Saburō Sakai (坂井 三郎, Sakai Saburō , 25 d'agost de 1916 - 22 de setembre de 2000) va ser un aviador naval japonès i as de l'aviació ("Gekitsui-O" ,撃墜王) de la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial. Sakai va tenir entre 28 i 64 victòries aèries, incloses les compartides, segons els registres oficials japonesos,Sakai saburo research book, pp.277. però la seva autobiografia, Samurai!, que va ser coescrita per Martin Caidin i Fred Saito, reclama 64 victòries aèries.
Biografia Saburō Sakai va néixer el 25 d'agost de 1916 a la prefectura de Saga, Japó . Va néixer en una família amb una afiliació immediata als samurais i els seus llegats guerrers. Els seus avantpassats eren ells mateixos samurais i havien participat en les invasions japoneses de Corea, però més tard es van veure obligats a guanyar-se la vida de l'agricultura després del haihan-chiken el 1871.Sakai 1985, p. 1, 3. Va ser el tercer de quatre fills (el seu nom significa literalment "tercer fill") i tenia tres germanes. Sakai tenia 11 anys quan el seu pare va morir, cosa que va deixar la seva mare sola per criar set fills. Amb recursos limitats, Sakai va ser adoptat pel seu oncle matern, que va finançar la seva educació en una escola secundària de Tòquio. No obstant això, Sakai no va tenir un bon rendiment en els seus estudis i va ser enviat de nou a Saga després del segon any.
El 31 de maig de 1933, als 16 anys, Sakai es va allistar a la Marina Imperial Japonesa com a Mariner de Quarta Classe (Mariner recluta) (四等水兵) a la Base Naval de Sasebo.Sakai 1985, p. 7. Sakai va descriure les seves experiències com a recluta naval:
"Els suboficials no dubtarien a donar les pallisses més dures als reclutes que consideraven mereixedors de càstig. Sempre que cometia una infracció de la disciplina o un error en l'entrenament, un suboficial m'arrossegava físicament del meu llit: "Paret! Ajupi's, recluta Sakai!" rugia: "No ho faig perquè t'odii, sinó perquè m'agrada i vull que siguis un bon mariner. Ajupi't!" I amb això balancejava un gran pal de fusta i, amb cada unça de força que posseïa, el colpejaria contra el meu cul cap amunt. El dolor era terrible, la força dels cops incessable".Forquer, John A. "The Kamikaze: Samurai Warrior, A New Appraisal." globalsecurity.org. Retrieved: 5 April 2015. "No hi havia més remei que prémer les dents i lluitar desesperadament per no cridar. De vegades comptava fins a quaranta cops que xocaven contra les natges. Sovint em desmaiava pel dolor. No obstant això, una caiguda en la inconsciència no va suposar cap fugida. El suboficial simplement va llançar una galleda d'aigua freda sobre la meva forma postrada i em va cridar perquè reprengués la posició, després de la qual cosa va continuar la seva "disciplina" fins que estigués satisfet que arreglaria l'error".Sakai 1985, p. 8.
Després de completar la seva formació l'any següent, Sakai es va graduar com a mariner de tercera classe (mariner ordinari) (三等水兵). Després va servir a bord del cuirassat Kirishima durant un any. L'any 1935 va aprovar amb èxit les oposicions de l'Escola d'Artillers Navals. Sakai va ser ascendit a Mariner de Segona classe (二等水兵) el 1936, i va servir al cuirassat Haruna com a artiller de torreta. Va rebre successives promocions a Mariner de Primera classe (一等水兵) i a Suboficial de tercera classe (三等兵曹). A principis de 1937, va sol·licitar i va ser acceptat al programa d'entrenament de pilots de la marina . Es va graduar primer de la seva classe a Tsuchiura l'any 1937 i va guanyar un rellotge de plata, que li va regalar l'emperador Hirohito. Sakai es va graduar com a pilot de portaavions encara que mai va ser assignat al servei de portaavions. Un dels companys de classe de Sakai va ser Jūzō Mori, que es va graduar com a pilot de portaavions i va servir al portaavions japonès Sōryū pilotant torpediners Nakajima B5N a principis de la guerra.Mori. 2015 Foreword.
