va ser una actriu i directora escènica catalana. Era la germana del periodista i actor Queco Novell i parella de l'escriptor Eduardo Mendoza.
Biografia El seu avi era Manuel Clausells, un apassionat activista cultural a la Catalunya d'abans de la guerra i amic del músic Eduard Toldrà.
Rosa Novell va créixer al barri de Gràcia on ja va interpretar els Pastorets als Lluïsos. Els seus pares eren uns grans actors aficionats del barri de Gràcia. Ella va actuar per primera vegada amb quatre anys:
L'any 1976 es va llicenciar en Literatura Catalana Contemporània a de Barcelona (UAB). Aquell mateix any va donar el títol a la seva mare per dir-li que a partir d'aquell moment es dedicaria a allò que més li agradava, la interpretació, i va cursar el seu primer any a l'Institut del Teatre. Tot i això, es va treure les oposicions per treballar a la Corporació Metropolitana. Després però, va continuar els seus estudis musicals (solfeig i violí) i de veu també a l'Institut.
Va estudiar dansa contemporània al Dance Centre de Londres i dansa clàssica i jazz amb l'actriu i directora de cinema i teatre Sílvia Munt. A més, a principis de la dècada dels 80 va fer cursos d'interpretació amb Carlos Gandolfo i John Strasberg i va cursar estudis de doctorat d'arts escèniques a l'Institut del Teatre.
El 2013 li van diagnosticar un càncer de pulmó que la va deixar cega un any més tard. Tot i la seva força de voluntat, que la va empènyer a seguir actuant malgrat la ceguesa (L'última trobada), va morir a Barcelona el 27 de febrer de 2015 a causa d'aquesta malaltia.
Carrera professional Va debutar com a actriu professional de teatre el 1974 amb Les Troianes, d'Eurípides interpretant a Hècuba tot i que abans ja havia participat en obres menors. Des d'aleshores va treballar en nombrosos muntatges d'obres de grans autors nacionals i internacionals, i la seva tasca d'interpretació i direcció ha estat àmpliament reconeguda pel públic i la crítica. Cal destacar la seva actuació a obres com El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de William Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Quiriquibú de Joan Brossa (amb escenografia de Fabià Puigserver) o Restauració (1990) d'Eduard Mendoza.
L'any 1984 se li va encarregar una lectura de poemes de Josep Carner a la Universitat de Barcelona (UB) amb motiu del centenari del naixement del poeta. La bona acollida del públic va provocar que la Diputació de Barcelona enviés el seu grup de gira per tota Catalunya durant un any com a part de la seva campanya cultural. El 1985 va tornar a fer una lectura de poemes, aquesta vegada en homenatge a Salvador Espriu, a la UAB, va participar en el debat sobre “la femme et la mediterraneé: la voix” de l'Institut Francès de Barcelona i va fer un curs d'interpretació al Teatro Martín de Madrid.
Dels seus treballs en televisió, els més coneguts són la seva participació en El cor de la ciutat, de Televisió de Catalunya, Festa amb Rosa Maria Sardà (guió de Terenci Moix) i Hores d'amor i tristesa, d'Adrià Gual. En cinema, destaca la seva aparició a Lola, de Bigas Luna.
L'octubre de 2014 va reaparèixer sobre els escenaris després de quedar-se cega per culpa del càncer que patia i que finalment no va poder superar. La seva mort es va anunciar el 27 de febrer de 2015.
El mateix any va ser nominada al Premi Gaudí a la millor actriu secundària per la seva interpretació -l'última en un llargmetratge- a Rastres de Sàndal, estrenada després de la seva mort. Tot i que no es va endur el guardó, el títol es va emportar el premi a la millor pel·lícula en llengua catalana i els seus companys van recordar l'actriu en recollir l'estatueta.
Premis El 1988 va rebre el Premi Nacional d'Interpretació de la Generalitat de Catalunya per La Marquesa Rosalinda i el Premi Joanot d'Interpretació per La Ronda i un any després el Premi Margarida Xirgu per Elsa Schneider. Durant els anys 1990 es va fer amb altres premis d'interpretació entre els quals destaca el Premi de la Crítica pel seu paper a La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, el 1995.
Ja als 2000, l'obra Plaça dels herois la va fer mereixedora del Premi de la Crítica i el Premi Butaca dels espectadors de teatre a la millor Interpretació. A més, l'any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007 i el 2014 el Premi Butaca a la trajectòria.
Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola, de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies, de Molière, Un'anima chiamata Puccini o Il Teatro alla Moda de B. Marcello (1999), Greus qüestions (2004), d'Eduard Mendoza, i Fi de partida (2005), de Samuel Beckett.
Fons Els fons de l'actriu han estat cedits per la seva família al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona que s'ha encarregat de la seva catalogació. Aquest fons comprèn des de l'any 1965 fins a l'any 2015. Consta de 37 caixes d'arxiu amb guions i obres de teatre amb anotacions, fotografies, correspondència, contractes, premsa i programes de mà; 23 cartells i 6 objectes. També podreu trobar un inventari.Inventari PDF
Obres Rosa Novell va participar en una gran quantitat d'obres i va interpretar nombrosos personatges des que va debutar com a actriu l'any 1974.
Teatre Com a actriu (1968) La nostra ciutat, de Thorton Wilder. Grup G.E.N.T. Lluïsos de Gràcia. Teatro Independiente. Direcció: Josep Mª Salvadó
(1969) Els físics, de Dürrenmatt. G.E.N.T. Direcció: Josep Mª Salvadó (1970) Massa temps sense piano, d'Alexandre Ballester. G.E.N.T. Direcció: Joan Lluís Bozzo (1974) Les Troianes d'Eurípides, versió de Jean-Paul Sartre i traducció de Manuel de Pedrolo. Grup d'estudis teatrals de la UAB. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Interpreta a Hècuba
(1975) Terra Baixa d'Àngel Guimerà, versió de Guillem J. Graells. Direcció: J. M. Montanyés, escenografia de Fabià Puigserver
(1976) Quiriquibú de Joan Brossa. Direcció i escenografia: Fabià Puigserver. Interpreta el monòleg de transformisme “Pas d'acció” (9 personatges)
(1976) El bon samarità… de J. Abellán. GREC 76. Campanya de teatre d'estiu realitzada al Teatre Grec de Barcelona. Direcció: Ll. Pascual, Pere Planella, Fabià Puigserver i escenografia de Fabià Puigserver
(1976) Don Juan Tenorio de Zorrilla. Assemblea de Treballadors de l'espectacle. Born
(1977) El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. ADTE. Traducció de Josep Maria de Sagarra. Direcció: J. Mesalles i J. Puigcorbé. Interpreta a Titània i Hipòlita
(1978) Antígona de Salvador Espriu. Grup d'estudis teatrals d'Horta. Direcció: J. Montanyés i Just Sagarra. Escenografia i vestuari: Fabià Puigserver. Interpreta a Ismene (1979) La Gavina d'Anton Txékhov. Traducció de Joan Oliver. Direcció: Hermann Bonnin. Interpreta a Maixa. (1979) Hamlet de W. Shakespeare. Versió i traducció de Terenci Moix. Direcció: Pere Planella. Escenografia i vestuari: Montse Aenós i Isidre Prunés. Interpreta a Ofèlia
(1979) Dragonera. Teatre Grec. La Trepa. Jorge Díaz (1980) El balcó de Jean Genet. Traducció de Carme Serrallonga. Direcció: Lluís Pasqual. Escenografia i vestuari: Fabià Puigserver. Interpreta a Chantal (1980) Marc Antoni i Cleopatra de W. Shakespeare. Direcció: J. Mesalles. Traducció de J.M. de Sagarra. Interpreta a Cleopatra (1981) El guant negre d'August Strindberg. Centre dramàtic de la Generalitat. Traducció de Lluís Solà. Direcció: Hermann Bonnin. Escenografia i vestuari: Ramon Ivars. Interpreta a la Dama (1982) El príncep d'Homburg de Von Kleist. Direcció: Ricard Salvat. Traducció de Carme Serrallonga. Espai escènic: Iago Bonet. Vestuari: Ramon Ivars. Interpreta a Natàlia, princesa d'Orange. (1983) Deixeu-me ser mariner de Jaume Serra Fontelles. Teatre Obert, Centre Dramàtic de la Generalitat. Escenografia: Joan Guillén. Direcció: Beno Mazzone. Premi Ciutat de Barcelona al millor muntatge, 1983. Interpreta a l'Àvia (1984) Oh, els bons dies de Samuel Beckett. Traducció de V. Altaió i P. Gifreu. Direcció: José Sanchis Sinisterra. Escenografia: Noguera i Simó. Interpreta a Wini. Estrenada al Teatre