Padre e figlio és una pel·lícula italiana del 1994 dirigida per Pasquale Pozzessere.
Argument Gènova, antigament mare de la història industrial i de la construcció naval italiana, a principis dels anys noranta va ser la protagonista dels processos de desindustrialització que estaven afectant tota l'economia després de la caiguda del Mur de Berlín i la difícil integració amb els nous immigrants dels països del Tercer Món.
Corrado és un home de cinquanta anys d'origen meridional, comunista, que va emigrar a Ligúria a principis dels anys 60, antic treballador d'Ansaldo, molt implicat en les batalles sindicals dels darrers trenta anys. Amb una visió encara bipolar entre mestres i explotats, treballa com a vigilant nocturn en un magatzem del port i viu amb la seva segona dona, l'Àngela, amb qui té una filla, l'Anna.
El fill gran d'una altra dona, Gabriele de vint-i-un anys, que torna del servei militar, es troba sense cap perspectiva de futur. Ara cínic, es troba en una profunda crisi existencial i amb una sensualitat cobdiciosa, un sentiment de no pertinença i reticències a treballar a la fàbrica, vist pel seu pare com la màxima expectació social. El compromís del pare d'introduir-lo a treballar en una gran fàbrica genovesa a través dels seus coneguts i la seva amarga decepció davant la superficialitat amb què el seu fill es fa acomiadar en poc temps, augmenta un conflicte violent i aparentment incurable entre tots dos.
Gabriele confia en l'emoció de la seva moto, la vida nocturna i la drecera dels ingressos il·lícits en una capital de Ligúria contundent però també animada, una ciutat que el noi estima i odia i de la qual voldria marxar. Tot i sortir amb Chiara, coneix la Valeria, una jove transsexual reflexiva i, malgrat els prejudicis de la gent i un passat en la prostitució, ella sap el que vol i ara treballa amb honestedat. Enamorat d'ella, Gabriele la porta a casa seva, aprofitant l'absència dels seus pares per robar diners, però el pare torna abans del previst i de seguida s'adona que la xicota del seu fill no és una "dona real", fen-los fora a puntades de peu. La Valeria té altres plans per al seu futur, vol marxar de Gènova, començar una nova vida a Bali i li proposa a Gabriele marxar amb ella, just quan el fill haurà de reparar el diàleg i la solidaritat per darrera vegada amb el seu pare pare.
Repartiment Michele Placido: Corrado Stefano Dionisi: Gabriele Enrica Origo: Angela Carlotta Jazzetti: Anna Giusy Consoli: Valeria Claudia Gerini: Chiara Luciano Federico: Aldo Crítica
Reconeixements 1994 - David di Donatello. Millor fotografia a Bruno Cascio Millor muntatge a Carlo Valerio Nominació Millor director a Pasquale Pozzessere XV edició de la Mostra de ValènciaBosnia se llevó la Palmera de Oro de la Mostra con «La edad ingrata», ABC, 21 d'octubre de 1994 Menció a la millor fotografia (Brun Cascio) Referències
Enllaços externs Padre e figlio a raiplay.it
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1994 Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules en italià