Promogut a Suboficial de Segona Classe (二等兵曹) el 1938, Sakai va participar en combats aeri volant amb el Mitsubishi A5M al començament de la segona guerra sino-japonesa el 1938–1939 i va resultar ferit en acció. Més tard, va ser seleccionat per pilotar el caça Mitsubishi A6M2 Zero en combat sobre la Xina.
Segona Guerra Mundial Sud-est asiàtic miniatura|Saburō Sakai com a suboficial amb armilla salvavides miniatura|Saburō Sakai posant davant d'un avió bombarder Quan el Japó va atacar els aliats occidentals el 1941, Sakai va participar en l'atac a les Filipines com a membre del grup aeri de Tainan. El 8 de desembre de 1941, Sakai va volar un dels 45 Zero"A6M2b Zero Model 21 - Saburō Sakai, V-107, Tainan Kōkūtai." imageshack.us. Retrieved: 5 April 2015. des del Tainan Kōkūtai (un Kōkūtai era un grup aeri) que va atacar la base aèria de Clark a les Filipines. En el seu primer combat contra nord-americans, va abatre un Curtiss P-40 Warhawk i va destruir dos B-17 Flying Fortresses metrallant-los a terra. Sakai va fer missions l'endemà durant el mal temps.
El tercer dia de la batalla, Sakai va afirmar haver abatut un B-17, pilotat pel capità Colin P. Kelly. Sakai, a qui s'ha atribuït sovint la victòria, era un líder Shotai compromès en aquesta lluita amb el bombarder, encara que ell i els seus dos companys no semblen haver rebut el crèdit oficial per això.Shores, Cull and Izawa 1992, p. 182.
A principis de 1942, Sakai va ser traslladat a l'illa de Tarakan a Borneo i va lluitar a les Índies Orientals Holandeses. L'alt comandament japonès va donar instruccions a les patrulles de caces per abatre tots els avions enemics que es trobessin, ja fossin armats o no. En una patrulla amb el seu Zero sobre Java, just després d'haver abatut un avió enemic, Sakai es va trobar amb un Douglas DC-3 holandès civil volant a poca alçada sobre la densa selva. Sakai inicialment va suposar que transportava gent important i va fer senyals al seu pilot que el seguís, però el pilot no va obeir. Sakai va baixar i es va apropar al DC-3. Aleshores va veure una dona rossa i un nen petit per una finestra, juntament amb altres passatgers. La dona li va recordar a la senyora Martin, una americana que de tant en tant li havia ensenyat quan era nen a l'escola secundària i havia estat amable amb ell. Va ignorar les seves ordres, va volar per davant del pilot i li va dir que seguissin endavant. El pilot i els passatgers el van saludar.Interview from April 2000 Sakai no va esmentar la trobada en l'informe de combat aeri.Japan Center for Asian Historical Record, Tainan Air Group action report Reference code C08051602100.
Durant la campanya de Borneo, Sakai va aconseguir 13 victòries més abans d'haver-se de quedar a terra per malaltia. Quan es va recuperar tres mesos més tard, a l'abril, el suboficial de primera classe Sakai es va unir a un esquadró (chutai) del Tainan Kōkūtai sota el tinent Junichi Sasai a Lae, Nova Guinea. Durant els quatre mesos següents, va aconseguir la majoria de les seves victòries en volar contra pilots americans i australians amb seu a Port Moresby.
