La segona batalla de Legé va tenir lloc el 7 de desembre de 1793 durant la Revolta de La Vendée. Acaba amb la victòria dels republicans que repel·len un atac dels Vendeans contra el poble de Legé.
Preludi Després d'escapar per poc de les forces republicanes durant la batalla de Bouin, Charette es va dirigir cap a Legé amb la intenció d'unir-se a les tropes de Joly i Savin.Dumarcet 1998, p. 293-294.
Forces presents Aleshores, la guarnició de Legé estava formada per 800 homes sota el comandament de l'adjudant general Joseph Guillaume.Dumarcet 1998, p. 293-294. Segons l'oficial de La Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, els republicans també tenien cinc canons i un obús.Lucas de La Championnière 1994, p. 62-63. Les forces de La Vendée que participen en l'atac a Legé són estimades en 6.000 homes segons una carta del general Bard dirigida al general Duval.Dumarcet 1998, p. 296. Tanmateix, per al reialista Le Bouvier-Desmortiers, les tropes de Charette eren només 1.600 efectius.Dumarcet 1998, p. 296.
Desenvolupament El 7 de desembre,Dumarcet 1998, p. 293-294. Jean-Baptiste Joly va atacar un destacament de la guarnició de Legé a Les Lucs-sur-Boulogne.Dumarcet 1998, p. 293-294. Segons Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, l'exèrcit de Charette, alertat pel soroll dels trets, va anar a trobar-lo. Pel camí, prop del bosc de Touvois, al nord-oest de Legé, els homes de Charette es van trobar amb un petit comboi republicà mal escortat. Es van apoderar d'unes quantes ambulànciesLucas de La Championnière 1994, p. 62-63. i material de cavalleria, però no van poder evitar que els fugitius donen l'alerta a Legé.Dumarcet 1998, p. 293-294. Un destacament surt de la ciutat per trobar-se amb els Vendeans, però supera una ràpida retirada davant el seu nombre.Dumarcet 1998, p. 293-294.
La tropa de Charette arriba davant de Legé per la carretera de Nantes, al nord.Dumarcet 1998, p. 293-294. Tanmateix, les forces de Joly i Savin, després del seu èxit a Les Lucs, al sud-est de la ciutat, no van aparèixer.Dumarcet 1998, p. 293-294. Les forces de Charette llancen l'assalt soles, però s'enfronten a uns atrinxeraments que el mateix general de Vendée havia fet construir uns mesos abans quan la ciutat estava sota el seu control.Dumarcet 1998, p. 293-294. Segons Lucas de La Championnière:
Al final del dia, després d'una hora i mitja de tiroteig, els vendeans van renunciar a la lluita davant l'arribada de reforços republicans.Dumarcet 1998, p. 293-294.Lucas de La Championnière 1994, p. 62-63. L'atac és repel·lit,Dumarcet 1998, p. 293-294.Gabory 2009, p. 332Chassin, t. III, 1894, p. 389. però Guillaume no pot perseguir els atacants.Chassin, t. III, 1894, p. 389. Segons Lucas de La Championnière:
L'endemà, 8 de desembre, la tropa de Charette va passar per alt Legé i es va unir a la de Joly a Lucs-sur-Boulogne.Dumarcet 1998, p. 293-294.
Pèrdues Segons Le Bouvier-Desmortiers, els Vendeans tenen 27 morts i 40 ferits contra 87 morts i 120 ferits per als republicans.Dumarcet 1998, p. 296.Le Bouvier-Desmortiers 1809, p. 213. El 12 de desembre, l'ajudant general Guillaume, comandant del càrrec de Legé, va escriure al general Vimeux:
Notes
Referències
Bibliografia Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. III, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1894, 575 p. Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie : Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2009, 1504 p. Urbain-René-Thomas Le Bouvier-Desmortiers, Réfutation des calomnies publiées contre le général Charette commandant en chef les armées catholiques et royales dans la Vendée: Extrait d'un manuscrit sur la Vendée, 1809, 630 p. Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p. Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française, t. II, Baudoin frères, Libraires-éditeurs, 1824, 515 p.
Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée