miniatura|Mapa de la península de Kola i els mars circumdants, del Novus Atlas del cartògraf holandès Willem Janszoon Blaeu (1635). La península de Kola (rus: Кольский полуостров, Kolski poluóstrov) és una península situada a l'extrem nord-occidental de Rússia i una de les més extenses d'Europa. Representa la major part del territori de l'óblast de Múrmansk. Es troba gairebé totalment per damunt del cercle polar àrtic i limita amb el mar de Barentsz al nord i el mar Blanc a l'est i el sud-est. La ciutat més poblada de la península, Múrmansk, té uns 300.000 habitants.
Els primers pobladors s'assentaren al nord de la península entre els mil·lennis i aC. La resta del seu territori romangué deshabitada fins al mil·lenni aC, quan començaren a arribar-hi grups provinents del sud. Tanmateix, al mil·lenni aC ja tan sols hi restaven els samis. La situació canvià al , quan els pomors russos descobriren els seus abundants recursos de caça i pesca. Poc després, els pomors foren seguits pels recaptadors d'impostos de la República de Nóvgorod i la regió fou incorporada gradualment a les seves terres, encara que la gent de Nóvgorod no hi establí poblacions permanents fins al .
Història miniatura|Família Skolt Sami a Prirechny/Suõʹnnjel/Suonikylä, 1903 miniatura|210x210px| Els pomors eren colons russos, principalment de Nóvgorod, i els seus descendents que vivien a les costes del mar Blanc.
Els primers pobladors s'assentaren al nord de la península entre els mil·lennis i aC. La resta del seu territori romangué deshabitada fins al mil·lenni aC, quan començaren a arribar-hi grups provinents del sud. Tanmateix, al mil·lenni aC ja tan sols hi restaven els samis.1971 Atlas of Murmansk Oblast, p. V L'illa Bolshoy Oleny a la badia de Kola al Mar de Barentsz és la ubicació d'un important jaciment arqueològic de l'edat del bronze on s'ha recuperat ADN antic.V.I. Khartanovich, V.G. Moiseev.
A finals del 1r mil·lenni dC, la península va ser poblada només pel poble sami, que no tenia el seu propi estat, vivia en clans governats per ancians,Administrative-Territorial Divisions of Murmansk Oblast, p. 16 i es dedicaven principalment a la ramaderia i la pesca.1971 Atlas of Murmansk Oblast, p. IV Al , els pomors russos de les costes de la badia d'Onega i dels trams baixos de la Dvina del Nord van descobrir la península i la seva riquesa de caça i peixos. Els Pomor organitzaven visites periòdiques de caça i pesca i van començar el comerç d'intercanvi amb els samis. També van anomenar la costa de la Mar Blanca de la península costa de Ter ( ) o terra de Ter ( ).
A finals del , els Pomors van explorar tota la costa nord de la península i van arribar a Finnmark (una zona al nord de Noruega), fet que va obligar els noruecs a donar suport a una guàrdia naval en aquella zona. El nom que van donar els Pomor a la costa nord era Murman, una forma distorsionada de normand que significa "noruec".
Novgorodians Aviat van arribar cobradors de tributs de la República de Nóvgorod, i la península de Kola es va convertir gradualment en una part de les terres de Novgorod. Un tractat de 1265 de Yaroslav Yaroslavich amb Nóvgorod esmenta Tre Volost (), que més tard també s'esmenta en altres documents datats fins al 1471. A més de Tre, els documents novgorodians dels segles XIII-XV també esmenten Kolo Volost, que limitava amb Tre aproximadament al llarg de la línia entre l'illa de Kildin i el cap de Turiy de la península de Turiy. Kolo Volost es trobava a l'oest d'aquesta línia, mentre que Tre estava situat a l'est.