Un mite s'ha perpetuat al llarg del temps però s'ha declarat que és producte de la imaginació de Martin Caidin, el coautor del llibre de Sakai "Samurai". Suposadament, la nit del 16 de maig, Sakai i els seus col·legues, Hiroyoshi Nishizawa i Toshio Ōta, estaven escoltant una emissió d'un programa de radio australià, i Nishizawa va reconèixer la misteriosa "Danse Macabre" de Camille Saint-Saëns. Inspirat, es diu que Nishizawa va tenir la idea de fer bucles de demostració sobre l'aeròdrom enemic. L'endemà, el seu esquadró incloïa els seus companys Hiroyoshi Nishizawa i Toshio Ōta. Al final d'un atac a Port Moresby, que havia implicat 18 Zeros,"V-173, a Mitsubishi Zero A6M2, flown by Sakai during summer of 1942." militaryimages.net. Retrieved: 9 April 2015. el trio va realitzar tres bucles ajustats en formació propera sobre la base aèria aliada. Nishizawa va indicar que volia repetir l'actuació. En bussejar fins a 6.000 peus (1.800 m), els tres Zeros van fer tres bucles més sense rebre cap foc antiaeri des de terra. L'endemà, un bombarder aliat solitari va sobrevolar l'aeròdrom de Lae i va deixar caure una nota enganxada a una llarga cinta de tela. Un soldat va recollir la nota i la va lliurar al comandant de l'esquadró. Es deia (parafrasejat): "Gràcies per la meravellosa exhibició d' acrobàcies per tres dels teus pilots. Si us plau, transmeteu-los les nostres salutacions i informeu-los que tindrem una càlida recepció preparada per a ells, la propera vegada que sobrevolen el nostre camp d'aviació." El comandant de l'esquadró estava furiós i va recriminar als tres pilots la seva estupidesa, però els tres asos principals del Tainan Kōkūtai es van sentir. que la coreografia aèria de Nishizawa de la Dansa Macabre havia valgut la pena.Guttman, Jon. "Hiroyoshi Nishizawa: Japan's World War II Ace of Aces." historynet.com, 12 June 2006 (originally published in Aviation History, July 1998 issue). Retrieved: 27 December 2015.
Teatre del Pacífic El 3 d'agost de 1942, el grup aeri de Sakai va ser traslladat de Lae al camp d'aviació de Rabaul. 140px|miniatura|Sakai amb vestit de vol El 7 d'agost va arribar la notícia que els marines nord-americans havien desembarcat aquell matí a Guadalcanal. Els desembarcaments inicials dels aliats van capturar un camp d'aviació, més tard anomenat Henderson Field pels Aliats, que havia estat en construcció pels japonesos. L'aeròdrom aviat es va convertir en el focus de mesos de combat durant la campanya de Guadalcanal, ja que va permetre que la potència aèria nord-americana obstaculitzés els japonesos en els seus intents de reabastir les seves tropes. Els japonesos van fer diversos intents de recuperar el camp d'Henderson que van resultar en batalles aèries gairebé diàries per al Tainan Kōkūtai.
Els marines nord-americans volant Grumman F4F Wildcats des de Henderson Field a Guadalcanal estaven utilitzant una nova tàctica de combat aeri, la "Thach Weave", que va ser desenvolupada el 1941 pels aviadors de la Marina dels Estats Units John Thach i Edward O'Hare. Els pilots japonesos Zero que volien sortir de Rabaul es van confondre inicialment per la tàctica. Sakai va descriure la reacció al teixit Thach quan es van trobar amb els Wildcats de Guadalcanal fent-lo servir:"Naval Aviation News" July/August 1993 Archived copy at the Library of Congress (April 10, 2010).
El 7 d'agost, Sakai i tres pilots van abatre un F4F Wildcat pilotat pel tinent James "Pug" Southerland del Fighting Squadron Five (VF-5), que al final de la guerra es convertiria en un as amb cinc victòries. Sakai, que no sabia que les armes de Southerland s'havien encallat, va recordar el duel a la seva autobiografia:Sakai, S. "Samurai!" p. 160-162
Aviat es van dedicar a una baralla de gossos amb maniobres hàbils . Després d'una llarga batalla en què els dos pilots van guanyar i perdre la avantatge, Sakai va abatre el gat salvatge de Southerland i el va colpejar per sota de l'arrel de l'ala esquerra amb el seu canó de 20 mm. Southerland llançat en paracaigudes fins a un lloc segur."Dogfight with James Southerland flying F4F Wildcat." Pacific Wrecks. Retrieved: April 5, 2015.
Sakai es va sorprendre amb la duresa del gat salvatge:
Poc després d'haver enderrocat Southerland, Sakai va ser atacat per un solitari bombarder en picat Douglas SBD Dauntless pilotat pel tinent Dudley Adams de l'esquadró d'exploració 71 de l'. Adams va enviar una bala a través del dosser d'en Sakai, perdent per poc el cap de l'as, però Sakai ràpidament va agafar avantatge i va aconseguir derrotar a Adams. Tot i que Adams va ser rescatat i va sobreviure, el seu artiller, RM3/c Harry Elliot, va ser mort a la trobada.Sakaida 1985, p. 74-75. Segons Sakai, aquesta va ser la seva 60a victòria.Sakai et al. 1978
Ferides greus