miniatura|Imatge de Gaetano Donizetti. La Missa de Rèquiem (en italià Messa di Requiem in re minori), Op. 73, de Gaetano Donizetti és una missa de rèquiem en re menor inacabada per a cor i orquestra, en honor del compositor Vincenzo Bellini, els dos màxims representants del belcantisme. La va escriure durant el mes d'octubre de 1835. Està escrita per a cinc solistes (SATB i un baríton), cor mixt i orquestra. Una actuació dura entre 62 i 75 minuts.

Donizetti va deixar aquesta missa inconclusa tot i haver-la començada arran de l’encàrrec de l’editor Ricordi, que la volia en homenatge a Vincenzo Bellini, mort sobtadament feia poc. Malgrat que això passava a finals del 1835, el compositor encara viuria més d’una dotzena d’anys. El projecte va quedar interromput perquè no va ser capaç d’enllestir-lo dins el termini previst i finalment en va abandonar la redacció. Per aquest motiu, l’obra no incorpora tres seccions habituals en un rèquiem: el Sanctus, el Benedictus i lAgnus Dei. La partitura va romandre inacabada i pràcticament ignorada fins al seu debut el 1870 a Bèrgam, en una estrena paradoxal motivada pel trasllat de les despulles del mateix Donizetti a un nou emplaçament vint-i-dos anys després de la seva mort.Dada a classical-music.com Es va recuperar en el centenari del naixement de Donizetti, el 1897, i també en el del seu traspàs, el 1948. D’acord amb aquesta mateixa línia commemorativa, l’obra tornà als escenaris el 1998, coincidint amb els cent cinquanta anys de la seva mort.

Malgrat tot, és una partitura d’envergadura, escrita per un Donizetti en plena maduresa creativa. Certs passatges respiren aire teatral, però el conjunt va més enllà d’un simple mosaic de fragments operístics: hi domina un ambient d’ombra i gravetat, només trencat puntualment per algun moment més lluminós. Destaquen especialment l’arrencada, fortament dramàtica, del Dies irae —amb timbals colpejants, metalls contundents i l’entrada abrupte del cor—, el Kyrie en forma de fuga construït sobre un motiu breu de tres notes, l’acompanyament de cordes solistes a l’Ingemisco i el Lacrymosa, que culmina en una fuga de notable amplitud.

En aquesta obra, Donizetti combina la tradició de la música sacra italiana amb un llenguatge marcat pel drama musical, la mateixa direcció que, dècades més tard, portaria Verdi al seu famós Rèquiem. Amb tot, la seva formació litúrgica aflora constantment: la paraula manté el protagonisme i s’hi perceben ecos d’un estil de composició més sever. Tot i que el resultat no arriba a la tensió i la força del Rèquiem de Verdi, ofereix una successió d’efectes d’una contundència sorprenent, sobretot en l’alternança entre les cantilenes líriques pròpies de Donizetti i els grans blocs corals de caràcter dramàtic.

Història Començada l'octubre de 1835 per commemorar la mort de l'amic i rival de Donizetti Vincenzo Bellini a Nàpols, l'obra va quedar inacabada (probablement a causa que el compositor era incapaç de dirigir-la al desembre, perquè no es trobava a la ciutat). Fou publicada l'any 1870 per Lucca en una veu amb arranjament d'orgue. La primera actuació coneguda va tenir lloc el mateix any a Bèrgam, ciutat natal de Donizetti, a la basílica de Santa Maria Maggiore, sota la direcció d'Alessandro Nini. Es va repetir l'any 1875 amb motiu de la translació de les restes de Donizetti i del seu mestre Simon Mayr a Santa Maria Maggiore; després en el centenari del naixement de Donizetti (1897) i la mort (1948, sota Gianandrea Gavazzeni).

El manuscrit es conserva al Conservatorio di San Pietro a Majella (Nàpols). L'any 1974 Vilmos Leskó va preparar una nova edició de Ricordi del Rèquiem, i des de llavors va passar a ser considerada com una de les composicions no operístiques més importants de Donizetti. També podria haver influït en Giuseppe Verdi en el seu propi Rèquiem (1873–1874), si el coneixia.