Al es va fer evident la necessitat de formalitzar la frontera entre la República de Novgorod i els països escandinaus.Administrative-Territorial Divisions of Murmansk Oblast, p. 17 Els novgorodians, juntament amb els carelians que venien del sud, van arribar a la costa del que ara és el Districte de Petxenga i la part de la costa del fiord de Varanger prop del riu Jacob, que ara és una part de Noruega. La població sami es va veure obligada a pagar tribut. Els noruecs també estaven intentant prendre el control d'aquestes terres, donant lloc a conflictes armats. El 1251, un conflicte entre els carelians, els novgorodians i els servidors del rei de Noruega va portar a l'establiment d'una missió novgorodiana a Noruega. També l'any 1251 es va signar a Nóvgorod el primer tractat amb Noruega pel que fa a les terres sami i el sistema de recaptació de tributs, fent que el poble sami pagués tribut tant a Novgorod com a Noruega. Segons els termes del tractat, els novgorodians podien cobrar tributs dels sami fins al fiord de Lyngen a l'oest, mentre que els noruecs podien cobrar tributs al territori de tota la península de Kola excepte a la part oriental de la costa de Ter. El tractat de 1251 no va establir fronteres estatals.
miniatura|Mapa dels principats russos el 1237 El tractat va portar a un breu període de pau, però els conflictes armats es van reprendre poc després. Les cròniques documenten els atacs dels novgorodians i els carelians a Finnmark i al nord de Noruega ja l'any 1271, i van continuar fins al segle XIV. La frontera oficial entre les terres de Novgorod i les terres de Suècia i Noruega es va establir pel Tractat de Nöteborg l'agost. 12, 1323. El tractat es va centrar principalment en la frontera de l'istme de Carèlia i la frontera al nord del Llac Làdoga.
Un altre tractat que tractava les qüestions de les fronteres del nord va ser el Tractat de Novgorod signat amb Noruega el 1326, que va posar fi a les dècades de les escaramusses frontereres entre Noruega i Novgorod a Finnmark.Administrative-Territorial Divisions of Murmansk Oblast, p. 18 Segons els termes d'aquest tractat, Noruega va renunciar a totes les reclamacions sobre la península de Kola. El tractat no abordava la situació amb el poble sami pagant homenatge tant a Noruega com a Novgorod, i la pràctica va continuar fins a 1602. Tot i que el tractat de 1326 no va definir la frontera en detall, va confirmar la demarcació de la frontera de 1323, que va romandre més o menys sense canvis durant els sis-cents anys següents, fins al 1920.
Al , els novgorodians van començar a establir assentaments permanents a la península. Umba i Varzuga, els primers assentaments permanents documentats dels novgorodians, es remunten al 1466. Amb el temps, totes les zones costaneres a l'oest del riu Pyalitsa s'havien assentat, creant un territori on la població era majoritàriament novgorodiana. Administrativament, aquest territori es va dividir en Varzuzhskaya i Umbskaya Volosts, que eren governats per un possàdnik de la zona de la Dvinà Septentrional. La República de Nóvgorod va perdre el control d'aquests dos volosts al Gran Ducat de Moscou després de la batalla de Shelon el 1471, i la mateixa república va deixar d'existir el 1478 quan Ivan III de Moscou va prendre la ciutat de Novgorod. Tots els territoris de Novgorod, inclosos els de la península de Kola, van passar a formar part del Gran Ducat de Moscou.
La República de Novgorod va perdre el control de la península davant el Gran Ducat de Moscou el 1471, però la migració russa no es va aturar. Durant el segle XVI es van establir uns quants assentaments nous i els samis i els pomors van ser obligats a servitud a Rússia. A la segona meitat del , la península es va convertir en un objecte de disputa entre el Tsarat Rus i el Regne de Dinamarca i Noruega, que va donar lloc a l'enfortiment de la posició russa. A finals del , la població indígena sami s'havia vist forçada majoritàriament al nord pels russos, així com pels nouvinguts Izhma Komi i l'anomenat poble Yaran, que van emigrar aquí per escapar d'una epidèmia de malaltia dels rens al seu país, al sud-est del Mar Blanc. El centre administratiu i econòmic original de la zona era Kola, situat a l'estuari del riu Kola a la badia de Kola. El 1916 es va fundar Romanov-na-Murmane (actual Múrmansk) i ràpidament es va convertir en la ciutat i el port més gran de la península.
