és un sociòleg, docent i investigador mallorquí especialitzat en els impactes socioculturals del turisme, el turisme residencial i les relacions entre turisme i llengua. Ha desenvolupat també activitat en l'àmbit associatiu i polític de les Illes Balears.

Va presidir l'Obra Cultural Balear entre 2022 i 2024. Anteriorment havia estat president de la patronal d'habitatges de lloguer turístic de les Illes Balears, Habtur, i el 2019 va encapçalar, com a independent, la candidatura d'El PI – Proposta per les Illes al Congrés dels Diputats. El novembre de 2024 va ser nomenat el seu coordinador general.

Va ser seleccionat pel Majorca Daily Bulletin com un candidat a Persona de l’Any de Mallorca.2017.

Ès professor associat de geografia humana de la Universitat del es Illes Balears (UIB).

Formació i trajectòria professional És llicenciat en sociologia, amb especialització en màrqueting i publicitat, i l'any 2004 es va doctorar en sociologia del turisme a la Universitat d'Alacant. La seva tesi doctora analitzava el turisme residencial i els seus efectes socials i culturals a partir del cas de Mallorca. Posteriorment va obtenir el títol d'especialista universitari en cooperació al desenvolupament.

La seva trajectòria professional ha combinat la docència amb la gestió cultural i la cooperació al desenvolupament. Ha treballat a Acció Cultural del País Valencià i a l'Obra Cultural Balear, així com Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i gerent de la Fundació Campaner, dedicada a la lluita contra la noma. És docent de l'administració educativa de les Illes Balears i professor associat de geografia humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB) des del curs 2020-21.

És fill del filòleg i folklorista Joan Miralles i Monserrat, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears.

Recerca La seva activitat investigadora s'ha centrat principalment en els impactes socioculturals del turisme, el turisme residencial, amb especial atenció a les relacions entre turisme, mobilitat i usos lingüístics.. Aquesta línia de recerca es va iniciar amb la seva tesi doctoral en sociologia del turisme, presentada l'any 2004.

Entre els àmbits que ha estudiat hi ha els usos lingüístics dels residents europeus a Mallorca, el turisme sostenible i els processos migratoris vinculats al turisme. El 2004, juntament amb Antònia Rosselló Campins, va obtenir el IV Premi de Recerca sobre Cooperació al Desenvolupament de la UIB pel treball Anàlisi d'experiències de cooperació en turisme sostenible a l'àrea d'Amèrica Central.

Activitat en el sector del lloguer turístic Miralles va presidir l'associació balear d'habitatges de lloguer turístic Aptur-Balears, posteriorment denominada Habtur, des d'on va participar en el debat sobre la regulació del lloguer turístic a les Illes Balears.

Activitat política El març de 2019 va ser escollit per encapçalar, com a candidat independent, la llista d'El Pi – Proposta per les Illes al Congrés dels Diputats per les eleccions generals del 28 d'abril. La candidatura no va obtenir representació parlamentària.

El novembre de 2024 va ser nomenat coordinador general d'El Pi durant el VII Congrés de la formació. Des d'aquest càrrec ha intervingut en qüestions relacionades, entre altres àmbits, amb la política lingüística, l'habitatge, el model territorial i el finançament de les Illes Balears.

Presidència de l'Obra Cultural Balear El gener de 2022 va presentar candidatura a la presidència de l'Obra Cultural Balear (OCB), després que Josep de Luis anunciés que no optaria a la reelecció. El 24 de febrer de 2022 els socis de l'entitat varen ratificar la candidatura i Miralles va assumir la presidència. La seva candidatura plantejava ampliar la base social de l'OCB i reforçar-ne el caràcter transversal. Miralles va vincular aquest plantejament a un model d'activisme basat en el consens i la corresponsabilitat, i va definir l'entitat com una «casa comuna» de les persones compromeses amb la llengua, la cultura i el país.