Regina de Barcelona i portada al Festival Internacional de Teatro de Valladolid, a Granada, Terrassa, Olot, València, Madrid i al Festival Internacional de Saragossa. (1984) Al vostre gust de W. Shakespeare, Traducció de Josep Mª de Sagarra. Direcció: Ll. Pascual. Escenografia i vestuari: Fabià Puigserver. Interpreta a Rosalina-Ganímedes (1985) L'àguila de dos caps de Jean Cocteau. Traducció de G. J. Graells. Vestuari: R. Espada. Escenografia: E. Ivars. Interpreta a Edith de Berg (1985) La Ronda d'A. Schnitzler. Direcció: Mario Gas. Interpreta a l'Actriu (1986-1987) La senyora de Sade de Yukio Mishima. Direcció: J. Mesalles. Interpreta a Renée de Sade (1987) El 30 d'abril de Joan Oliver. Direcció: Pere Planella. Interpreta a Xamuka Xepé (1987) L'intercanvi de Paul Claudel. Direcció: Ariel García-Valdés. Interpreta a Lechy Elbernon (1988) La marquesa Rosalinda de Ramón María del Valle-Inclán. Direcció: Alfredo Arias. Interpreta a la Marquesa Rosalinda (1989) Elsa Schneider de Sergi Belbel. Direcció: Ramón Simó. Interpreta a Romy Schneider (1989) El viatge de Manuel Vázquez Montalbán. Direcció: Ariel García-Valdés. Interpreta a Teresa, Empar i Irene (1990) Restauració d'Eduardo Mendoza. Direcció: Ariel García-Valdés. Coproducció de la Companyia Rosa Novell. Interpreta a Mallenca (1992) Edip, tirà de Sòfocles. Direcció: M. Langoff. Interpreta a Iocasta. Gira per Madrid, Còrdova, Suïssa i França (1992) El gran mercado del mundo de Calderón de la Barca. Direcció: Miguel Narros. Interpreta a La Culpa (1993) Cartes a nenes de Lewis Carroll. Direcció: Hermann Bonnin. Interpreta a Alícia (1993) Joan Miró, l'amic de les Arts a partir de textos de Joan Miró, S. Gasch i J. V. Foix. Direcció: Hermann Bonnin. Companyia Rosa Novell (1994) La senyora Florentina i el seu amor Homer de Mercè Rodoreda. Direcció: Mario Gas. Interpreta a la senyora Florentina (1994) Queridos míos, es preciso contaros ciertas cosas… d'Agustín Gómez-Arcos. Direcció: C. Portacelli. Interpreta a La Duquesa (1995) Antoni i Cleopatra de W. Shakespeare. Traducció d'Eduardo Mendoza. Direcció: X. Albertí (1996) Revolta de bruixes de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: Lourdes Barba. Interpreta a RIta (1996) De poble en poble de Peter Handke. Direcció: Joan Ollé. Interpreta a Nova. Premi Ciutat de Barcelona (1998) La veu humana de Jean Cocteau amb Margarida Minguillón. Direcció: Jaume Villanueva (1999) Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar. Direcció: Maurizio Scaparro (2000) Plaça dels herois de Thomas Bernhard. Direcció: Ariel García-Valdés. Interpreta a la Senyora Zittel (2000-2001) La noche de Molly Bloom. Direcció: L. Barba. Monòleg dramatitzat per José Sanchis Sinisterra a partir del final de l'Ulisses de James Joyce (2001) Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill. Direcció de J. M. Mestres (2002) Coriolà de W. Shakespeare. Direcció: Georges Lavaudant (2002) Fedra de Jean Racine. Direcció: J. V. Plaza: Muntatge: Joan Ollé (2003) Zona zero de Neil LaBute. Direcció: Mario Gas. Interpreta a Abby Prescott (2005) Casa i jardí d'Alan Ayckbourn. Interpreta a Trish (2007) Mòbil de Sergi Belbel. Direcció: Lluís Pascual (2008) El dia del profeta de Joan Brossa (2008) Un dia. Mirall trencat de Mercè Rodoreda. Adaptació de Ricard Salvat i Manuel Molins. Interpreta a Teresa Goday (2009) Edip, una trilogia (2010) La dona justa de Sándor Márai. Adaptació d'Eduardo Mendoza. Direcció: F. Berrués Interpreta a Marika (2011) El misàntrop de Molière. Direcció: George Lavudant. Interpreta a Arsinoé (2011) Un fràgil equilibri d'Edward Albee. Direcció: Mario Gas. Interpreta a Agnes (2012) Els missatgers no arriben mai de Biel Mesquida