La Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en mi bemoll major, K. 364/320d, va ser escrita el 1779 per Wolfgang Amadeus Mozart.
Història En el moment de la seva composició el 1779, Mozart estava fent un viatge per Europa que incloïa Mannheim i París. Les complexes dinàmiques orquestrals de la composició reflecteixen la cada vegada més gran competència tècnica de l'orquestra europea en aquell moment i estava fortament influït per la visita de Mozart a l'orquestra de la cort de Mannheim durant el seu viatge europeu de 1777 a 1779. Mozart havia estat experimentant amb el gènere de la simfonia concertant i aquesta obra es pot considerar com l'exemplar més reeixit d'aquest gènere a mig camí entre la simfonia i el concert.
Anàlisi musical
Instrumentació L'obra està escrita per a violí solista, viola solista, dos oboès, dues trompes i cordes, les quals incloïen dues seccions de violes. La part solista de la viola està escrita en re major en lloc de en mi bemoll major, i l'instrument afina mig to ascendent (tècnica de la scordatura) per aconseguir un so més brillant. Aquesta tècnica és inusual quan s'interpreta a la viola moderna i s'empra majoritàriament en execucions amb instruments originals .
Estructura Aquesta peça musical consta de tres moviments:
Allegro maestoso, en compàs de compasillo. Andante, en compàs de 3/4, en do menor. Presto, en compàs de 2/4.
Enregistraments Richard Wigmore a Gramophone (octubre de 2015) escriu que hi ha més de 40 enregistraments de CD en total. En valora com a millor fins ara una d' Iona Brown, violinista i directora, i Lars Anders Tomter, viola, amb la Norwegian Chamber Orchestra, Chandos CHAN9695. També a la seva curta llista hi ha un enregistrament de 1989, amb Iona Brown, i amb Nobuko Imai, viola. També cal esmentar l'enregistrament del Festival Casals de Perpinyà de 1951 amb Isaac Stern i William Primrose, direcció de Casals. Un fragment es pot sentir al documental de la BBC sobre Mozart ("El Geni de Mozart, un miracle de la natura").
Influència Aquesta Sinfonia Concertante ha influït en molts arranjadors per utilitzar els seus temes. El 1808, Sigmund Anton Steiner va publicar un arranjament no acreditat de la peça per a un sextet de corda. sota el títol de Grande Sestetto Concertante . Les sis parts es reparteixen a parts iguals entre els sis jugadors; no es presenta com a solistes amb acompanyament. També s'ha arranjat per a violoncel en lloc de la part de viola.
La Simfonia concertant s'esmenta a la novel·la La decisió de Sophie (1979) de William Styron, després que un estrany abusa de Sophie al metro, escolta l'esmentada peça a la ràdio, que li porta records de la seva infància a Cracòvia i la treu sobtadament de la depressió.
Es van emprar variacions del segon moviment per a la banda sonora de la pel·lícula Conspiració de dones (1988) de Peter Greenaway, composta per Michael Nyman. Aquesta música reapareix després de cada ofegament al guió. El compositor i baixista nord-americà Edgar Meyer estava tan interessat en aquesta obra que el 1995 va escriure un doble concert per a contrabaix, violoncel i orquestra que, encara que és molt diferent quant a estil, presenta una estructura molt similar a la Simfonia concertant de Mozart. El moviment errant apareix així mateix a Uzak, una pel·lícula de l' any 2002 dirigida per Nuri Bilge Ceylan. El director Milos Forman va incloure part de la mateixa a la pel·lícula Amadeus, quan Salieri llegeix els seus manuscrits. Les dues frases melòdiques inicials de The Windmills of Your Mind, una cançó pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula El cas de Thomas Crown (1968), es van prendre de l'inici del segon moviment de la Simfonia concertant.
Referències
Bibliografia Mordden, Ethan: Guide To Orchestral Music: Handbook for Non-Musicians . Nova York: Oxford University Press, 1980. (Google Llibres) Smith, Erik: Notes to Mozart Simfonia Concertant K.364 . L. P. DECCA, 1964.
Enllaços externs
Sinfonía concertante, K. 364/320d — en Viola in music (en inglés)
Categoria:Composicions en mi bemoll major Categoria:Concerts de Wolfgang Amadeus Mozart
Categoria:Composicions musicals del 1779 Categoria:Concerts de la dècada del 1770