miniatura|275x275px|Britomart Redeems Faire Amoret (Britomartis redimeix la fada Amoret), William Etty (1833) La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.
L'estereotip de la dona guerrera s'inspira en la mitologia grega revisant el mite de les amazones. Es caracteritza, en termes generals, per ser una dona amb personalitat forta i independent, decidida a aconseguir els seus objectius, situant-se en l'extrem oposat als rols que eren, tradicionalment, assignats a les dones. La guerrera lluita en guerres o duu a terme treballs molt durs. Les seves accions solen ocórrer en universos de fantasia heroica o de recreació històrica medieval èpica en els quals s'aprecien les seves capacitats físiques.
La imatge de la guerrera és una representació arquetípica d'un personatge femení, sovint de sang real, amb un caràcter fort i valent; qualitats que, segons la concepció tradicional, pertanyen típicament al gènere masculí. És la representació antitètica de la donzella en perill.
Folklore i mitologia miniatura|Dones medievals ajuden a defensar la ciutat d'un atac. En la mitologia hindú, Chitrāngadā, l'esposa d'Arjuna, era la comandant dels exèrcits del seu pare.
Les amazones eren una tribu de dones guerreres en les llegendes gregues." Amazona" s'ha convertit en un epònim per a dones guerreres i atletes.
En la mitologia britànica, la Reina Cordelia va lluitar contra diversos contendents pel seu tron dirigint personalment a l'exèrcit en les seves batalles.Lewis G. M. Thorpe (ed), History of the Kings of Britain by Geoffrey of Monmouth, Penguin Classics, 1966, p. 82–6.
En el seu Mulierum virtutes (Sobre la valentia de les dones), l'historiador grecoromà Plutarc descriu com les dones d'Argos van lluitar en contra del Rei Cleómenes i els espartans sota l'ordre de Telesila en el segle cinquè a. de C.
Folklore de l'Índia Relats sobre dones guerreres apareixen en el Ramayana (aprox. 500 a. C.) i en el Mahabharata (aprox. 400 a. de C.). En la mitologia hindú, Chitrāngadā, esposa de Arjuna, era la comandant dels exèrcits del seu pare. Satyabhama era una esposa guerrera de Krisná que va liderar un exèrcit contra Narakasura; era arquera i experta en tàctiques militars. Shikhandini era una princesa que va aprendre "arquería, arts marcials, tècniques de guerra" i va lluitar per a venjar-se a si mateixa per errors passats en una altra vida; eventualment es converteix en home (a través d'una intervenció sobrenatural). Kaikeyi era l'esposa d'un rei que conduïa el seu carruatge a la batalla i que va salvar la seva vida.
Altres exemples de dones guerreres a l'Índia es poden veure a l'escultura:
Religió Hind bint 'Utbah va ser una dona àrab de finals del segle VI i principis del VII que es va convertir a l'islam. Participà en la batalla del Yarmuk l'any 636, lluitant contra els romans i animant els soldats homes a unir-se.
Khawlah bint al-Azwar va ser una destacada guerrera musulmana del segle VII que va comandar batalles a les actuals Síria, Jordània i Palestina.
Ghazala la jariyí també va ser comandant en batalla, fent fugir a famosos generals com al-Hayyach. El seu valor ha estat exalçat en poemes.
Joana d'Arc va ser una jove camperola del segle XV considerada una heroïna a França pel seu paper en la Guerra dels Cent Anys. Joana d'Arc va afirmar que tenia una connexió amb els sants Caterina, Margalida i l'arcàngel Miquel i que aquests es van comunicar amb ella per dir-li que s'unís a l'esforç bèl·lic dels francesos el 1429. El seu esforç a la batalla d'Orleans al maig de 1429 va contribuir a la retirada dels anglesos de la ciutat. Posteriorment va ser canonitzada com a santa catòlica i, en 1922, patrona nacional de França.Carta apostòlica Galliam, Ecclesiæ filiam primogenitam, Pius XI, 2/3/1922 En la cultura popular moderna, ha estat representada moltes vegades, entre d'altres a La Passió de Jeanne d'Arc (1928), una pel·lícula muda històrica del director danès Carl Th. Dreyer. La pel·lícula descriu el judici real de Joana d'Arc fins a la seva execució a la foguera.
