Dasypus neogaeus és una espècie extinta de mamífer cingulat de la família dels dasipòdids que visqué a Sud-amèrica durant el Miocè superior, fa entre 6,8 i 9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a la província argentina d'Entre Ríos.
Història i classificació El material original de D. neogaeus fou recollit al conglomerat ossífer de la formació d'Ituzaingó, a Paraná, al nord de l'Argentina, pel paleontòleg Florentino Ameghino.Scillato, G. J. (2013). «Los Cingulata (Mammalia, Xenarthra) del "Conglomerado Osífero" (Mioceno tardío) de la Formación Ituzaingó de Entre Ríos, Argentina». Publicación Electrónica de la Asociación Paleontológica Argentina, 14 (1).Ameghino, F. (1891). «Caracteres diagnósticos de cincuenta especies nuevas de mamíferos fósiles argentinos». Revista Argentina de Historia Natural, 1 (3), 129-167. Tanmateix, hi ha autors que recentment han afirmat que els fòssils tal vegada provenien d'estrats plistocens.Cordeiro de Castro, M. (2015). «Sistemática y evolución de los armadillos Dasypodini (Xenarthra, Cingulata, Dasypodidae)». Revista del Museo de La Plata| Sección Paleontología, 15. El material consistia en un sol osteoderma mòbil de la cuirassa dorsal. Seguidament, l'osteoderma fou enviat al Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia (Buenos Aires), on el 1891 Ameghino el descrigué amb el nom de Dasypus neogaeus. Des d'aleshores no s'hi ha assignat cap altre fòssil, tot i que s'han exhumat fòssils de la mateixa edat en altres parts de l'Argentina.Oliveira, E. V.; Pereira, J. C. (2009). «Intertropical cingulates (Mammalia, Xenarthra) from the Quaternary of Southern Brazil: Systematics and paleobiogeographical aspects». Revista Brasileira de Paleontologia, 12 (3), 167 i 178.
Descripció L'osteoderma holotip no passa de 13 mil·límetres de llargada, però indica que era una espècie de mida intermèdia entre l'armadillo de musell llarg meridional (D. hybridus) i l'armadillo de nou bandes (D. novemcinctus). Una altra diferència és que l'osteoderma presenta més forats pilífers (vuit en total) a l'extrem posterior que en D. novemcinctus. Malgrat que només mostra dos caràcters diagnòstics físics i que és conegut a partir de material molt fragmentari, l'anatomia histològica de l'osteoderma podria oferir més caràcters diagnòstics.
Paleobiologia Basant-se en la informació tafonòmica i ambiental del conglomerat ossífer que contenia l'holotip, D. neogaeus vivia en zones de boscos de galeria situats prop de l'aigua. Això contrasta amb les espècies modernes de Dasypus, que viuen en herbassars, cosa que fa pensar que Dasypus i altres armadillos més petits han experimentat un canvi ecològic recent.
Paleomedi La formació d'Ituzaingó correspon a grans planes de marea comparables a les de l'actual Amazones i que gaudien d'un clima càlid.Cione, A. L., Dahdul, W. M., Lundberg, J. G., & Machado-Allison, A. (2009). «Megapiranha paranensis, a new genus and species of Serrasalmidae (Characiformes, Teleostei) from the upper Miocene of Argentina». Journal of Vertebrate Paleontology, 29 (2), 350-358. Hi eren abundants els notoungulats, incloent-hi toxodòntids com Xotodon i l'adinoteri,Schmidt, G. I. (2013). «Los ungulados nativos (Litopterna y Notoungulata: Mammalia) del "Mesopotamiense" (Mioceno Tardío) de Entre Ríos, Argentina». Publicación Electrónica de la Asociación Paleontológica Argentina, 14 (1). i litopterns com el braquiteri, Cullinia, Diadiaphorus, el neobraquiteri, l'oxiodonteri, Paranauchenia, Promacrauchenia, el proteroteri i l'scalabriniteri.Schmidt, G. I. (2013). «Litopterna y Notoungulata (Mammalia) de la Formación Ituzaingó (Mioceno tardío-Plioceno) de la Provincia de Entre Ríos: sistemática, bioestratigrafía y paleobiogeografía» (tesi doctoral, Universitat Nacional de La Plata). Grans gliptodontins cuirassats com Palaehoplophorus, Eleutherocercus i Plohophorus habitaven la zona, igual que altres cingulats, com els pampatèrids Kraglievichia i Scirrotherium. Entre els depredadors, hi havia els forusràcids Devincenzia and Andalgalornis i esparassodontsBabot, J. M.; Ortiz, P. E. (2009). «Primer registro de Borhyaenoidea (Mammalia, Metatheria, Sparassodonta) en la provincia de Tucumán (Formación India Muerta, Grupo Choromoro; Mioceno tardío)». Acta Geológica Lilloana, 34-48. amb crocodilians gegants com Gryposuchus i Mourasuchus a l'aigua dolça.Riff, D., Romano, P. S. R., Oliveira, G. R.; Aguilera, O. A. (2010). «Neogene crocodile and turtle fauna in northern South America». Amazonia. Landscapes and Species Evolution: A Look Into the Past, 259-280. Eren abundants els bambús, els cocoters i altres arecàcies.Franco, M. J.; Brea, M. (2015). «First extra-Patagonian record of Podocarpaceae fossil wood in the Upper Cenozoic (Ituzaingó Formation) of Argentina». New Zealand Journal of Botany, 53 (2), 103-116.
Referències
Categoria:Dasipodins Categoria:Cingulats del Miocè Categoria:Cingulats fòssils trobats a l'Argentina