Jeroni Bernich va ser un escolà i organista actiu entre finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX.Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme «Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa». La capella de música de Sant Esteve d'Olot i els compositors dle seu fons musical, 2012, pàg. 111, 123. Va destacar pel seu paper en el context musical i litúrgic de Catalunya, especialment a Olot i Barcelona, en un període marcat per les tensions bèl·liques i canvis econòmics.Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme «La capella de música de Sant Esteve d'Olot i els compositors del seu fons musical». Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, 2012, pàg. 69. Bernich va viure en un moment de transició a Catalunya, durant la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814).
Trajectòria Bernich es va formar sota la tutela d’Ignasi Parella Basanyas, mestre de capella de l'església de Sant Esteve d'Olot. L'any 1826, va assumir el paper d'entonador i escolà major, substituint el seu mentor. La capella d'Olot, en aquest període, comptava amb destacats músics i cantors, com Josep Aubert i Simonet.
Després d'acabar els seus estudis d'orgue a Barcelona, on va ser elegit cantor de la catedral l'any 1828. Aquest càrrec reflecteix el reconeixement al seu talent musical.
Bernich és recordat com una figura activa en la transició de la música sacra catalana, que s'estava modernitzant a mitjan segle XIX. Va contribuir a mantenir viu l'ofici musical durant un període de canvi social i cultural.
Referències
Categoria:Organistes catalans