miniatura|122x122px|Hamza (ء). La hamza (en àrab, ), o ء, és un grafema auxiliar de l'alfabet àrab que representa l'oclusió glotal [ʔ] o tall de veu. En altres paraules, la hamza serveix per a marcar un tall sobtat de l'articulació de la veu, una característica de les llengües semítiques. En la romanització de l'àrab, se sol representar amb el símbol ʾ (anomenat 'semicercle superior dreta'), o en defecte d'això s'usa com a substitut un simple apòstrof ('). La hamza no es considera una de les 28 lletres de l'alifat, i deriva de la lletra gutural ع, la qual es transcriu amb un ʿ ('semicercle superior esquerra').

En alguns casos, com per exemple a l'aplicació Duolingo, es transcriu per mitjà d'un número 2.

Història La hamza no és una de les 28 lletres autèntiques que componen l'alfabet o alifat, i deu la seva existència a les inconsistències ortogràfiques històriques dels primers temps de l'Islam. Als alfabets fenici i arameu, dels quals procedeix l'àrab, l'oclusió glotal era expressada per l'àlef i en l'àrab per l'àlif. Tanmateix, la lletra àlif s'emprava tant per a representar l'oclusió glotal com una vocal a llarga. Per indicar que es volia representar una oclusió glotal i no només una vocal, s'afegí la hamza com un signe diacrític sobre l'àlif:

Ús ortogràfic La hamza es pot escriure sola o amb una lletra, i en aquest cas es converteix en un signe diacrític.

Sola (): La hamza s'escriu sense suport quan és últim grafema de paraula i va precedida de consonant o vocal llarga, o dins de paraula si va precedida de /a:/ i en la seqüència /o:ʾat/. Ex.: , badʾ, «inici»; , šāʾā, «tots dos van voler»; , maqrūʾatu, «llegida».

Combinada amb una lletra: Sobre o sota álif ( i ): Sempre quan la hamza, que sovint s'omet, és el primer grafema de la paraula. Ex.: , ʾab, «pare»; , ʾin, «si»; , ʾumm, «mare». El suport és també álif quan en l'entorn vocàlic hi ha només /a/. Ex.: , raʾs, «cap»; , masʾala, «qüestió». Sobre wāw (): Quan en l'entorn vocàlic sol hi ha /o/ i /a/. Ex.: , raʾūf, «compassiu»; , ruʾasāʾ, «presidents». Sobre jāʾ (): Quan la hamza va precedida o seguida de /i/ o precedida de /j/.Aquesta jāʾ, que perd els seus dos puntos, s'anomena també jāʾ hamza. Ex.: , biʾar, «pou»; , ʾafʾida, «cors»; , suʾil, «va ser preguntat»; , miʾūn, «centenars»; , raʾis, «president». Segons l'IEC, les normes de transcripció són: Inicial. No es transcriu. Inicial. Pot trascriure's quan convé distingir-la de la alif wasla. Altres posicions <'> Amb àlif, ja o waw, no es transcriu.

Vegeu també Grafemes auxiliars de l'àrab

Referències

Notes

Categoria:Lletres àrabs