Literatura Les dones guerreres tenen una llarga història a la ficció, on sovint tenen funcions més grans que les seves inspiracions històriques. Entre elles es troben "Gordafarid" (en persa: گردآفريد) al poema antic èpic persa El Shāhnāmeh, Delhemma a la literatura èpica àrab, Hua Mulan en la tradició xinesa, i Camila a l' Eneida, la qual va ser, probablement, el model per a un grup de dones guerreres presents a les epopeies del Renaixement: Belphoebe i Britomartis a La Reina Fada d' Edmund Spenser, Bradamante i Marfisa a Orlando Furiós, Clorinda i (a contracor) Erminia a Jerusalem alliberada.Hall, James, Hall's Dictionary of Subjects and Symbols in Art, p. 263-4, 296, 1996 (2nd edn.), John Murray, Hi ha també un debat sobre si la mare de Grendel del poema britànic altmedieval Beowulf era un monstre o una dona guerrera. Diverses altres dones guerreres han aparegut a la literatura clàssica.
Contes populars i de fades En una llegenda xinesa descrita per Gan Bao, una noia anomenada Li Ji mata una serp que havia devorat a moltes donzelles del seu poble (李寄斩蛇; Li Ji mata la Serp Gegant ).Gan Bao. In Search of the Supernatural: The Written Record, translated into English by Kenneth J. DeWoskin and James Irving Crump. Stanford University Press, 1996. p. 230-231. Maeth Ch., Russell. “El Cuento De Li Ji.” Estudios De Asia y Africa, vol. 25, no. 3 (83), 1990, p. 537–539. JSTOR, www.jstor.org/stable/40312235. Accessed 15 Apr. 2020.Journey of a Goddess: Chen Jinggu Subdues the Snake Demon. Translated, edited, and with an introduction by Fan Pen Li Chen. Albany, New York: State University of New York Press. 2017. p. 31. Idema, Wilt L. Personal Salvation and Filial Piety: Two Precious Scroll Narratives of Guanyin and Her Acolytes. University of Hawai'i Press. 2008. p. 205. He, Saihanjula. "Critical Fantasies: Structure of Chinese Folk Tales" (2000). Masters Theses. 1609.
La narrativa de la dona guerrera de vegades inclou el motiu de transvestir-se o disfressar-se d'home o de soldat home. Aquestes històries pertanyen al cicle de la Donzella Guerrera.Delpech, François. "Essai d'identification d'un type de conte. Première partie. Le sauvage et la fille travestie". In: Mélanges de la Casa de Velázquez, tome 20, 1984. p. 298 (footnote fr. 29). [DOI: https://doi.org/10.3406/casa.1984.2419]; www.persee.fr/doc/casa_0076-230x_1984_num_20_1_2419 Un exemple popular és la llegendària heroïna Hua Mulan de la història xinesa. Els primers registres de Mulan es remunten a l'època de les Dinasties del Nord i del Sud de la Xina (segles IV a VI dC). C.). A la balada, Mulan es disfressa d'home i ocupa el lloc del seu pare a la guerra per protegir-lo. Des que es va escriure per primer cop, la història original ha estat contada moltes vegades per diferents autors. Hua Mulan es va popularitzar encara més, especialment als Estats Units, gràcies al llargmetratge Mulan, de Disney, de 1998 . miniatura|Retrato de Mulan del s. XVIII. En molts casos, la donzella disfressada entra al servei d'un rei i descobreix la infidelitat de la reina. La reina és castigada i el rei es casa amb la donzella guerrera.Delpech, François. "Essai d'identification d'un type de conte. Deuxième partie: Antoine, la princesse muette et l'amour médecin". In: Mélanges de la Casa de Velázquez, tome 21, 1985. p. 255-280. [DOI: https://doi.org/10.3406/casa.1985.2446]; www.persee.fr/doc/casa_0076-230x_1985_num_21_1_2446 Un exemple és la afilhada de Són Pedro ("L'afillada de Sant Pere"), un conte popular portuguès recopilat per Consiglieri Pedroso.Pedroso, Consiglieri. Portuguese folk-tales. Londres: E. Stock. 1882. p. 53-59. Aquests contes estan classificats a l'índex Aarne-Thompson-Uther com a ATU 513, "Els companys extraordinaris" i subtipus, i ATU 514, "El canvi de sexe".Thompson, Stith. The Folktale. University of California Press. 1977. p. 53-55.
