és el pseudònim pel qual es coneixia l'escriptora britànica Mary Amelia St. Clair. Fou molt popular en la seua època i escrigué dues dotzenes de novel·les, a més de relats i poesia. Fou suffragette, membre de la Lliga d'Escriptores Sufragistes. May Sinclair fou també una important crítica literària en l'àmbit de la poesia i de la prosa del modernisme anglosaxó, i se li s'atribueix la utilització de l'expressió stream of consciousness (corrent de consciència o monòleg interior) en un context literari, concretament dins dels seus comentaris als primers volums de la novel·la Pilgrimage [Peregrinació] (1915–67), de Dorothy Richardson, en la revista The Egoist, a l'abril del 1918.
Primers anys May Sinclair nasqué a Rock Ferry, Cheshire. Son pare era un armador de Liverpool, però, quan ella encara una xiqueta, va fer fallida i es va tornar alcohòlic. La seua mare era molt estricta i religiosa; la família es va traslladar a Ilford. Al cap d'un any d'educació en el Cheltenham Ladies College, May es dedicà a cuidar dels seus germans, ja que quatre dels cinc, tots majors que ella, sofrien d'una greu malaltia cardíaca congènita.
Carrera literària Des del 1896, May escrigué per a mantenir-se a si mateixa i a la seua mare, que va morir el 1901. Feminista activa, tractà en els seus escrits de temes relacionats amb la situació de les dones.Gary Crawford, "May Sinclair" in Jack Sullivan (ed) (1986) The Penguin Encyclopedia of Horror and the Supernatural, Viking Press, 1986, (p. 387-8). També va escriure assaigs basats en els seus estudis de filosofia, sobretot sobre l'idealisme alemany. Aquestes obres van tenir bon acolliment als Estats Units. miniatura|Imatge de l'escriptora en la seua joventut Cap al 1913, freqüentava la Medico-Psychological Clinic de Londres; s'interessà per la psicoanàlisi i introduí ensenyaments de Sigmund Freud en les seues novel·les.Gary Crawford, "May Sinclair" in Jack Sullivan (ed) (1986) The Penguin Encyclopedia of Horror and the Supernatural, Viking Press, 1986, (p. 387-8). El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, May fou voluntària en l'organització Munro Ambulance Corps, en què també es van involucrar Dorothie Feilding, Elsie Knocker i Mairi Chisholm. Aquesta organització s'ocupava dels soldats ferits belgues en el front occidental de Flandes.
L'autora va escriure les primeres crítiques sobre l'imaginisme i sobre la poeta Hilda Doolittle (el 1915, en The Egoist); en aquell temps, es relacionava amb Hilda Doolittle, amb Richard Aldington i Ezra Pound. També va comentar la poesia de T. S. Eliot (1917, en la Little Review) i les obres de Dorothy Richardson (1918, en The Egoist). Fou llavors quan encunyà l'expressió "corrent de consciència" com a terme literari, que tindria gran acceptació. Alguns aspectes de les obres de May Sinclair escrites a partir de llavors han estat molt estudiats per la seua influència en les tècniques modernistes, sobretot en l'autobiogràfica Mary Olivier: A Life (1919) i en Life and Death of Harriett Frean (1922). En altres novel·les, com Divine Fire (1904) i The Three Sisters (1914), demostra un gran domini en la descripció del dolor i l'angoixa de les persones en situacions difícils. Escrigué dos volums de relats sobrenaturals: Uncanny Stories (1923) i The Intercessor and Other Stories (1931). Gary Crawford afirmà que la contribució de Sinclair al gènere de la ficció sobrenatural «malgrat ser escassa, és molt notable». Jacques Barzun inclogué aquesta autora en una llista d'escriptors de ficció terrorífica que «convé anotar sempre en l'agenda de lectura».Jacques Barzun, "Introduction" a The Penguin Encyclopedia of Horror and the Supernatural, (p. xxviii). Brian Stableford apuntà que «els contes sobrenaturals de Sinclair estan escrits amb una delicadesa i una precisió poc comunes i són entre els exemples més eficaços del tipus de narració elusiva».Brian Stableford, "Sinclair, May" en David Pringle, ed., St. James Guide to Horror, Ghost and Gothic Writers. (Detroit: St. James Press, 1998) (p. 538-539) I Andrew Smith descrigué Uncanny Stories com «una important contribució al conte de fantasmes».Andrew Smith, Gothic Literature. Edinburgh; Edinburgh University Press, 2007 (p. 130) May Sinclair pertangué a la Societat per a la Recerca Psíquica des del 1914.Gary Crawford, "May Sinclair" in Jack Sullivan (ed) (1986) The Penguin Encyclopedia of Horror and the Supernatural, Viking Press, 1986, (p. 387-8). El 1925, la inclogueren en l'antologia Contact Collection of Contemporary Writers.
El 1920 May va patir els primers símptomes de la malaltia de Parkinson, i deixà d'escriure. El 1932, es va instal·lar amb la seua parella i majordoma, Florence Bartrop, a Buckinghamshire, on va morir el 1946.
Obres miniatura|340x340px|Retrat de May Sinclair, per E. Huggins
Nakiketas and other poems (1886), com a Julian Sinclair Essays in Verse (1892) Audrey Craven (1897) Mr and Mrs Nevill Tyson (1898), también The Tysons Two Sides Of A Question (1901) The Divine Fire (1904) The Helpmate (1907) The Judgment of Eve (1907), cuentos The Immortal Moment (1908) Kitty Tailleur (1908) Outlines of Church History by Rudolph Sohm (1909), traductora The Creators (1910) Miss Tarrant's Temperament (1911), en la Harper's Magazine The Flaw in the Crystal (1912) The Three Brontës (1912) Feminism (1912), pamflet per a la Women’s Suffrage League The Combined Maze (1913) The Three Sisters (1914) The Return of the Prodigal (1914) A Journal of Impressions in Belgium (1915) The Belfry (1916) Tasker Jevons: The Real Story (1916) The Tree of Heaven (1917) A Defense of Idealism: Some Questions & Conclusions (1917) Mary Olivier: A Life (1919) The Romantic (1920) Mr. Waddington of Wyck (1921) Life and Death of Harriett Frean (1922) Anne Severn and the Fieldings (1922) The New Idealism (1922) Uncanny Stories (1923) contes A Cure of Souls (1924) The Dark Night: A Novel in Unrhymed Verse (1924) Arnold Waterlow (1924) The Rector of Wyck (1925) Far End (1926) The Allinghams (1927) History of Anthony Waring (1927) Fame (1929) Tales Told by Simpson (1930) contes The Intercessor, and Other Stories (1931) contes
Referències
Categoria:Novel·listes victorians Categoria:Feministes anglesos Categoria:Morts el 1946 Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Autors anglesos de literatura de terror Categoria:Contistes anglesos Categoria:Novel·listes anglesos Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Artistes de Merseyside Categoria:Escriptors anglesos morts al segle XX Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XIX