La Brigada de Cavalleria “Castillejos” II, una brigada de cavalleria lleugera, va ser una unitat pertanyent al Exèrcit de Terra que es va mantenir activa des de l'any 1986 fins al mes de desembre de 2016.Orden DEF/1265/2015, de 29 de junio, por la que se desarrolla la organización básica del Ejército de Tierra. Els seus orígens es remunten a 1536, on està acreditada l'existència d'unitats de cavalleria al servei del Rei d'Espanya a Piemont i Llombardia, atès que la unitat prové del Regiment del Rei, originalment denominat Tros de Milà per tenir els seus orígens en aquesta ciutat italiana. En l'actualitat, i igual que al llarg de tota la seva història, es va considerar a aquesta unitat i els regiments que li van precedir amb el seu nom com una peça fonamental en la cavalleria espanyola. Arran de la reforma orgànica de l'Exèrcit de Terra basada en la creació de brigades orgàniques polivalents la majoria de les unitats de la brigada passaran a formar part de la nova Brigada «Aragón» I,La brigada Castillejos II se convierte en la de Aragón I, El Heraldo, 31 de desembre de 2016Defensa estudia suprimir la Brigada de Caballería Castillejos, El Periódico de Aragón, 21 de gener de 2014 mentre que el Regiment «España» ha passat a dependre directament del Comandament de les Forces Terrestres, i el Regiment «Lusitania» s'integrarà en la Brigada «Almogávares» VI de Paracaigudistes. El nom de la unitat passarà a la Divisió «Castillejos», que hereta el seu historial i els de les unitats que li van precedir.La División Castillejos, la punta de lanza del Ejército español, tiene nuevo jefe: el general José Manuel Vivas, La Razón, 12 de gener de 2023 Hereta el nom de la Brigada Blindada Castillejos núm. 3, dissolta en 1965.
Història El seu avantpassat més antic és el Regiment del Rei, originalment denominat Tros de Milà per tenir els seus orígens en aquesta ciutat italiana. Ja des de 1536 està acreditada l'existència d'unitats de cavalleria al servei del Rei d'Espanya a Piemont i Llombardia. Amb la reorganització de l'exèrcit borbònic se li va donar a aquest Regiment l'antiguitat de 4 d'abril de 1661. El 1707, Milà rep la primera de les incorporacions d'unitats de la seva història. El 1763 es produeix una nova fusió que provoca el canvi de nom: s'uneixen els regiments de Milà i Flandes, adoptant per primera vegada el nom de Rei. Després de la Guerra de la Independència s'incorporen dues de les unitats aixecades durant el conflicte: els Hússars de Castella i el Segon Regiment de Santiago.
Després de la dissolució de l'exèrcit el 1823, el Regiment del Rei és refundat en 1824, amb 260 homes del Regiment Santiago, a Zamora. En 1825 rep la denominació de 1r de línia. Amb nombrosos canvis de denominació i institut va continuar servint a Espanya durant més de cent anys.
La primera unitat que es va denominar "Castillejos" va ser el Regiment de Caçadors núm. 6, organitzat el 9 de gener de 1869 a Alcalá de Henares, rebent el nom en record de la batalla ocorreguda uns anys abans en la qual Unitats de l'Arma van aconseguir glòria en batre a un enemic superior en condicions molt difícils al Marroc. Després de participar en totes les campanyes en les quals va intervenir Espanya entre finals del segle XIX i començaments del XX, la reorganització de 1931 dona un viratge fonamental en l'historial de "Castillejos" ja que es fusiona a Saragossa amb el Regiment de Llancers del Rei núm. 1, constituint el Regiment de Caçadors de Cavalleria núm. 1, que en 1935 recupera el nom de «Castillejos».
Batalla de los Castillejos
En el marc de la Guerra d'Àfrica, el 31 de desembre de 1859 va arribar l'ordre d'emprendre la marxa cap a Tetuan. L'avanç per terra presentava enormes problemes, perquè s'havia d'obrir un camí per a l'artilleria i les forces anaven a tenir a la dreta muntanyes des de les quals l'enemic podia atacar, mentre que la mar tancava qualsevol via de fuita a l'esquerra. En cas de derrota, la retirada era gairebé impossible.
