Corinne Masiero (Douai, departament Nord, 3 de febrer del 1964) és una actriu francesa.Corinne Masiero , sur canalplus.fr (consultat el 25 de gener del 2013). És coneguda per interpretar molts papers en cinema i televisió a l'estat francés, com ara en la sèrie de televisió Capitana Marleau, i pel seu caràcter feminista i reivindicatiu.
Biografia El pare de Corinne Masiero treballà en una mina i després va dirigir una autoescola. Sa mare feia les tasques domèstiques. Tots dos eren militants comunistes i portaven la jove Corinne a les manifestacions. Als 15 anys feu un viatge per Europa en autoestop, després tornà a l'estat francés per aprovar el batxillerat; més tard va caure en l'alcohol, les drogues i la prostitució, abans de trobar el seu camí en el teatre, als 28 anys. Durant aquest moment difícil de la seua vida, es trobà sense llar i havent de viure als carrers. El 2022, va atribuir aquests comportaments a l'incest que va patir quan era una xiqueta, i que va ocultar durant molt de temps.
Interpretà els primers papers en pel·lícules de Rainer Werner Fassbinder, de Georges Feydeau i amb la companyia de teatre de carrer Collectif Organum. Aparegué en Germinal de Claude Berri (1993), i després en La vida somiada dels àngels d'Érick Zonca (1998).
Durant anys, va interpretar papers secundaris en televisió (Ambre a disparu el 2003, Pierre et Jean el 2004). Però amb el seu rostre, el seu llenguatge, el seu caminar atípic, l'altura (180 cm), en pocs anys passa de la simple figuració a papers secundaris notoris, en telefilmes de Thierry Binisti o en els de Peter Kassovitz: Beau Masque el 2005 i Le Sang noir dos anys després. miniatura|Corinne Masiero en el set de Louise Wimmer. Corinne Masiero va aparéixer en L'Emmerdeur, de Francis Veber (2008), abans de rodar amb directors de renom com ara Xavier Giannoli, en À l'origine (2009), i Patrice Chéreau, en Persecució, al costat de Romain Duris. També treballà en la sèrie Engrenages i donant la rèplica a Robinson Stevenin en la minisèrie The Living and the Dead del 2010. El seu accent del nord li permet interpretar papers desimbolts, com ara en la sèrie Fais pas ci, fais pas ça, en el paper de l'excèntrica germana de Fabienne Lepic. La consagració li arribà al 2012 amb el seu primer “paper principal" per a Louise Wimmer, escrit i dirigit per Cyril Mennegun. La seua interpretació fou molt valorada i es converteix, als 47 anys, en una de les revelacions del cinema francés, un reconeixement que li obri les portes a un altre projecte, De rovell i d'os de Jacques Audiard, en què es troba cara a cara amb una altra revelació, Matthias Schoenaerts. El 2013 la nominaren al Cèsar a la millor actriu per Louise Wimmer.
Des del 2015, interpreta la capitana Marleau en France 3 i France 2, que a Catalunya s'emet en TV3.
Compromís polític Des del 2003, milita en el Partit Comunista Francés i en la secció "Bourrins" ('rossins') de la Coordinadora de Treballadors Intermitents i Precaris de Nord-Pas-de-Calais.(2)
El 2014, durant les eleccions municipals, es presentà pel Front d'Esquerra a Roubaix.
Durant les eleccions legislatives de juny del 2017, feu costat a François Ruffin, candidat pel Somme, secundat per la França Insubmisa. El 5 de maig de l'any següent participà en la manifestació opositora La fête à Macron, organitzada per François Ruffin.
Amb motiu dels Cèsar 2020, denuncià el domini absolut “de la dreta blanca, catòlica, heteroburgesa”. Aquesta declaració li atragué les crítiques de Gilles-William Goldnadel, que li va concedir el "Cèsar de l'estupidesa racista i anticristiana"».
Durant la cerimònia dels Cèsar 2021, mentre es preparava per a lliurar el premi a la millor disfressa, es llevà les dues disfresses que portava posades una damunt de l'altra, fins a aparéixer a l'escenari totalment nua i parcialment coberta de sang falsa i consignes reivindicatives, per a il·lustrar el discurs que denunciava la manca de consideració del govern per la cultura. miniatura|Corinne Masiero en La festa de Macron Nou parlamentaris del partit d'extrema dreta Els Republicans la denuncien per "exhibició sexual" en una carta del 16 de març del 2021, dirigida a la fiscalia de París pel diputat Julien Aubert. Aquest informe es tanca sense més mesures per part del fiscal de París Rémy Heitz el dilluns 22 de març del 2021.
Corinne Masiero va rebre molts missatges de suport i assegura haver volgut defensar els professionals de l'espectacle amb la seua nuesa i donar visibilitat al cos d'una dona fora dels cànons habituals de bellesa, dels mitjans i la publicitat.
El 4 d'abril del 2022 signà una columna del diari Liberation, juntament amb altres 2.000 personalitats, donant suport a la candidatura de Jean-Luc Mélenchon per a les eleccions presidencials franceses del 2022.
