Loperació Bøllebank, també coneguda com a batalla de Sarači-Kalešija, és el nom donat a l'enfrontament militar entre les forces militars serbobosnianes i les unitats de combat daneses, noruegues i sueques que formaven el Batalló Nòrdic (NORDBAT 2) de la Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR), als afores de la ciutat de Tuzla, el 29 d'abril de 1994.
Quan intentaven rellevar les forces sueques al post d'observació Tango 2 després del poble de Kalesija, les forces daneses del Jydske Dragonregiment van ser emboscades per la brigada Šekovići serbobosniana. L'emboscada va ser dispersada per les forces de reforç de l'ONU que van contraatacar amb foc intens dels tancs Leopard danesos en dos enfrontaments separats. Mentre que no va morir cap soldat danès o suec en l'operació, les estimacions situen el nombre de morts sèrbies en unes 150.
L'incident fou la primera vegada en què les forces armades daneses duien a terme operacions de combat des de la Segona Guerra Mundial, gairebé cinquanta anys abans, i ha generat debats i controvèrsies, encara vigents, sobre els drets de les forces de manteniment de la pau de l'ONU a exercir la força i a participar en combats directes.
La UNPROFOR a Bòsnia i Hercegovina La violència i la guerra civil als Balcans van començar l'any 1991 amb l'enfonsament de la federació de repúbliques iugoslaves. A partir de 1992, la lluita es va estendre a Bòsnia i Hercegovina mentre el país intentava aconseguir la independència i el reconeixement internacional. Amb l'esperança de posar les bases d'acords de pau i minimitzar les conseqüències humanitàries dels combats, l'ONU va desplegar forces de manteniment de la pau a Bòsnia poc després de l'inici del conflicte. El 1992, poc després de l'extensió de la guerra a Bòsnia i Hercegovina, es va establir la Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR) que es va enviar a la regió per, entre altres tasques, dur a terme esforços humanitaris arreu de Bòsnia i Hercegovina; finalment es va convertir en una força de gairebé 38.599 militars al març de 1995.Petersen, Robert. "United Nations Protection Force." El Consell de Seguretat de l'ONU va establir sis zones segures a tot el país el 1993: a Sarajevo, Tuzla, Srebrenica, Bihać, Goražde i Žepa, per protegir els civils de l'avanç de l'exèrcit serbobosni i de la violència contra les poblacions civils durant l'avanç.
La creació de les zones segures de l'ONU, però, va contribuir a augmentar les crítiques al manteniment de la pau de l'ONU a causa de les contradiccions conceptuals en la seva creació. Tot i que les parts havien de tractar les zones establertes com a «segures» segons la resolució del Consell de Seguretat, les tropes de la UNPROFOR que gestionaven i protegien les àrees tenien pocs mitjans pràctics per dur a terme els seus mandats. Si bé en principi la UNPROFOR estava autoritzada a utilitzar la força en autodefensa i a coordinar amb l'OTAN el suport aeri per a les seves missions,"United Nations Protection Force." el lideratge de l'ONU va evitar estratègicament situacions que duguessin a que les forces de pau poguessin emprar legítimament la força; més aviat esperaven que la seva mera presència dissuadís possibles atacs i garantís la seguretat dels habitants de la zona segura. A més, la UNPROFOR es va enfrontar a la tasca fonamentalment contradictòria de dur a terme les activitats tradicionals de manteniment de la pau en una zona sense pau per mantenir, sinó més aviat afectada per la violència continuada.
La zona segura de Tuzla L'avanç de l'exèrcit serbobosnià que amenaçava de conquerir la ciutat de Srebrenica i altres parts de Bòsnia oriental, així com el nombre d'atrocitats comeses per les forces serbobosnianes contra les poblacions civils malgrat els esforços de l'ONU van dur el Consell de Seguretat a establir sis anomenades zones segures.Tanner, Marcus. Una d'aquestes zones segures es va establir a Tuzla, una ciutat minera de sal a 120 km de Sarajevo, a la regió nord-est de Bòsnia. Tuzla es va convertir en un lloc crític a causa, en primer lloc, de la seva condició com a nucli de població al país, amb una població que duplicava amb escreix la seva població d'abans de la guerra, de 170.000 habitants, a més de 370.000. En segon lloc, la importància estratègica de la zona segura de Tuzla també va derivar de la seva proximitat a la frontera recentment establerta entre la República Srpska, controlada per Sèrbia, i les zones controlades pels bosnians. Tuzla també era un lloc estratègic en la guerra a causa de la possessió d'un dels pocs aeròdroms grans del país.
La responsabilitat de la protecció i la gestió de la zona segura de Tuzla es va encarregar al NORDBAT 2, una força combinada de 1.246 tropes daneses, noruegues i sueques."Operation Bøllebank." Com que la caiguda de la Unió Soviètica havia deixat Dinamarca per primera vegada en la seva història sense un adversari militar potencial,Petersen, Robert. l'empitjorament de la situació als Balcans i l'establiment d'operacions de la UNPROFOR a la regió van proporcionar una oportunitat d'actuació, en tasques de manteniment de la pau, a l'exèrcit danès.
