va ser un autor de còmics i editor nord-americà. El seu treball més conegut inclou escriure i editar el còmic paròdic Mad des de 1952 fins a 1956, i escriure les tires de Little Annie Fanny a Playboy des de 1962 fins a 1988. La seva obra destaca per la seva sàtira i paròdia de la cultura popular, la crítica social i l'atenció al detall. El mètode de treball de Kurtzman s'ha comparat amb el d'un autor, i esperava que els que il·lustraven les seves històries seguissin estrictament els seus dissenys.
Kurtzman va començar a treballar en la línia de còmics New Trend a EC Comics el 1950. Va escriure i editar els còmics de guerra Two-Fisted Tales i Frontline Combat, on també va dibuixar moltes de les històries acuradament documentades, abans de crear el seu còmic més recordat, Mad, el 1952. Kurtzman va escriure les històries i les va fer dibuixar pels millors dibuixants de la CE freqüentment per Will Elder, Wally Wood i Jack Davis; els primers Mad varen destacar per la seva crítica social i paròdies de la cultura pop. El còmic va canviar a un format de revista el 1955, i Kurtzman el va deixar el 1956 per una disputa pel control financer amb el propietari d'EC, William Gaines. Després de la seva marxa, va fer diversos treballs de dibuixos animats, incloent-hi l'edició de l'efímera Trump i l'autopublicat, Humbug. El 1959, va produir la seva primera novel·la gràfica, titulada Harvey Kurtzman's Jungle Book, satíric i orientat a adults. Va editar Help!, de 1960 a 1965, una revista d'humor que presentava treballs del futur membre de Monty Python i director de cinema Terry Gilliam i els primers treballs de dibuixants underground com Robert Crumb i Gilbert Shelton. Va editar Help!, fins a la seva fi després de l'èxit de l'atrevit Playboy, Little Annie Fanny va començar a ocupar tot el seu temps. Tot i que Annie Fanny va proporcionar gran part dels seus ingressos durant la resta de la seva carrera, va continuar produint un treball eclèctic, inclòs el guió de l'animació Mad Monster Party?, el 1967 i va dirigir, escriure i dissenyar diversos curts per a Barri Sèsam el 1969.
Des de 1973, Kurtzman va ensenyar dibuixos animats a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York. La seva obra va obtenir un major reconeixement cap al final de la seva vida, i va supervisar les reimpressions de luxe de gran part de la seva obra. El premi Harvey va ser nomenat així en honor de Kurtzman el 1988. Va ser inclòs en el Saló de la Fama del Comic Book de Will Eisner l'any 1989, i el seu treball es va situar el cinquè lloc dels 100 millors còmics del segle XX The Comics Journal.
Biografia Harvey Kurtzman va néixer el 3 d'octubre de 1924, en un edifici d'habitatges al 428 East Ninety-Eighth Street de Brooklyn a la ciutat de Nova York. David es va unir a l'església de la Ciència Cristiana, i quan va patir una úlcera hemorràgica va recórrer a l'oració per curar-la; li va provocar la mort el 29 de novembre de 1928 als 36 anys. La família es trobava en una situació econòmica tan desesperada que la seva mare va col·locar els germans Kurtzman en un orfenat durant tres mesos fins que va aconseguir un treball com a modista. Diversos mesos més tard, Edith es va tornar a casar amb l'immigrant jueu-rus Abraham Perkes, que treballava a la indústria de la impressió com a gravador de llautó. Els nens Kurtzman van mantenir el seu cognom, mentre que la seva mare va agafar el de Perkes. La parella va tenir un fill Daniel el 17 de febrer de 1931. El 1934, la família es va traslladar al Bronx més exclusiu, on la família vivia al 2166 de Clinton Avenue.
Perkes no era ric, però va aconseguir mantenir la seva família durant la Gran Depressió dels anys trenta. Era sindicalista, i la parella va llegir el diari comunista Daily Worker. Perkes va portar el jove Kurtzman a treballar, i el va animar a ajudar amb el disseny i el dibuix i a pensar en si mateix com un artista professional.