Durant la seva presidència, l'OCB va centrar una part significativa de la seva activitat en la defensa dels drets lingüístics en els àmbits educatiu i sanitari. En l'àmbit educatiu. Va participar en la creació de la Xarxa Educativa per la Llengua i en l'impuls del moviment Compromís amb la llengua. En l'àmbit sanitari, va donar suport actiu al col·lectiu Sanitaris per la Llengua, i posteriorment va promoure un recurs d'inconstitucionalitat contra l'eliminació del requisit lingüístic en determinades places del Servei de Salut. Paral·lelament, va reforçar la xarxa territorial mitjançant l'organizació de centenars d'activitats culturals arreu de Mallorca i la creació de noves delegacions. Entre les iniciatives desenvolupades durant aquest període destaquen la celebració de l'Any Fuster i del 60è aniversari de l'entitat, així com projectes destinats a fomentar l'ús i la presència del català entre el jovent i en l'àmbit digital, com L'Aferrada. Durant aquest període també es va incrementar considerablement el nombre de socis de l'entitat.

El maig de 2022, Miralles va ser escollit vicepresident de la Federació Llull, entitat integrada per l'Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià. La federació va acordar aquell any reforçar la coordinació de les tres entitats en matèria de drets lingüístics i política cultural.

El 22 de gener de 2024 va anunciar la renúncia a la presidència per motius personals abans d'acabar el mandat. La vicepresidenta primera, Lena Serra, va assumir-ne interinament les funcions fins a l'elecció d'una nova junta. Al febrer d'aquell any Antoni Llabrés va ser elegit nou president de l'entitat. Després de deixar la presidència, Miralles ha continuat intervenint públicament en el debat sobre la situació de la llengua catalana a les Illes Balears.

Publicacions Miralles Plantalamor, Joan, i Iturraspe Bellver, Amaia. (2004). Opinions i actituds envers el català dels estrangers d'origen europeu residents al Pla de Mallorca. Treballs de Sociolingüística Catalana, 18, 143–157. https://www.raco.cat/index.php/TSC/article/view/38708 Miralles Plantalamor, Joan. (2005). El impacto cultural del turismo residencial en la isla de Mallorca. En Tomás Manuel Mazón Martínez & Antonio Aledo Tur (Coords.), Turismo residencial y cambio social: Nuevas perspectivas teóricas y empíricas (pp. 477–488). Universidad de Alicante, Caja de Ahorros del Mediterráneo & Fundación FRAX. Miralles Plantalamor, Joan. (2008). Turismo residencial, ¿un concepto insuficiente? En Modesto García Jiménez & Klaus Schriewer (Eds.), Ni turistas ni migrantes: Movilidad residencial europea en España (pp. 329–341). Ediciones Isabor. Miralles Plantalamor, Joan, González Pérez, Jesús Manuel, Vidaña Fernández, Luis, & Ferragut Ensenyat, Gabriel. (2009). Tercer boom i migracions contemporànies a les Illes Balears de 1996 a 2008. Ediciones de la Fundació Càtedra Iberoamericana. https://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/fundacioCatedraIberoamericana/index/assoc/Miralles.dir/MirallesPlantalamor.pdf Miralles Plantalamor, Joan. (2021). Què entenem per impacte lingüístic del turisme? Una aproximació des del cas balear i la llengua catalana. En Lorenzo Devilla & Marta Galiñanes Gallén (Eds.), Lingue minori e turismo: Aspetti linguistici, sociolinguistici e territoriali (pp. 47–61). Arkadia. Miralles Plantalamor, Joan, & Rosselló Campins, Antònia. (2009). El turisme sostenible com a eina de cooperació per al desenvolupament: Experiències a Amèrica Central. Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic. Miralles Plantalamor, Joan. (2022). Lengua, turismo e inmigración en Mallorca: Del boom turístico hasta nuestros días. En Lorenzo Devilla & Marta Galiñanes Gallén (Eds.), Le parole del turismo: Aspetti linguistici e letterari (pp. 269–284). Edizioni dell'Orso. Miralles Plantalamor, Joan, Coll Ramis, Miquel Àngel, Reus Pons, Matias, Pons Esteva, Antoni, & Petrus Bey, Joana Maria. (2024). El comportamiento del mercado del alquiler turístico en Baleares durante la pandemia. En Carmen Vázquez Varela, Ana Eulalia Aparicio Guerrero, José María Martínez Navarro & José Antonio Montero Álvarez (Coords.), El turismo, entre la recuperación y la transformación en un mundo pos-COVID: Miradas desde la geografía (pp. 775–798). Tirant lo Blanch.

Referències

Categoria:Sociòlegs dels Països Catalans Categoria:Palmesans contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat d'Alacant Categoria:Montuirers Categoria:Sociòlegs espanyols Categoria:Nascuts el 1976