El terreny era molt difícil, amb contraforts transversals a la marxa i serres que arriben gairebé fins a la mar, obligant contínuament a superar pendents, interrompudes per sengles valls. El primer que es troba és el dels Castillejos i allí es va donar la primera batalla important de la campanya. Es va entaular a conseqüència de la impetuositat de Joan Prim i Prats, el general comandant de la Divisió de Reserva, que formava l'avantguarda de l'exèrcit. Aquesta portava al capdavant els dos esquadrons de la Princesa (el 1r i el 4t), a pesar que en teoria pertanyien a altres grans unitats.
Prim va arribar sense gairebé resistència fins als pujols que separen la vall dels Castillejos del de Tarajar. Leopoldo O'Donnell y Jorís li va ordenar que s'apoderés de la casa del Morabit i que una brigada del segon cos prengués un turó que flanquejava el bosc ocupat pels marroquins. Prim, en veure que encara romanien marroquins en unes llomes que tancaven l'extrem sud de la vall i en albirar les forces d'Infanteria i Cavalleria en una canyada, va decidir atacar-los. Contra els primers, a les altures, envia una dotzena de batallons. Contra els segons, als hússars, una mica menys de 200 homes.
miniatura|300px|El caporal Pedro Mur arrabassa la bandera del cap marroquí
La càrrega de Hússars de la Princesa s'ha convertit en una llegenda de la Cavalleria. En un principi, es dirigeixen contra el centenar de genets marroquins que s'oferia a la seva vista, als quals dispersen. Però en comptes de detenir-se llavors, els hússars albiren el campament marroquí, per la qual cosa continuen la càrrega i penetren en un estret congost. A la sortida d'aquest, s'obre un fossat als seus peus, en el qual s'enfonsen homes i cavalls: han caigut en una emboscada. Mentre alguns d'ells ajuden als companys desmuntats, la resta travessa la massa de Cavalleria marroquina que havia acudit a rematar-los i arriba fins al mateix campament. El cap Mur s'apodera d'un estendard, després de deixar fora de combat al seu portador. A continuació, els esquadrons es retiren en ordre, passant, per segona vegada, a través de l'enemic i sense deixar un sol presoner ni ferit. Tan aviat com es reuneixen amb la resta de l'exèrcit, ocupen impertorbables el seu lloc en formació, com si tornessin d'un simulacre de càrrega durant unes maniobres.
La seva gallardia els va costar cara: les baixes van sumar 50 homes i 59 cavalls. Només 2 oficials van resultar il·lesos; els 2 comandants van ser ferits, així com 3 capitans; van morir 2 tinents. Va ser de destacar la devoció de la tropa cap als seus comandaments; almenys dos van ser salvats de la mort per sengles hússars.
Respecte a la càrrega, l'historiador militar Martín Arrúe va escriure que "va ser brillantíssima i oportuna fins que van arribar a la canyada; temerària des que s'internen en aquesta; absurda en envair la hondonada i arribar fins al campament marroquí […] i sempre heroica". Els hússars van complir així amb l'exigència d'impetuositat que es demana a tota Cavalleria que es preï, encara que potser en excés.
Mentrestant, la Infanteria havia aconseguit rebutjar a l'enemic després d'una sèrie de furiosos assalts a la baioneta. Prim va compensar la seva imprudència malbaratant valor personal, en encapçalar un assalt brandant la bandera del Regiment de Còrdova. Després de vuit hores de combat, els seus batallons es trobaven exhaustos i molt minvats, a diferència de l'enemic, que rebia constantment reforços. El batalló del Príncep estava en perill de quedar aïllat i ser aniquilat. Prim va ordenar als artillers que avancessin en ordre obert per a contenir a l'enemic, però van rebre un nodrit foc i van haver de replegar-se, perdent molts homes. O'Donell va comprendre el perill i va enviar en el seu auxili al Regiment d'Infanteria «Córdoba» i més tard al general Juan de Zavala y de la Puente amb els batallons de Lleó, Arapiles, Savoia i Simancas, que van decidir la victòria.