El Rèquiem per Bellini és un dels quatreGearge Hall. Booklet notes to DECCA 425 043-2 rèquiems de Donizetti, però l'únic que ha sobreviscut fins als nostres dies. Entre els altres hi havia un Rèquiem per a Niccolò Zingarelli (compost el 1837 en 3 dies) i un Rèquiem per a Lorenzo Fazzini (representada a San Ferdinando, Nàpols, 7 de novembre de 1837).

El Rèquiem de Donizetti es va representar a la Piazzale del Cimitero monumentale de Bèrgam el 28 de juny de 2020, per commemorar les víctimes de la pandèmia de coronavirus.

Orquestració Solistes: soprano, alt, tenor, 2 baixos (o baríton i baix) Cor: SATB Orquestra: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompetes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, cordes, orgue

Estructura Per a la seva configuració Donizetti va utilitzar el text tradicional del Rèquiem llatí. La secció inaugural de Requiem aeternam va precedida d'una introducció orquestral, de la qual es va perdre l'orquestració. Segueix un gradual (In memoria aeterna). Mentre Donizetti va completar la Sequentia i l'Offertorium, no hi ha cap rastre de Sanctus, Benedictus i Agnus Dei, que es creu que mai no s'han compost. El treball conclou amb la Lux aeterna i Libera me.

I. Introduzione (41 compassos d'introducció orquestral i 143 compassos). Requiem aeternam — Te decet — Requiem aeternam — Kyrie II. Graduale (97 compassos). Requiem aeternam — In memoria aeterna III. Sequentia (910 compassos). Dies irae — Tuba mirum — Judex ergo — Rex tremendae — Ingemisco — Praeces meae — Confutatis — Oro supplex — Lacrymosa [sic] IV. Offertori (97 compassos). Domina Jesucrist V. Communio (37 compassos). Lux aeterna VI. Responsorium (182 compassos). Libera me — Tremens factus — Quando coeli — Dies irae i Dum veneris — Requiem aeternam — Libera me — Kyrie

Edicions Gaetano Donizetti. Messa di requiem : composta en memòria de Vincenzo Bellini (1835). Publicat sota els auspicis de la Donizetti Society, Londres, per Egret House, 1974 Gaetano Donizetti. Messa di Requiem per a soprano, contralt, tenor, 2 solistes de baix, cor mixt a quatre parts i orquestra. Textos en llatí i anglès. Partitura Piano-Vocal, Editat per Vilmos Leskó. Milà: Casa Ricordi, 1997 (número de placa 131956)

Enregistraments (1979/1980)The dates given here are those of recording and issue respectively. Donizetti. Rèquiem — Viorica Cortez, Luciano Pavarotti, Renato Bruson, Paolo Washington; Orchestra e coro Ente Lirico Arena di Verona (mestre de cor Corrado Mirandola); director Gerhard Fackler — DECCA: LP (1980), CD (1992): 425 043-2 (1984/1988) Gaetano Donizetti. Messa di requiem — Cheryl Studer, Helga Müller-Molinari, Aldo Baldin, Jan-Hendrik Rootering, John-Paul Bogart; Chor der Bamberger Symphoniker; Bamberger Symphoniker; director Miguel Ángel Gómez Martínez — Orfeo C 172 881 A (1997/1998) Gaetano Donizetti. Messa da requiem — Tiziana K. Sojat, Jaroslava Maxová, Vittorio Giammarrusco, Zdeněk Hlávka, Marcel Rosca; Cor de Cambra de Praga; Virtuosi de Praga; director Alexander Rahbari — Koch Discover International DICD 920519 (reeditat el 2007: Profil PH08026)

Referències

Fonts

Gearge Hall. Notes del llibret to DECCA 425 043-2 Gottfried Kraus. Notes del llibret to Orfeo C 172 881 A Wolfgang Teubner. Notes del llibret to Profil PH08026

Donizetti Categoria:Obres de Gaetano Donizetti Donizetti Categoria:Bèrgam Categoria:Composicions musicals del 1870