vegada el setembre de 1912. Janáček va revisar l'obra amb l'addició d'un final tranquil que també va repetir part de la introducció, destinada a representar la tsarina cantant una cançó de bressol.
Tercera versió
La versió final de Janáček va tornar la peça a una forma de tres moviments que es diferenciava poc de l'original. La introducció i el primer moviment de la versió de 1912 s'uneixen sense títols separats i s'omet l'últim moviment. A més, Janáček va alterar molts dels ritmes, va eliminar una repetició del tercer moviment i va fer altres revisions. Es va sentir per primera vegada a Brno el 3 de març de 1923 i posteriorment es va representar a Praga, Olomouc i Londres durant la visita de Janáček allà el 1926.Jiří Zahrádka trans. Gerald Turner, preface to Leoš Janáček: Skladby pro violoncello a klavír Prague: Editio Bärenrieter Urtext, 2007. BA 9509. ISMN 979-0-2601-0384-9 Aquesta versió va ser publicada per Hudební Matice Umělecké Besedy el 1924.
Presto Una composició de 172 compassos, marcada simplement Presto, també existeix manuscrita per Janáček en el mateix paper que el manuscrit de Pohádka. No s'especifica cap instrument, però és gairebé segur, donat el rang i la clau de la part solista, que és per a violoncel i piano. Així, l'erudit Jaroslav Vogel i altres han especulat que aquest moviment estava pensat per ser inclòs a la versió original de Pohádka, però es va eliminar quan l'obra va ser revisada.
En la cultura popular Una part de Pohádka es va utilitzar a la banda sonora de la pel·lícula de 1988 The Unbearable Lightness of Being i també a The Discovery of Heaven de 2001 (basada en el llibre del mateix nom de Harry Mulisch).
Arranjaments Arranjament adequat per a: violoncel i piano arranjament per a: contrabaix i piano arranjament de: Markus Symhoven interpretat per: dob Markus Symhoven, pno Jürgen Raberg Arranjament adequat per a: violoncel i piano arranjament per a: arranjament de: David J. Grossman interpretat per: dob David J. Grossman, pno Steven Beck
Referències
Vegeu també Llista de composicions de Leoš Janáček
Categoria:Obres de Leoš Janáček Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1910 Categoria:Composicions musicals del 1910 Categoria:Composicions per a violoncel