Assentament rus miniatura|Territori adquirit el 1505 sota Ivan III de Moscou
La migració russa a la península va continuar al , quan es van establir nous assentaments com Kandalakxa i Porya-Guba. Kola va ser esmentat per primera vegada l'any 1565. A finals del , els pomors i els samis van ser obligats a la servitud, sobretot pels monestirs. Les votxines del monestir es van expandir molt durant el , però van ser abolides el 1764, quan tots els camperols de la península de Kola es van convertir en camperols estatals.
A la segona meitat del , el rei Frederic II de Dinamarca va exigir que el Tsarat Rus cedís la península. Rússia es va negar, i per tal d'organitzar defenses adequades va establir la posició d'un Voivoda.Administrative-Territorial Divisions of Murmansk Oblast, p. 19 El voivoda es va situar a Kola, que es va convertir en el centre administratiu de la regió. Abans d'això, les tasques administratives eren realitzades pels recaptadors d'impostos de Kandalaksha. La recent creació de Kolsky Uyezd cobria la major part del territori de la península (a excepció de Varzuzhskaya i Umbskaya Volosts, que formaven part de Dvinsky Uyezd), així com la part nord de Carèlia fins a Lendery.
Malgrat l'activitat econòmica, l'assentament permanent de la península no es va intensificar fins a la Dècada de 1860 i fins i tot llavors es va mantenir esporàdic fins al 1917 La població de Kola el 1880, per exemple, només era d'uns 500 habitants que viuen en 80 llars, enfront de 1.900 habitants en 300 llars que hi vivien el 1582. Les instal·lacions de transport eren pràcticament inexistents i la comunicació amb la resta de Rússia irregular. El 1887 es va produir una afluència d'izhma komis i enets que emigraven a la península per escapar d'una epidèmia de malaltia dels rens a les seves terres d'origen i van portar els seus grans ramats de cérvols amb ells, donant lloc a una major competència per les terres de pastura, un conflicte entre els komi i els nenets i en la marginació de la població sami local.Robinson & Kassam, pàgines 92–93 A finals del , la població sami s'havia vist forçada majoritàriament al nord, i els russos d'ètnia s'havien instal·lat al sud de la península.
L'any 1894, la península va ser visitada pel ministre rus de Finances, que es va convencer del potencial econòmic de la regió. En conseqüència, l'any 1896 es va estendre una línia telefònica i una línia telegràfica fins a Kola, millorant la comunicació amb el continent. També es va plantejar la possibilitat de construir un ferrocarril, però en aquell moment no es va fer cap acció. També el 1896 es va fundar Alexandrovsk (avui Poliarni), i va créixer de mida tan ràpidament que se li va concedir l'estatus de ciutat el 1899; Kolsky Uyezd va ser aleshores rebatejat com a Alexandrovsky.Administrative-Territorial Divisions of Murmansk Oblast, p. 24
Durant la Primera Guerra Mundial, la península encara poc desenvolupada es va trobar de sobte en una posició estratègica, ja que la comunicació entre Rússia i els aliats es va tallar i els ports lliures de gel de la costa de Murman van continuar sent l'únic mitjà per enviar els subministraments de guerra a l'est.Field El març de 1915, la construcció del ferrocarril es va precipitar, i el ferrocarril es va inaugurar ràpidament el 1916, tot i que només estava parcialment acabat i mal construït. El 1916 es va fundar Romanov-na-Murmane (l'actual Múrmansk) com a punt terminal del nou ferrocarril; la ciutat va créixer ràpidament fins a fer-se la més gran de la península.
Època soviètica i moderna miniatura|Assentament noruec a Kola, dècada del 1930