El Concert per a piano núm. 4 en re menor, op. 70, fou compost per Anton Rubinstein i dedicat a Ferdinand David. Va ser estrenat el 10 de novembre de 1864 al Saló de la Noblesa de Sant Petersburg amb el mateix compositor com a solista.
Estructura I. Moderato (re menor, 2/2) II. Moderato assai (fa major, 3/4) III. ''Rondo: Allegro assai (2/4)
Origen i context Anton Rubinstein va ser una de les figures més carismàtiques de la música durant el segle XIX. Va formar part d'una generació de pianistes-compositors que va culminar amb Liszt, Busoni i Rakhmàninov. Però també volia ser reconegut com a compositor i va escriure moltíssim. Uns quinze treballs escènics, sis simfonies, cinc concerts per a piano, un concert per a violí, una gran quantitat de música de cambra, molta música per a piano i un gran nombre de cançons van sorgir de la seva ploma. Avui en dia, molta d'aquesta obra està oblidada, i segons Stanley, de forma merescuda per haver compost massa ràpid i amb massa prolificitat.
Dels cinc concerts per a piano compostos per Rubinstein, aquest és el més conegut i és l'únic que ha perdurat en el repertori, tot i que no es presenta amb tanta freqüència com es feia en els segles XIX i primers del XX, quan va ser enormement popular i es tocava fins a no poder més. Quasi tots els pianistes el tenien al seu repertori i era impensable que un estudiant sortís del conservatori sense haver-lo après.
El Quart Concert per a piano va ser escrit el 1864, tot i que la versió final que s'interpreta avui no va aparèixer fins al 1872, entremig s'havien publicat altres dues versions. Rubinstein el va dedicar al violinista Ferdinand David, qui el 1845 havia interpretat per primer cop el Concert per a violí de Mendelssohn.
Paderewski, un dels majors intèrprets d'aquesta peça, la va presentar a Nova York en un dels sis concerts del seu debut americà del novembre de 1891. Segons el mateix Paderewski, el públic es va entusiasmar tan intensament que el va impulsar cap a una de les més grans carreres musicals de la història. Rakhmàninov va interpretar aquesta peça en el seu debut oficial a Rússia. Józef Hofmann, el deixeble més conegut de Rubinstein, va mantenir la seva fidelitat a aquesta obra durant tota la seva vida.
Anàlisi musical Quant a l’estructura, tot i que alguns crítics la van qualificar inicialment de revolucionària o fins i tot caòtica, l’obra no resulta ni heterodoxa ni especialment innovadora en aquest aspecte. Manté, de fet, l’esquema tradicional en tres moviments:
el primer, especialment clar i ben construït; el segon, un moviment lent ple de lirisme; i el tercer, un rondó enèrgic i brillant, amb certa turbulència, tot i que sense el caràcter rítmic típic de la música popular russa.
El moviment inicial s’obre amb una idea musical exposada pels vents, que s’estén progressivament a tota la formació orquestral. Més endavant, el piano pren el protagonisme amb una entrada enèrgica i virtuosística. El primer tema secundari es construeix a partir d’un diàleg entre solista i orquestra, mentre que és el piano qui introdueix una segona idea en fa major. A la part final d’aquesta secció, els diferents materials temàtics s’entrellacen fins a desembocar en un passatge conclusiu. El desenvolupament destaca per la seva amplitud i riquesa expressiva. El segon moviment presenta el tema principal dividit en dues parts, separades per una línia ascendent dels violins que evoca el segon tema del Concert per a violí de Beethoven.
Referències
Rubinstein 04 Categoria:Composicions musicals del 1864 Categoria:Obres d'Anton Rubinstein Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1860 Categoria:Concerts de la dècada del 1860