La casa Joan Puig és un edifici situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 15-17 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Actualment allotja un hotel.

Història El 1618, Francesc de Corbera i de Gualbes va establir en emfiteusi unes cases a la plaça de Santa Anna a Joan de Boixadors i de Pacs, segon comte de Savallà (†1624). El 1633, la seva vídua Elisabet de Rocabertí va adquirir una altra propietat contigua a Maria d'Erill i de Cardona, vídua d'Arcadi Desplà, i al seu fill Ramon Desplà.

El primogènit Bernat de Boixadors i de Rocabertí va fer de militar i el 1627 va ingressar com a novici al convent dels Caputxins de Sarrià, on el 1628 va professar amb el nom de Fra Antoni de Vallmoll, i va morir el 1631 essent sacerdot del monestir de la Sang de València. El 1630, la cúria del Veguer de Barcelona va adjudicar l'herència al segon fill del matrimoni, Francesc de Boixadors i de Rocabertí. Aquest es va casar amb Maria de Blanes, filla del comte de Centelles, però va morir sense descendència el 1643. Aleshores, la successió va passar al seu germà Joan de Boixadors i de Rocabertí, que es va casar amb Esclarmonda de Rocabertí, amb qui va tenir una única filla, Maria Teresa de Boixadors i de Rocabertí, que es va casar amb el seu oncle Martí Jofre de Rocabertí i Safortesa, III marquès d'Anglesola i IV comte de Perelada.

El 14 d'octubre del 1669, Joan de Boixadors i de Rocabertí es va casar en segones noces a l'església parroquial de Santa Maria de Badalona amb Teresa de Pinós, amb qui va tenir dos fills: l'hereu Joan Antoni (1672-1745) i Maria Gràcia de Boixadors i de Pinós. El 1699, ja vídua, Teresa de Pinós va adquirir a Lluís de Cortit i Llúria una altra propietat malmesa pel setge del 1697. Joan Antoni de Boixadors es va casar amb Dionísia Sureda de Santmartí i Safortesa, amb qui va tenir diversos fills. El 1739, el primogènit Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Santmartí es va casar a Madrid amb Faustina de Chaves i va morir l'11 de novembre del 1755 al terratrèmol de Lisboa, quan era ambaixador a Portugal.

Va ser succeït pel seu fill Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves, que entre 1779 i 1784 hi va impulsar unes obres de millora dirigides per l'arquitecte i mestre de cases Joan Soler i Faneca, que s'encarregà la reconstrucció del portal principal i els balcons de sobre al primer pis;AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 15-04-1784. també hi van intervenir el fuster Felip Asburnà,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 16-04-1784. el manyà Pere Llobet,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 20-04-1784. el daurador Francesc Joves,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 06-04-1784. i el vidrier Francesc Saladriga.AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 22-04-1784. Per tal de finançar-les, va establir en emfiteusi a Antoni Pagès i Cluet la seva casa dels carrers de la Mercè i de la Plata, amb una entrada de 16.000 lliures barcelonines.AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 07-04-1784. El 1785, l'administrador Narcís Plandolit va demanar permís per a convertir una finestra dels baixos en una porta, i el 1793, l'administrador Joan Peres va demanar permís per a canviar les fustes d'un mirador.

El comte morí el 29 de gener del 1801 a Viena sense descendència, i fou succeït per la seva neboda Joana de Rocabertí-Boixadors i Cotoner (1785-1862), casada aquell mateix any amb Antoni Dameto i Crespí de Valldaura (1782-1825). El seu fill Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto i de Boixadors (1802-1875) heretà els títols de la mare més el de marquès de Bellpuig. El 1865 va adquirir al seu veí Josep de Ponsich i de March 413 m² de terreny destinat a jardí,AHPB, notaris Francesc Jordana i Marià Tomàs, 02-08-1865. i el 1871 va vendre el palau a l'indià de Vilassar de Mar Joan Puig i Mir (1831-1876) per 425.000 pessetes.AHPB, notari Jacint Demestre i Carbó, manual 1.370/10, f. 980-1006, 13-12-1871. Venda del casal de la plaça de Santa Anna per Tomàs de Rocabertí-Dameto i Verí, com a procurador del seu pare Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto i de Boixadors, a Joan Puig i Mir. El trasllat del mobiliari al castell de Peralada va costar 3.323 rals.

Puig encarregà al mestre d'obres Pere Bassegoda i Mateu el projecte d'un nou edifici valorat en 700.000 pessetes, cedint terreny a la via pública i establint la residència familiar al pis principal.

miniatura|esquerra|Quarteró núm. 68 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció Consta de planta baixa, tres pisos i un quart pis i està estructurat al voltant d'un pati central, on neix l'escala noble. De la façana cal destacar la seva composició simètrica, l'alçada de la planta baixa i la utilització d'arcs escarsers tant als portals de la planta baixa com als finestrals dels pisos. L'horitzontalitat és accentuada per uns elements arquitectònics que remarquen la percepció d'alçada, com són la progressiva disminució de l'altura dels pisos a mesura que s'ascendeix, la utilització de tres franges verticals en encoixinat coronades per frontons, de forma arrodonida als dos extrems i triangular al centre. Cada finestral de la primera planta és flanquejat per dos estreps amb capitell corinti, i a la part superior de cada pis hi ha un fris que forma sanefes. L'immoble culmina amb una torre-mirador.

La façana del celobert presenta galeries obertes a cada planta amb pilars de fosa. Els finestrals tenen, igualment, arcs escarsers, tot i que estan menys decorats que a la façana principal. El pis principal pis presenta una galeria porxada amb arcs de mig punt i columnes dobles sobre balustrades de marbre, com també ho és l'escala.

Referències

Vegeu també Castell de Savallà Palau Dalmases Palau del Comte de Peralada

Bibliografia

Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Edificis eclèctics de Barcelona Categoria:Edificis d'indians de Catalunya Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Portal de l'Àngel