El Campionat d'Europa de voleibol femení (oficialment en anglès: Women's European Volleyball Championship) és una competició europea de seleccions nacionals femenines de voleibol, organitzada per la Confederació Europea de Voleibol (CEV). De periodicitat irregular, des del 1975 es celebra de forma bianual. Hi participen vint-i quatre països, incloent l'amfitrió, que s'agrupen en quatre grup de sis equips. Disputen una primera fase en format de lligueta, classificant-se per la següent fase els quatre millor classificats de cadascun del grups. La fase final es disputà en format d'eliminació directa amb vuitens de final, quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa. Té dret a participar de forma directa al Campionat del Món i, si coincideix en any preolimpic, als Jocs Olímpics.
La primera edició se celebrà el 1949 amb la participació de set seleccions nacionals, proclamant-se campiona la Unió Soviètica. Durant les següents quatre dècades i mitjà la competició fou dominada per l'equip soviètic amb tretze títols, set de forma consecutiva entre 1958 i 1979, i de l'Europa de l'Est. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, Rússia (hereva oficial de l'equip soviètic) va continuar dominant la competició. És destacable que el seu principal rival europeu en aquells moments (que es va convertir en subcampió per tres ocasions consecutives) fos Croàcia reforçada per algunes exjugadores soviètiques com Irina Kirillova, Yelena Chebukina, Tatyana Sidorenko i Maria Likhtenstein. El 1995, jugant a casa, els Països Baixos van aconseguir trencar aquest domini després de la victòria per 3-1 sobre Rússia a les semifinals i la victòria per 3-0 sobre Croàcia en la final que es va celebrar a Arnhem. Aquesta victòria esdevingué la primera de les victòries dels països de l'Europa occidental. Sèrbia I Itàlia, amb tres campionats, són les seleccions més reixides del Campionat des de la dècada del 2000.
Històrial En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga EdicióAnyFinalMedalla de bronzeSeuCampióSubcampió3r lloc4t llocI1949Unió SovièticalliguetaTxecoslovàquiaPolònialliguetaRomaniaTxecoslovàquiaII1950Unió SovièticalliguetaPolòniaTxecoslovàquialliguetaBulgàriaBulgàriaIII1951Unió SovièticalliguetaPolòniaIugoslàvialliguetaFrançaFrançaIV1955TxecoslovàquialliguetaUnió SovièticaPolònialliguetaRomaniaRomaniaV1958Unió SovièticalliguetaTxecoslovàquiaPolònialliguetaRomaniaTxecoslovàquiaVI1963Unió SovièticalliguetaPolòniaRomanialliguetaAlemanya OrientalRomaniaVII1967Unió SovièticalliguetaPolòniaTxecoslovàquialliguetaAlemanya OrientalTurquiaVIII1971Unió SovièticalliguetaTxecoslovàquiaPolònialliguetaBulgàriaItàliaIX1975Unió SovièticalliguetaHongriaAlemanya OrientallliguetaBulgàriaIugoslàviaX1977Unió SovièticaAlemanya OrientalHongriaPolòniaFinlàndiaXI1979Unió SovièticalliguetaAlemanya OrientalBulgàrialliguetaHongriaFrançaXII1981BulgàrialliguetaUnió SovièticaHongrialliguetaAlemanya OrientalBulgàriaXIII1983Alemanya OrientallliguetaUnió SovièticaHongrialliguetaBulgàriaAlemanya OrientalXIV1985Unió SovièticalliguetaAlemanya OrientalPaïsos BaixoslliguetaTxecoslovàquiaPaïsos BaixosXV1987Alemanya OrientalUnió SovièticaTxecoslovàquiaBulgàriaBèlgicaXVI1989Unió Soviètica3–1Alemanya OrientalItàlia3–0RomaniaAlemanya OccidentalXVII1991Unió Soviètica3–0Països BaixosAlemanya3–1ItàliaItàliaXVII1993Rússia3–0TxecoslovàquiaUcraïna3–1ItàliaRepública TxecaXVIII1995Països Baixos3–0CroàciaRússia3–0AlemanyaPaïsos BaixosXIX1997Rússia3–0CroàciaRepública Txeca3–0BulgàriaRepública TxecaXX1999Rússia3–0CroàciaItàlia3–0AlemanyaItàliaXXI2001Rússia3–2ItàliaBulgària3–1UcraïnaBulgàriaXXII2003Polònia3–0TurquiaAlemanya3–2Països BaixosTurquiaXXIII2005Polònia3–1ItàliaRússia3–0AzerbaidjanCroàciaXXIV2007Itàlia3–0SèrbiaRússia3–1PolòniaBèlgica / LuxemburgXXV2009Itàlia3–0Països BaixosPolònia3–0AlemanyaPolòniaXXVI2011Sèrbia3–2AlemanyaTurquia3–2ItàliaItàlia / SèrbiaXXVII2013Rússia3–1AlemanyaBèlgica3–2SèrbiaAlemanya / SuïssaXXVIII2015Rússia3–0Països BaixosSèrbia3–0TurquiaBèlgica / Països BaixosXXIX2017Sèrbia3–1Països BaixosTurquia3–1AzerbaidjanAzerbaidjan / GeòrgiaXXX2019Sèrbia3–2TurquiaItàlia3–0PolòniaHongria / Polònia / Eslovàquia / TurquiaXXXI2021Itàlia3–1SèrbiaTurquia3–0Països BaixosBulgària / Croàcia / Romania / SèrbiaXXXII2023Turquia3–2SèrbiaPaïsos Baixos3–0ItàliaBèlgica / Estònia / Alemanya / Itàlia
Premis individuals Premi MVP del Campionat Des de la 14a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició. EdicióAnyJugadoraXIV1985 Ingrid PiersmaXV1987 Lucie VáclavíkováXVI1989 Valentina OgienkoXVII1991 Irina IlchenkoXVII1993 Lucie VáclavíkováXVIII1995 Elles LeferinkXIX1997 Barbara JelićXX1999 Evgenya ArtamonovaXXI2001 Antonina ZetovaXXII2003 Małgorzata GlinkaXXIII2005 Dorota ŚwieniewiczXXIV2007 Taismary AgüeroXXV2009 Manon FlierXXVI2011 Jovana BrakočevićXXVII2013 Tatiana KoshelevaXXVIII2015 Tatiana KoshelevaXXIX2017 Tijana BoškovićXXX2019 Tijana BoškovićXXXI2021 Paola EgonuXXXII2023 Melissa Vargas
Referències
Categoria:Competicions de voleibol a Europa Categoria:Competicions de voleibol femenines