miniatura|Luis Goytisolo en 2015, a la Feria del Libro de Madrid va ser un escriptor català en llengua castellana, germà del poeta José Agustín i del novel·lista Juan Goytisolo Gay i oncle valencià de Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.
Biografia Va ser l'últim dels quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis) que van tenir Josep Maria Goytisolo i Taltavull i Júlia Gay i Vives, un matrimoni barceloní de classe mitjana. La seva mare va morir durant un bombardeig de la Guerra Civil espanyola.
Va estudiar Dret, però va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura i l'activisme polític. Es va afiliar al Partir Comunista d'Espanya durant el franquisme i va estar empresonat a Carabanchel. El 1992 obtingué el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 ingressà a la Real Academia Española. La seva representant literària ha estat Carmen Balcells Segalà. Ha col·laborat en diaris com El País, ABC i Diario 16.
Els seus dos primers llibres —Las afueras i Las mismas palabras— s'inscriuen dins del realisme social i testimonial. Però, després d'anys de silenci i d'un gir cap al relat d'imaginació (Fábulas, escrit entre 1968 i 1978, però publicat el 1981), és en la dècada de 1970 quan dona la mesura del seu talent amb una tetralogia de llarga elaboració, Antagonía, el tema de la qual és l'art de l'escriptura. Claude Simon la inclou entre les tres grans novel·les del . Destaca la seva preocupació pels trets estructurals i formals del relat.
La tetralogia es compon de Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar, 1976, La cólera de Aquiles, 1979 y Teoría del conocimiento, 1981. En aquesta extensa i complexa obra, la novel·la es fa reflexió sobre la novel·la mateixa: partint dels problemes que es planteja un (o una) novel·lista personatge, es realitza un replantejament de l'art narratiu i una experimentació de diverses tècniques i estils. Tot això és molt revelador de les preocupacions del moment sobre les estructures i la destinació del gènere.
Luis Goytisolo va morir el 12 de juliol de 2026 a Vimbodí, on va passar les últims dècades de la seva vida amb la seva esposa, la periodista Elvira Huelbes.
Obres Las afueras 1958 Las mismas palabras 1963 Ojos, círculos, búhos, amb el pintor Joan Ponç 1970 Antagonía. 1963 Recuento Los verdes de mayo hasta el mar La cólera de Aquiles Teoría del conocimiento Devoraciones 1976 Estela del fuego que se aleja 1984 Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza 1985 La paradoja del ave migratoria 1987 Estatua con palomas 1992 Placer licuante 1997 Escalera hacia el cielo 1999 Diario de 360° 2000 Liberación 2003 Oído atento a los pájaros 2006 Cosas que pasan 2009 El lago en las pupilas 2012 Assaigs El porvenir de la palabra (2002) Naturaleza de la novela (2013) El sueño de San Luis (2015) El atasco y demás fábulas (2016)
Premis i reconeixements 1957 - Premi Sésamo 1977 - Premi Ciutat de Barcelona 1984 - Premio de la crítica narrativa 1993 - Premio Nacional de Narrativa 2013 - Premi Anagrama d'Assaig 2013 - Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
Referències
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Premis de la Crítica de narrativa castellana Categoria:Premis Nacionals de les Lletres Espanyoles Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Morts a Vimbodí i Poblet