Vida privada Va conéixer el director d'una companyia de teatre de carrer, Nicolas Grard, en una manifestació contra Medef. Són parella des de la dècada del 2000. Viuen a Roubaix.
Filmografia Cinema Llargmetratges 1993: Germinal, de Claude Berri: una ballarina en el ball (sense acreditar) 1998: La vida somiada dels àngels, d'Érick Zonca: la dona de Hollywood 2008: L'esvalotador de Francis Veber: Susana 2009: A l'origine, de Xavier Giannoli: Corinne 2009: Persécution, de Patrice Chéreau 2011: La planque, d'Akim Isker: Liliane 2012: Louise Wimmer, de Cyril Mennegun: Louise Wimmer 2012: De rovell i d'os, de Jacques Audiard: Ana 2012: Ombline, de Stéphane Cazes: Sonia 2013: 11.6, de Philippe Godeau: Marion 2013: Les reines du ring, de Jean-Marc Rudnicki: Viviana 2013: Suzanne, de Katell Quillévéré: Eliana 2013: La Marque des anges, de Sylvain White: Monique Méndez 2013: La Marche, de Nabil Ben Yadir: Dominique 2013: Lulu femme nue per Sólveig Anspach: la propietària del bar 2013: Vandal, d'Hélier Cisterne: la jutgessa 2013: Way Back Home (Jibeuro ganeun gil), de Bang Eun-jin: Hellboy 2014: Discount, de Louis-Julien Petit: Christiane Gendron 2015: Codes barres, per Christian François: Benetone 2015: Simon, d'Éric Martin i Emmanuel Caussé: Laurence 2015: L'Hermine, de Christian Vincent: Marie-Jeanne Metzer 2015: Sauvages (Parella en un forat) de Tom Geens: Céline 2016: Souffler plus fort que la mer, de Marine Plau: Louison 2016: Carole Matthieu, per Louis-Julien Petit: Cristina Pastres 2017: La consolation, de Cyril Mennegun: Françoise 2018: Vent du Nord, de Walid Mattar: Verónica 2018: Les invisibles, de Louis-Julien Petit: Manú 2020: Lucky, d'Olivier Van Hoofstadt: Alice Deschamps 2020: Effacer l'historique, de Benoît Delépine i Gustave Kervern: Cristina 2022: La Marginale, de Franck Cimière: Michèle
Curtmetratges
Televisió
Teatre miniatura|Corinne Masiero el 2013 en el Festival de cinema de Cabourg
1996 - 1997: Effluves, Oratori salvatge, del Collectif Organum i Thierry Poquet, gira 1998: que? L'eternitat després de Guy Alloucherie, Ingmar Bergman, William S. Burroughs, John Cassavetes i Fernando Pessoa, dirigida por Guy Alloucherie, Cie Hendrick Van Der Zee, Théâtre du Prato 2001: Terminal Feydeau: Léonie és per endavant, La difunta mare de Madame, Sobre la purga Bébé de Georges Feydeau, dirigida per Didier Bezace, Théâtre de la Commune 2005: Big and Small de Botho Strauss, dirigida per Philippe Calvario, CDDB-Théâtre de Lorient, Teatro Bouffes du Nord 2005: Lulu de Frank Wedekind, dirigida per Bruno Lajara, La Rose des vents 2006: La Cigale d'Amar Oumaziz, Le Vivat (Armentières) 2009: Orchampt de Harold David, dirigida per Franck Andrieux i Thomas Baelde, Le Garage/Roubaix 2009 - 2010: El magnífic cornut de Fernand Crommelynck, Le Rideau de Bruxelles (Ixelles), gira 2010: Elvis' Kitchen de Lee Hall, dirigida per Nicolas Ory, Théâtre du Nord, La Verrière 2012: Desfilada d'estats. Ser/Aparéixer/Desaparéixer, Cabaret post-post-existencial, dirigit per Peter James, Théâtre de la Chapelle (Montreal) 2017 - 2020: Une vie bien rEnger d'Adolpha Van Meerhaeghe, gira
Honors miniatura|Corinne Masiero en l'esmorzar dels nominats al Cèsar 2013
Premis Festival de Cinema de Zúric 2011: Ull d'Or a la Millor Actriu per Louise Wimmer Festival de Cinema de Dieppe 2011: Premi d'Interpretació per Louise Wimmer Festival de Cinema de Cabourg 2012: Cigne Daurat "coup de coeur" per Louise Wimmer
Nominacions Lumière 2013: Nominació Lumière a la millor actriu per Louise Wimmer Cèsars 2013: Nominació al Cèsar a la millor actriu per Louise Wimmer
Bibliografia Entrevista d'Elisabeth Perrin, “Corinne Masiero: ser conegut no significa absolutament res!", Revista de TV, Le Figaro, París, 7 de avril de 2019. Entrevista de Julia Baudin, “Haver de manegar la meua notorietat és un problema de rics", Revista de TV, Le Figaro, París, 27 de octobre de 2019.
Notes i referències
Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Persones de Douai Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1964