Sota aquest mandat, l'encàrrec principal del NORDBAT 2 era garantir la capacitat continuada de la comunitat internacional de proporcionar equipament militar i ajuda humanitària per a la seva distribució a tot el país protegint el gran camp d'aviació als afores de Tuzla. El 1994, Lars Møller de les forces de defensa daneses va ser nomenat segon al comandament de la totalitat del NORDBAT 2, així com comandant de les unitats daneses. Com que l'exèrcit danès ja havia desplegat un gran nombre de tropes per ajudar les tropes de l'ONU a Croàcia i Bòsnia, donar suport a les operacions de la UNPROFOR a Tuzla va ser una decisió relativament rutinària i sense polèmica. La decisió addicional del Parlament danès el 17 d'agost de 1993 d'enviar deu tancs Leopard 1 juntament amb tropes a TuzlaOperation Bøllebank, TV2 Nord, 1996. va ser, però, molt controvertida, ja que el desplegament de vehicles blindats pesants, com els tancs, no s'havia fet mai en suport d'una operació humanitària com la de Tuzla.Petersen, Robert.
L'incident La situació a Bòsnia es va deteriorar a principis de 1994 quan les forces sèrbies de Bòsnia van començar a llançar una sèrie d'ofensives contra la zona segura de l'ONU a Goražde, que van acabar finalment amb un atac aeri de l'OTAN. Les condicions a la zona segura de Tuzla reflectien la tendència general, i les setmanes prèvies a l'operació Bøllebank es van caracteritzar per una notable intensificació dels bombardejos, especialment dirigits cap a l'aeroport de Tuzla.Johansen, Thomas. En resposta a l'augment dels bombardejos, el contingent danès va concebre un pla d'emergència, el Pla Bøllebank, per poder mobilitzar ràpidament les tropes en defensa de l'aeròdrom de Tuzla. Tot i que es va donar l'alarma i el pla es va executar diverses vegades sota un fort bombardeig, la mobilització de tropes i tancs a l'aeròdrom de Tuzla mai va conduir directament a un tiroteig o enfrontament directe.Hansen, Ole Kjeld.
La nit del 29 d'abril de 1994, però, van sonar les alarmes al campament danès i set dels deu tancs Leopard 1 A5 es van posar en marxa.Johansen, Thomas. Els relats de diversos comandants de tancs expliquen que les seccions de tancs es van mobilitzar i enviar sense ordres ni assignació clares, però s'informava que les vides del personal de l'ONU estaven en perill.Operation Bøllebank, TV2 Nord, 1996. Aviat es va comunicar als comandants dels tancs, però, que havien de rescatar el lloc d'observació TANGO 2, ocupat per tropes noruegues i sueques, que havia estat sota un intens foc de les forces serbobosnianes que estaven vigilant al cim d'una muntanya propera.
A mesura que la columna de tancs s'acostava al poble de Sarači a 8 quilòmetres a l'est de Tuzla, van ser sotmesos a un intens bombardeig per part de les forces serbobosnianes que utilitzaven morters i coets antitanc, entre altres formes d'artilleria.Operation Bøllebank, TV2 Nord, 1996. Mentre que parts de la columna buscaven refugi a Sarači, es va enviar un parell de tancs en un intent de salvar el post TANGO 2. Mentre elements de la columna esperava més ordres a Sarači, els dos primers tancs van tornar a caure sota el foc d'artilleria quan van arribar als afores del poble de Kalešija, l'assentament més proper al post d'observació. Tot i que els comandants danesos van demanar suport a l'OTAN en forma d'atac aeri, aquestes peticions van ser finalment denegades.
La seqüència exacta dels esdeveniments que van seguir ha estat molt discutida, ja que els informes oficials de l'operació han estat qüestionats per detalls i relats alternatius presentats pels comandants de tancs i altres tropes daneses que van participar en l'operació. Les disputes han girat principalment al voltant de dos aspectes crucials: si es van donar mai ordres explícites perquè les forces estacionades a Sarači prenguessin una posició defensiva i retornessin el foc contra els serbobosnians i, si és així, qui va donar aquestes ordres. Segons diverses fonts, les pèrdues pel costat serbobosnià van arribar fins a 150 homes i un dipòsit de munició. Aquestes xifres segueixen sent no oficials, però, ja que els comandants serbis de Bòsnia van declarar oficialment que només van patir nou baixes durant l'incident."Operation Bøllebank." El que se sap amb certesa, però, és que les forces daneses van retornar foc contra els seus atacants, disparant un total de 72 obusos: 44 cartutxos d'alt poder explosiu, 19 de fòsfor i 19 perforants.Hansen, Ole Kjeld. Els obusos van assolir un dipòsit de municions i diversos búnquers"FE 1967-2017: Fra militær varslingstjeneste til udenrigsefterretningstjeneste." així com tres tancs serbobosnians T-55, segons una altra font, que van causar una gran destrucció i van frustrar l'emboscada en un cas que Møller descriu com «el ratolí que es va menjar el gat».
Conseqüències miniatura|Un tanc danès Leopard 1A5 de l'IFOR aixafant un canó serbobosnià de 20 mm el 1996 Els fets de l'operació Bøllebank no van ser estar exempts de conseqüències ni per a les forces daneses ni per a les operacions més grans de manteniment de la pau de l'ONU a les quals van donar suport com a part de la UNPROFOR. Les crítiques a l'operació i al seu lideratge, especialment als líders danesos Lars Møller i Carsten Rasmussen, provenien tant dels administradors de l'ONU com dels posteriors líders del NORDBAT 2. El personal de l'ONU que sempre s'havia mostrat escèptics amb el desplegament de tancs per part del govern danès va afirmar que la mera presència dels vehicles blindats a Tuzla era una provocació i duia a un augment de l'agressió per part sèrbia. Internament, l'últim comandant del NORDBAT 2, el general de brigada Per Hvidberg, estacionat a Tuzla entre 1995 i 1996, va descriure l'ús de la força que va fer Møller com a innecessari, provocatori i equivocat, ja que infringia les estrictes regles d'enfrontament establertes per l'ONU.Petersen, Robert.