Missions en l'Exterior UNPROFOR
Són les sigles en anglès de Força de Protecció de les Nacions Unides (United Nations Protection Force), la primera força de manteniment de la pau a Croàcia i Bòsnia Hercegovina durant les guerres de Iugoslàvia. Va existir entre el començament de la participació de l'ONU al febrer de 1992, i la seva reestructuració en altres forces al març de 1995.
IFOR miniatura|Vehicles d'exploració de cavalleria VEC-M1 en la missió IFOR a Bòsnia.
En anglès: Implementation Force, abreujada com IFOR és una força multinacional de l'OTAN en Bòsnia i Hercegovina en virtut d'un any de mandat, del 20 de desembre de 1995 al 20 de desembre de 1996, sota el codi Operació Conjunta Endeavour per a aplicar els annexos militars de l'Acord marc General de Pau (GFAP) a Bòsnia i Hercegovina, després d'haver pres el relleu de UNPROFOR.
SFOR
En anglès: Stabilisation Force, abreujada com SFOR va ser una força multinacional de l'OTAN desplegada a Bòsnia i Hercegovina, encarregada del compliment dels Acords de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia.
KFOR miniatura|Dos sotsoficials de cavalleria amb una de les banderes que han onejat durant la missió KFOR
En anglès de Kosovo Force és una força militar multinacional liderada per l'OTAN que va entrar a Kosovo l'endemà passat que el Consell de Seguretat de Nacions Unides aprovés la resolució 1244.1 El seu objectiu era mantenir l'ordre i la pau en el territori.
En els últims anys, especialment des de mitjan 2011, les seves accions han superat l'estatus de neutralitat que hauria de complir, prenent decisions que van més enllà de la resolució 1244 i sempre en favor de les autoritats de Pristina.
Operació Enduring Freedom
És el nom oficial usat pel Govern dels Estats Units per a la Guerra de l'Afganistan, juntament amb un nombre d'accions militars més petites, sota el sostre de la "Guerra contra el terrorisme"
ISAF miniatura|Soldat de l'Agrupació de Cavalleria a -Líban
És una missió de seguretat a l'Afganistan (liderada per l'OTAN des de 2003) que va ser establerta pel Consell de Seguretat de Nacions Unides el 20 de desembre de 2001 per mitjà de la Resolució 13862 conforme al que es preveu per l'Acord de Bonn. Està compromesa en la Guerra de l'Afganistan.
L'objectiu és ajudar el govern afganès a estendre i exercir la seva autoritat i influència en el territori, així com a crear les condicions necessàries per a la reconstrucció i estabilització del país després de la guerra.
Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban
És una missió de pau creada al març de 1978 per acord del Consell de Seguretat de l'ONU, després d'un atac palestí a un llogaret d'Israel que es va saldar amb l'assassinat de trenta-cinc civils jueus.
Vehicles BMR M1 miniatura|Dos BMR M1-PP en Bòsnia i Hercegovina en la missió de la SFOR. L'Exèrcit de Terra disposa de 648 vehicles blindats mitjans de rodes BMR. A partir de 1994 van ser actualitzats, incorporant-se'ls un nou motor Scania en substitució de l'original Pegaso, nou interior i blindatge addicional de planxes d'acer. Estan en servei les següents versions: https://web.archive.org/web/20090225165810/http://www.gdsbs.com/web/frame.asp?page=http%3A%2F%2Fwww.gdsbs.com%2Fweb%2Fproductos%2Fproducto.asp%3Fidprod%3D9
Portapersonal. Equipada amb una metralladora Browning M2HB en una torreta biplaça TC-3A1, encara que també se'ls pot muntar en el seu lloc un llançagranades automàtic LAG 40. Estan sent actualitzats del model BMR-M1PP al BMR-M1A.
Lloc de comandament.
Ambulància.
Vehicle de recuperació i manteniment.
Portamorter. Amb morters de 81 mm ECIA L-65/81 o de 120 mm ECIA L-65/120.
Contracarro. Equipat amb llançamíssils antitancs TOW.
Part d'ells procedeixen de la comanda egipci, ja que al no complir el país africà amb els seus compromisos de pagament la llavors ENASA-Pegaso va suspendre els lliuraments, quedant-se finalment l'Exèrcit Espanyol amb els exemplars que ja havien estat fabricats, els quals tenen equips lleugerament diferents als encarregats directament per Espanya.