Rasha Omran () (Tartus, 28 de maig de 1964) és una poeta siriana. És una de les poetes més importants de Síria, autora de set llibres i d'una antologia de poesia siriana.

Biografia Rasha Omran va néixer el 1964 a Tartus, Síria, en una família d'artistes. Neix en un enclavament de la secta alauita, confessió religiosa de la poetessa. És filla del poeta sirià Mohammad Omran, poeta, activista i periodista, i la seva llar era un lloc de trobada cultural per a intel·lectuals i artistes. De petita, va llegir lliurement a la biblioteca familiar i més tard va assistir a la Universitat de Damasc per estudiar literatura àrab. Va fundar el Festival de Literatura i Cultura Al-Sindiyan a la seva ciutat natal a finals de la dècada del 1990, que va dirigir durant setze anys, i va publicar els seus primers poemes després de la mort del seu pare. Ha publicat set col·leccions de poesia i és l'editora d'una antologia de poesia siriana contemporània.

Revolució siriana i exili Des del començament de la revolució siriana, ha donat públicament el seu suport a l'aixecament: «Aquest és un règim dictatorial, […] Com puc donar suport a un govern que mata els seus ciutadans?» Ha marxat en protestes, ha escrit sobre la seva dissidència i s'ha pronunciat contra Assad: «[Assad] no és un dictador, només un cap de gàngsters». Omran va encunyar la frase: «el silenci internacional sobre Síria és eixordador».

Amenaçada juntament amb la seva família pel règim sirià, es va exiliar al Caire el 2012. El setembre de 2012, Omran i quatre dones sirianes més van iniciar una vaga de fam davant de la seu de la Lliga Àrab a la plaça Tahrir del Caire, exigint que la Lliga Àrab proporcionés més suport als revolucionaris i pressionar a Assad perquè aturés els abusos dels drets humans a Síria.

Viu al Caire des del 2012 on continua escrivint i publicant la seva poesia, així com tres articles setmanals per a mitjans àrabs en línia on comenta notícies polítiques i culturals.

Obra Poemaris , ‘Una esposa secreta per a l'absència’, , Milà, 2020, . , ‘La que vivia a la casa abans que jo’, , Milà, 2016. , ‘Panorama de mort i desolació’, , Ras al-Khaimah, 2014. , ‘Un abric vermell i buit’, , Damasc, 2009.A red and empty coat , ‘La teva ombra, estesa en el més llunyà del meu desig’, i , Damasc, 2003. , ‘Com si el meu exili fos el meu cos’, , 1999. , ‘Un dolor que té la forma de la vida’, , Damasc, 1997.

Antologia , ‘Antologia de la poesia síria: 1980-2008’, vol. 4 de , ‘Antologia de la poesia síria’, , Damasc, 2008.

Traduccions Català

Alemany

Anglès

Francès

Italià

Adaptacions a l'escena A la invitació del director i traductor francès Henri Jules Julien, Rasha Omran va actuar va recitar en àrab una selecció dels seus propis poemes extrets de l'obra La que vivia a la casa abans que jo, en un oratori a tres veus amb l'actriu siriana Nanda Mohammad i la cantant improvisadora Isabelle Duthoit, amb il·luminació de Christophe Cardoen. L'espectacle es va crear el 20 d'octubre de 2021 al teatre Rawabet dins del Festival D-CAF, al Caire, i es va presentar al 76è Festival d'Avinyó el juliol de 2022.

Referències

Categoria:Escriptors sirians Categoria:Escriptors del segle XXI Categoria:Alumnes de la Universitat de Damasc Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1964