Anna Doyle Wheeler (Fennor Parish, Tipperary, 1785 - Londres, 7 de maig de 1848) fou una destacada feminista, pensadora, assagista i cooperativista irlandesa.
Era filla d'un canonge. No va tenir educació formal, però aprengué a llegir, a escriure, a més de francés, geografia i política. Es casà a l'edat de 15 anys, amb Francis Massey Wheeler, amb qui va tenir dues filles. Davant l'alcoholisme de l'espòs, primer es refugià en la lectura i després se'n separà al 1812 i va anar a viure a la casa d'un oncle a Guernsey.
El 1815 s'establí a Londres perquè les seues filles poguessen anar a escola. En morir l'espòs al 1820, per a ser independent econòmicament traduïa a l'anglés obres d'autors francesos cooperativistes, especialment de Charles Fourier, a qui va conéixer el 1823. De llavors ençà es va moure entre Londres, París, Caen, Dublín, entre d'altres, per a defensar les idees socialistes i feministes.
A Londres conegué Robert Owen, Jeremy Bentham i Frances Wright i fou molt amiga de William Thompson. El 1825, provocats per un article Sobre el govern, de James Mill, que rebutjava la participació política de les dones i els negava el dret del sufragi, Thompson i ella van escriure L'apel·lació de la meitat de la raça humana, les dones, contra les pretensions de l'altra meitat, els homes. Per retenir-les en l'esclavitud política i, per tant, en l'esclavitud civil i domèstica; en resposta a un paràgraf del cèlebre "Article sobre el govern " del Sr. Mill.Thompson, William. Appeal of One Half of the Human Race, Women, Against the Pretensions of the Other Half, Men. Londres: Longman, Hurst Rees, Orme, Brown & Green. Reprinted Cork, Ireland: Dolores Dooley (ed.) Cork University Press, 1997.Wheeler, Anna y W. Thompson. La Demanda de la Mitad de la Raza Humana, las Mujeres. Traducción de Ana de Miguel. Granada: Comares, 2001. Thompson descriu aquesta com a obra conjunta seua i d'Anna Doyle.
El 1829 feu a Londres una conferència feminista sobre els drets de les dones, en què rebutjava els arguments de superioritat masculina, i el 1830 el British Cooperator li publicà The Rights of Women. Des del 1832 va participar amb altres feministes, com Flora Tristan, en la publicació del diari La Tribune des femmes. El 1833, The Crisis va publicar la seua Carta de Vlasta, sobre els drets de les dones i l'amor de parella.Vlasta fou una sueca llegendària del segle XVI, que va dirigir una rebel·lió contra l'opressió de les dones. Es va sentir molt afectada per la mort de Thompson, a qui anomenava "estimat company". El 1840 hagué d'abandonar l'activitat pública per motius de salut, però en continuà la correspondència política. Tot i que fou convidada per les seues amigues feministes a participar en els esdeveniments revolucionaris del 1848 a França, això va ser impossible perquè havia mort el mateix any.
Referències
Categoria:Sufragistes britànics Categoria:Defensors dels drets de la dona Categoria:Activistes de la República d'Irlanda Categoria:Persones del comtat de Tipperary Categoria:Nascuts el 1785 Categoria:Morts a Londres