Altres contes de fades inclouen:
Belle-Belle ou Le Chevalier Fortuné (conte de fades literari francès de la Madame d'Aulnoy) Princesa Belle-Etoile (conte de fades literari francès de la Madame d'Aulnoy)) Costanza/Costanzo (conte de fades literari italià de Giovanni Francesco Straparola) Les tres corones (conte de fades literari italià de Giambattista Basile) Ileana Simziana (conte de fades romanès) Fanta-ghirò, Persona Bella (heroïna de contes populars italians) i la seva sèrie de pel·lícules Marya Morevna, la princesa guerrera del conte Koschéi (conte de fades rus)Ralston, William Ralston Shedden. Russian fairy tales: a choice collection of Muscovite folk-lore. New York: Pollard & Moss. 1887. p. 108.Hooker, Jessica (1990). "The Hen Who Sang: Swordbearing Women in Eastern European Fairytales". In: Folklore 101:2, 180. DOI: 10.1080/0015587X.1990.9715792 La Princesa en variants d'Aarne–Thompson–Uther ATU 551, "L'aigua de la vida," on l'heroi busca un objecte de la princesa fada/guerrera (mirall, flor, font, etc.) i ella persegueix el príncep amb el seu exèrcit.Johns, Andreas. Baba Yaga: The Ambiguous Mother and Witch of the Russian Folktale. New York: Peter Lang. 2010 . p. 144—145. El personatge femení dels contes classificats com a ATU 519, "La dona forta com a núvia (Brunhilda)" L'heroi femení del tipus de contes ATU 300, "El mata dracs", en variacions de LlatinoamèricaBierhorst, John. "Myths and Folktales in Latin America". In: The Fairy Tale World. ed. Andrew Teverson. Abingdon: Routledge. 2019. Accessed 04 dez 2020. Routledge Handbooks Online.
Al món modern miniatura|Creada en els anys 90, la princesa guerrera Xena continua formant part de la cultura popular avui dia. La dona guerrera forma part d'una llarga tradició en moltes cultures diferents, incloses les pel·lícules d'arts marcials xineses i japoneses, però el seu abast i atractiu per al públic occidental és, possiblement, molt més recent, coincidint amb el gran augment del nombre de superheroïnes als mitjans de comunicació estatunidencs des de 1990. Les pel·lícules han portat dones guerreres a la pantalla gran, com per exemple a king Arthur (pel·lícula de 2004), en què Keira Knightly interpreta l'heroïna Ginebra, originalment l'esposa del Rei Artús. En aquesta versió, Ginebra és representada com una guerrera d'igual força que els seus homòlegs masculins.
Les dones guerreres també han aparegut freqüentment en els darrers anys, en part a causa de la popularitat dels còmics i les franquícies inspirades en elles, en particular les pel·lícules de Marvel Studios i les del DC Extended Universe. Personatges com la Capitana Marvel, la Vespa, la Vídua Negra i, més recentment, Jane Foster, una iteració femenina de l'heroi Thor, van ser originalment superheroïnes en populars sèries de còmics. Des de llavors, aquestes heroïnes han estat representades en pel·lícules dirigides per Marvel Studios i formen part de l'Univers Cinematogràfic Marvel
Aproximacions feministes L'estereotip de la “dona masculina que actua com un home” dins de la cultura popular s'ha ampliat activament a partir de la dècada de 1970, degut en part al desenvolupament del moviment feminista a tot occident :Karlyn, Kathleen Rowe. "Scream, Popular Culture, and Feminism’s Third Wave: 'I’m Not My Mother'. Genders: Presenting Innovative Work in the Arts, Humanities, and Social Sciences No. 38 (2003). la típica protagonista femenina que era una donzella passiva i indefensa en dificultats va començar a declinar, assimilant-se fortament a la idea de la necessitat que es defensi com un home.