El Palau del Comte de Peralada era un edifici situat als carrers de la Mercè i de la Plata i la Muralla de Mar (actualment passeig de Colom) de Barcelona.

Història El 1510, Miquel de Sarriera va fer donació de la finca a la seva filla Violant, que el 1514 la va aportar com a dot a les capitulacions matrimonials amb Onofre de Rocabertí, vescomte de Rocabertí. L'hereu Francesc Dalmau de Rocabertí i de Sarriera fou succeït pel seu fill Francesc Jofre de Rocabertí, que es va casar amb Magdalena Safortesa i el 1599 va rebre el títol de comte de Peralada de mans de Felip III. Fou succeït pel seu fill Francesc Dalmau de Rocabertí i Safortesa, que el 1640 va professar a l'ordre dels dominics i cedí els títols al seu germà Ramon Dalmau, que el 1645 va rebre el de marquès d'Anglesola.

Va ser succeït pel seu germà Martí Jofre, que va morir sense fills el 1671 i fou succeït per la seva germana germana Elisenda, casada amb Ramon de Rocafull, comte d'Albatera i baró de Bétera. El 1704, el seu fill Guillem Manuel de Rocafull i de Rocabertí va rebre la Grandesa d'Espanya i el 1728 va morir sense fills. Aleshores, la successió va passar a Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (1672-1745), comte de Savallà, que es va casar amb Dionísia Sureda de Santmartí i Safortesa, amb qui va tenir diversos fills.AHPB, notari Jacint Demestre i Carbó, manual 1.370/10, f. 950-1006, 13-12-1871. Venda del casal de la plaça de Santa Anna per Tomàs de Rocabertí-Dameto i Verí, com a procurador del seu pare Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto i de Boixadors, a Joan Puig i Mir. El 1739, el primogènit Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Santmartí es va casar a Madrid amb Faustina de Chaves i va morir l'11 de novembre del 1755 al terratrèmol de Lisboa, quan era ambaixador a Portugal.

Va ser succeït pel seu fill Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves, i el 1774, el seu procurador Marià Bransí i Pérez de Arregui va demanar permís per a obrir un balcó al carrer de la Plata. El 1784, el comte va establir en emfiteusi la finca, que es trobava en mal estat, al comerciant Antoni Pagès i Cluet amb una entrada de 16.000 lliures barcelonines i un cens de 240 lliures anuals.AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 07-04-1784. L'any següent, aquest en va fer agnició de bona fe als tutors del menor Joan Pau Puget i Vila, fill del comerciant Rafael Puget,AHPB, notari Pere Màrtir Golorons, manual 1.067/15 (2a part), f. 15-17v, 05-03-1785. que el 1790 van fer col·locar uns puntals a la façana. El 1805, la comtessa Joana de Rocabertí-Boixadors i Cotoner i el seu marit Antoni Dameto i Crespí de Valldaura van iniciar un litigi a la Reial Audiència contra Joan Pau Puget per a recuperar la propietat.

El 1830, la vídua Josepa de Gomis i el seu fill Rafael Puget i de Gomis van demanar permís per a reedificar una part de la finca. Finalment, el 1846 es van presentar els projectes de dos edificis «siamesos» al solar, obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina: el del núm. 26, propietat de Joan Domènech i Gras, i el del núm. 26 bis, cantonada amb el carrer de la Plata, de Josep Nogués i Cerdà.AMCB, Q127 Foment 179 bis C, 05-06-1846.

Referències

Vegeu també Vallfornès Castell de Peralada Castell de Savallà Casa Joan Puig

Bibliografia

Comte de Peralada Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Carrer de la Mercè Categoria:Passeig de Colom