Primers anys (1924-1942) Harvey Kurtzman va parlar poc dels seus pares a les entrevistes i no se sap gaire de les seves vides preamericanes. David Kurtzman i Edith, née Sherman, van créixer a Ucraïna a Odesa, i eren urbanites alfabetitzats. Pertanyien a la gran comunitat jueva de la ciutat, que va patir generacions d'opressió antisemita, la ciutat havia caigut en dificultats econòmiques després de la Revolució Russa. Poc després de la Primera Guerra Mundial, David va emigrar a Nova York i Edith aviat va seguir el que ella va anomenar "un viatge desesperat" escapant de la nova Unió Soviètica. Allí la parella no observant es va casar en una cerimònia civil. El primer dels seus dos fills, Zachary, va néixer el 8 d'abril de 1923. Encara que era un noi tímid els seus professors van reconèixer la intel·ligència de Kurtzman a l'escola primària i li van permetre saltar-se una nota. Va mostrar talent artístic d'hora i els seus dibuixos amb guix a la vorera van cridar l'atenció de nens i adults, que es van reunir per veure'l dibuixar. Va anomenar aquestes tires "Ikey and Mikey", inspirada en la tira còmica de Goldberg, Mike and Ike. El seu padrastre també tenia interès per l'art i portava els nois als museus. La seva mare va fomentar el seu desenvolupament artístic i el va matricular a classes d'art; els dissabtes, agafava el metro fins a Manhattan per a una instrucció formal d'art. Els seus pares el van fer assistir al campament jueu d'esquerres Kinderland, però no va gaudir del seu ambient dogmàtic. Encara que no s'avergonyeix de la seva herència jueva, cap dels germans Kurtzman va acceptar tenir un Bar Mitzvah.
Kurtzman es va enamorar de les tires còmiques i dels nous còmics emergents a finals dels anys trenta. Insatisfet amb el que va trobar als diaris dels seus pares, va buscar entre els contenidors d'escombraries les seccions de còmics dominicals dels diaris dels seus veïns. Va admirar una gran varietat de tires, com Alley Oop, de Hamlin's, Terry and the Pirates de Milton Caniff, Dick Tracy de Chester Gould, Prince Valiant de Hal Foster, Flash Gordon d'Alex Raymond i Li'l Abner d'Al Capp. Va trobar el còmic de Will Eisner, The Spirit, un "estàndard pel qual es mesurarien altres còmics", i va anomenar Eisner "el més gran"... un dibuixant virtuós d'un tipus que mai s'havia vist abans". Els dissenys de pàgina d'Eisner van tenir una influència considerable en el treball de Kurtzman.
A 14 anys, va guanyar un concurs de dibuixos animats pel qual va rebre un dòlar i va publicar la seva caricatura a Tip Top Comics núm. 36 (abril de 1939). El futur col·laborador Jack Davis havia guanyat el mateix concurs uns quants números abans. Després de guanyar el John Wanamaker Art Contest anual, Kurtzman va rebre una beca per assistir a l'escola secundària a The High School of Music & Art. Els futurs col·legues Will Elder, Al Feldstein, Al Jaffee, John Severin i Charles Stern també van assistir a la mateixa escola. Les seves ambicions eren evidents fins i tot llavors; al Comic Con de Nova York del 2016, Jaffee va explicar com un Kurtzman, de quinze anys, va dir als seus companys Jaffee i Elder: "Algun dia tindré una revista i us contractaré". Kurtzman es va graduar es va graduar a setze anys el 1941 i va passar a Cooper Union amb una beca. Va marxar després d'un any per centrar-se a fer còmics.
Primera carrera (1942-1949) alt=Comic book cover. Whalers attack a whale.|miniatura|Kurtzman va col·laborar en la versió Classics Illustrated de Moby Dick el 1942 com a primera tasca a l'estudi de Louis Ferstadt. Kurtzman va conèixer Alfred Andriola el 1942, animat per una cita a Classic Comics and their Creators de Martin Sheridan, on Andriola oferia ajuda als aspirants a dibuixants. Kurtzman va fer una cita, però la resposta d'Andriola al seu treball va ser descoratjadora: va dir a Kurtzman que deixés de fer dibuixos animats. Kurtzman va qualificar aquesta reunió com "un dels pitjors dies de la seva vida", tot i que va ignorar els consells d'Andriola i va continuar venent la seva cartera.
Va continuar fent feines ocasionals el 1942 fins que va aconseguir la seva primera aturada en la indústria del còmic a l'estudi de Louis Ferstadt, que va produir còmics per a Quality, Ace, Gilberton, i el Daily Worker. El seu primer treball publicat allà va ser assistir al número 5 (setembre de 1942) de Gilberton's Classic Comics, que inclou una adaptació de Moby Dick. El seu primer treball de llapis va aparèixer a Four Favorites nùm. 8 (desembre de 1942). Va produir una gran quantitat de treballs sense distinció el 1942 i el 1943, que més tard va anomenar "coses molt crues i molt lletges", abans de ser reclutat el 1943 per al servei a la Segona Guerra Mundial.
Es va entrenar per a la infanteria, però mai va ser enviat a l'estranger. Va estar destinat a Louisiana, Carolina del Nord, Carolina del Sud i Texas. Va il·lustrar manuals d'instruccions, pòsters i fulletons, i va col·laborar amb dibuixos animats als diaris del campament i als butlletins. Mentre era allà, va ser convidat per l'editor i dibuixant L. B. Cole per dibuixar la superheroïna "Venus Negra", empaquetada per a Orbit Publications de l'editorial Rae Herman. El 1944, va treballar per a diverses publicacions locals mentre estava a Carolina del Nord, i va fer diversos dibuixos animats a Yank a finals d'octubre de 1945. La quantitat de treball va permetre a Kurtzman perfeccionar el seu estil, que es va fer més refinat i diferent.
Una vegada acabat el servei després de la guerra, Kurtzman va trobar una competència ferotge a la indústria del còmic, ja que el treball autònom va substituir el sistema de Comics packaging. Va sol·licitar al diari PM, però la seva cartera va ser rebutjada per l'editor de dibuixos animats Walt Kelly. Després d'una sèrie de tasques i col·laboracions de curta durada, Kurtzman es va reunir amb els antics alumnes de Música i Art Will Elder i Charles Stern. Van obrir Charles William Harvey Studio el 1947, però van tenir dificultats per trobar feina. Tots tres tenien poc sentit dels negocis. Kurtzman va gestionar les factures. Al seu estudi de Broadway, que Kurtzman va mantenir obert fins a finals de 1951, van subarrendar espai a dibuixants com John Severin, Dave Berg, i René Goscinny.
Kurtzman havia estat fent mots encreuats per a l'editor Martin Goodman des de principis de la seva carrera. Un parent llunyà de Goodman, Stan Lee, va treballar com a editor de Goodman's Timely Comics (un precursor de Marvel Comics). Li va oferir feina a Kurtzman treballar fent els farciments d'una pàgina, feina que pagava poc. Lee va anomenar la tira Hey Look!, i Kurtzman en van produir 150 episodis des de 1946 fins a 1949.
En una reunió de Música i Art a principis de 1946, Kurtzman va conèixer Adele Hasan, que era un dels membres del personal de Timely i estava sortint amb Will Elder. Ella es va enamorar de Kurtzman, i va confiar en Al Jaffee que "era el tipus d'home amb qui li agradaria casar-se. Aquell any, Timely va publicar un "Ara pots ser l'editor!" les paperetes del concurs se li van assignar Hasan per fer el recompte. Es va decebre que els lectors no gaudissin de Hey Look de Kurtzman!, tant com ho feia ella. Ella "va omplir l'urna" a favor de Kurtzman, la qual cosa va fer que Stan Lee, sorprès, li assignés més feina a Kurtzman. Kurtzman va rebre la feina de dibuixar animals parlants Pigtales a tarifes habituals com a autònom, així com altres tasques diverses. Quan Harvey passava per les oficines de Timely amb més freqüència, ell i l'Adele coquetejaven i finalment van començar a sortir. Va deixar Timely per a la universitat aquella tardor i va mantenir correspondència freqüent amb Kurtzman; aviat va abandonar la universitat i tots dos es van casar aquell setembre.